Resultats de la cerca
Es mostren 236 resultats
neurologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia del sistema nerviós.
L’origen llunyà pot ésser situat en els treballs dels anglesos Thomas Willis i Thomas Sydenham, bé que hom acostuma a situar-ne l’inici modern al començament del s XIX, amb les primeres investigacions sobre la fisiologia nerviosa Magendie, Fluorens En l’aspecte anatòmic i histològic suposaren un gran pas les investigacions de SRamón y Cajal i la formulació de la teoria de la neurona, com també els treballs sobre l’estructura cellular cerebral Brodmann, Von Economo i els estudis sobre les àrees funcionals derivats de l’aparició de la neurocirurgia Hom pot afirmar el mateix de les modernes…
otologia
Medicina
Part de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia de l’orella.
microalbuminúria
Medicina
Excreció urinària d’albúmina de 30-300 mg/dia.
La mesura de mínimes concentracions d’albúmina a l’orina no està inclosa en les tècniques quotidianes d’un laboratori clínic, però la seva determinació amb tècniques més sensibles en pacients seleccionats té un gran valor predictor de la funció renal i del risc cardiovascular En els pacients diabètics pot preveure una proteïnúria d’aparició posterior que pot acabar en una insuficiència renal crònica també marca un factor de risc de mortalitat per patologia cardiovascular tant en pacients diabètics com en no diabètics S'ha postulat que un control deficient de la glucèmia, l’augment de la…
hipertensió pulmonar
Medicina
Augment de la pressió sanguínia per damunt dels valors basals en el sistema arterial pulmonar.
La sang arriba als pulmons provinent del ventricle dret mitjançant les artèries pulmonars Qualsevol patologia que ocasioni una dificultat de trànsit a aquest nivell fa créixer l’esforç del ventricle dret i augmenta la pressió dins les artèries pulmonars Poden causar hipertensió pulmonar les malalties pulmonars que provoquin un augment de la resistència vascular al flux sanguini MPOC, pneumopatia intersticial, asma, etc, la fallida de les cavitats cardíaques esquerres insuficiència ventricular, estenosi mitral, pericarditis en originar una estasi sanguínia que repercuteix en un…
Alfonso Vallejo
Medicina
literatura castellana
Teatre
Pintura
Metge i dramaturg càntabre.
Fou metge adjunt de neurologia a l’Hospital Clínico de Madrid 1971-73 i cap de neurologia a l’Hospital 12 de Octubre de Madrid 1973-2013, i professor de neurologia 1976-85 i de patologia mèdica 1985-2013 a la Universidad Complutense de Madrid L’any 1957 s’inicià com a autor de poemes i de teatre També fou artista plàstic, i la seva pintura s’exposà en diverses ocasions des de l’any 1983 La seva primera obra teatral fou Cycle 1961 En el marc del XIV Festival de Teatre de Sitges 1981, estrenà l’obra Latidos 1972-78, muntada pel grup Génesis Teatral del turó de la Peira sota la…
dispèpsia
Patologia humana
Digestió alterada o aviciada.
No expressa una malaltia, sinó la percepció, a la meitat del ventre, de trastorns relacionats amb la digestió que poden ésser ocasionats per diverses malalties, de l’aparell digestiu o no L’epigastri és, per a moltes persones, el centre de sensacions anormals relacionades amb la digestió, i quan no és possible de descobrir a l’estómac una causa evident d’aquestes sensacions anormals hom utilitza el mot dispèpsia per a esmentar-les El concepte de dispèpsia té un cert contacte amb el de neurosi gàstrica, i moltes vegades esdevenen difícils de destriar Les dispèpsies són primitives , que…
Pere Esquerdo i Esquerdo

Pere Esquerdo i Esquerdo
© Fototeca.cat
Metge internista.
Germà d’ Àlvar Esquerdo i Esquerdo , estudià la carrera a Barcelona, on es llicencià el 1874 amb premi extraordinari Un any més tard, es doctorà a Madrid amb la mateixa qualificació Des del 1882 fou metge de l’Hospital de la Santa Creu, i des del 1883, professor clínic i auxiliar de patologia i clínica mèdica a la Facultat de Medicina de Barcelona El 7 de desembre de 1883 ingressà en la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Presidí, en 1884-88, l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la Junta de la Casa de la Caritat…
Josep de Letamendi i de Manjarrés

Josep de Letamendi
© Fototeca.cat
Pintura
Filosofia
Literatura catalana
Música
Medicina
Metge, filòsof, músic, pintor i poeta.
Orfe de pare, la seva família passà per situacions de precarietat econòmica que el jove Letamendi ajudà a palliar tot fent classes particulars de matemàtiques Estudià medicina a Barcelona 1845-52 i pintura amb Martí i Alsina, i rebé la influència del filòsof Llorens i Barba El 1854 aconseguí una plaça d’ajudant a la facultat de medicina de Barcelona i el 1857 obtingué la càtedra d’anatomia Fou un anatomista remarcable, i feu notables dibuixos de temes mèdics El seu nom sonà aviat per la seva eficaç intervenció durant una epidèmia de còlera Ràpidament desenvolupà un important currículum en la…
, ,
Manuel Corachan i Garcia
Cirurgià.
Estudià a Barcelona, on treballava de barber per pagar-se la carrera, que acabà el 1905 S'especialitzà en cirurgia amb Enric Ribas i Ribas, a l’Hospital de la Santa Creu, del qual el 1921 fou nomenat director del servei de cirurgia Collaborà a la revista Monografies Mèdiques amb el treball La cirurgia en els processos abdominals aguts 1926, i fundà la Clínica Corachan 19 de maig de 1921, entitat privada que publicà uns Anales 1925-35 d’aparició irregular Presidí 1932-34 l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques Fou nomenat 1933 professor lliure de patologia quirúrgica de la…
medicina psicosomàtica
Patologia humana
Branca de la patologia que estudia les afeccions somàtiques derivades de factors emocionals, siguin pretèrits o presents.
La demarcació, dins el camp dels fenòmens patològics, d’una psicosomàtica específica no deixa d’ésser tanmateix prou artificial no sols perquè tota malaltia inclou etiològicament elements psicològics, sinó també per la dificultat de determinar quines són les malalties genuïnament psicosomàtiques D’altra banda, bé que el nom és recent, la psicosomàtica respon a una pràctica tan antiga com la de la mateixa medicina Trets comuns dels que hom pot caracteritzar com a desordres psicosomàtics sovint denominats avui psicofisiològics són, entre altres, els següents manifestació clara d’un dolor físic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina