Resultats de la cerca
Es mostren 1014 resultats
Santa Reparada (Begur)
Art romànic
La domus de Santa Reparada és esmentada com a possessió del monestir de Sant Pau de Fontclara en el precepte atorgat pel rei Odó a Orleans l’any 889 a l’abat Saborell En aquest lloc fou fundat un convent de mínims al final del segle XVII, i perdurà fins el 1835 L’església i el gran edifici actuals són, almenys en gran part, de la primera meitat del segle XVIII a la porta del temple hi ha la data 1730 Situada en una raconada amagada del mas, entre Begur i la cala de sa Riera, al costat d’una font de raig abundant, el seu emplaçament és característic d’un establiment religiós alt-…
Sant Miquel de Rupit (Rupit i Pruit)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Fàbregues, després de la desmembració de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues que servia per al culte dels habitants que s’aplegaven als peus del castell de Rupit formant el poble actual Aquesta situació perdurà fins al 1878, quan les funcions parroquials es traslladaren de l’església de Sant Joan a la de Sant Miquel L’església es documenta a partir del final del segle XIII 1286, i era servida per sacerdots beneficiats que arribaren a ser quatre, un d’ells amb el títol de vicari Al final del segle XVII s’inicià la renovació del temple…
Calabuig
Poble
Poble del municipi de Bàscara (Alt Empordà), al SE de la vila, a la plana al·luvial estesa a la dreta del Fluvià, regada per la séquia del molí de Calabuig.
L’antic castell de Calabuig , del comtat d’Empúries, fou adquirit, probablement el 1175, pels vescomtes de Rocabertí al monestir de Banyoles, que havia fundat anys abans el priorat de Calabuig Sant Nicolau i Santa Creu de Calabuig a l’església parroquial de Sant Nicolau actualment arruïnada, situada a 1 km del castell, al N El castell fou destruït per ordre de Jaume I de Catalunya-Aragó durant l’expedició de càstig contra el comtat d’Empúries 1275 El priorat perdurà fins el 1618 els últims priors n’eren solament titulars, i residiren a Banyoles El 1691 la parròquia…
escola ukiyo-e
Art
Escola pictòrica japonesa que, iniciada al començament del segle XVII, representa un intent de crear un art assequible al poble.
És una mena d’expressió artística i fins i tot sociològica molt diferent del concepte tradicional de l’art japonès Aquesta escola perdurà fins al segle XIX N’és considerat l’artista iniciador el pintor Iwasa Matabei, i en fou un dels artistes més importants Kitagawa Utamaro destacà també la producció ukiyo-e feta per famílies del poble d’Otsu Moltes d’aquestes obres eren venudes per les platges i carreteres properes a Kyoto Generalment les obres de l’escola ukiyo-e són notes fetes amb pinzells de tinta En una primera etapa la temàtica era d’escenes budistes, fins a arribar,…
arc aòrtic
Anatomia animal
Cadascun dels vasos circulatoris en forma d’arc que s’originen a partir de l’aorta ventral i que es reuneixen per formar l’aorta dorsal, en els embrions dels vertebrats.
En els animals adults perduren només en els peixos, relacionats amb els arcs branquials N'existeixen típicament sis parells, disposats bilateralment en el cos en principi, cada parell correspon a un parell d’arcs viscerals Això només en els embrions, perquè amb la reducció o transformació dels arcs viscerals, els arcs aòrtics sofreixen una regressió, cada cop més acusada des dels vertebrats inferiors als superiors, o bé es transformen en altres estructures El primer parell es redueix en estadis encara molt primitius el segon, així com la resta, perdura en àgnats i peixos i desapareix a la…
anacreòntica
Literatura
Composició poètica de metre curt, sovint heptasíl·lab, d’extensió breu, en la qual el poeta canta amb to enginyós i irònic els plaers de la vida i dels sentits amb una simbologia literària d’origen pastoral.
El mot procedeix d’ Anacreont , l’obra del qual influí en autors antics com Teòcrit, Catul i Horaci El gènere fou reprès al Renaixement —Ronsard, etc—, i a partir de la publicació de les Anacreòntiques 1554, s’inicià una tradició que, gairebé, afectà totes les literatures romàniques El moment àlgid del gènere fou, tanmateix, al s XVIII, el qual excellí en l’expressió d’un erotisme amanerat a través de delicades referències mitològiques José Cadalso, Juan Pablo Forner i Juan Meléndez Valdés, entre d’altres, foren els poetes castellans d’aquesta època que el conrearen amb més èxit i llur…
els Ametllers

Vil·la romana dels Ametllers, a Tossa de Mar
© Fototeca.cat
Vil·la romana del terme de Tossa de Mar (Selva).
Descoberta el 1914 i excavada des del començament del s XX, darrerament ha estat reestudiada per Ricard Batista, Albert López i Mario Zucchitello Fundada entorn del canvi d’era, fou ampliada al s II, que quedà constituïda en dues parts a la part alta se situava la zona residencial, una mansió luxosa on vivien els propietaris i que disposava de termes pròpies i de mosaics en nombroses habitacions A la part baixa, separada per un mur de cinc metres, era la zona de producció d’oli i vi, amb quatre premses i una cisterna on es recollia el most Perdurà fins al s V, i en la segona…
oscil·lació

A dalt oscil·lació d’amplitud A en un sistema aïllat (els eixos t i y mesuren, respectivament, el temps i la magnitud considerada); a baix, oscil·lació amortida d’amplitud A decreixament
© Fototeca.cat
Física
Variació periòdica d’una magnitud d’un sistema físic iniciada en provocar, mitjançant un agent exterior, una desviació d’una certa amplitud d’aquesta magnitud respecte al seu valor estable o d’equilibri en el sistema en què es troba.
En el cas ideal que el sistema físic estigui aïllat del seu entorn, una oscillació, un cop iniciada, perdura indefinidament amb l’amplitud inicial Quan el sistema no està aïllat, com és el cas més corrent, l’oscillació és amortida i la seva amplitud decreix exponencialment amb el temps amortiment L’expressió formal de l’oscillació d’una magnitud u és en què t és el temps, T el període i B la constant d’amortiment, que és igual a zero si l’oscillació no és amortida Quan l’agent exterior que provoca l’oscillació varia amb el temps, té lloc una oscillació forçada , en el qual cas, si el període…
universitat
Història
Des del principi del s. XIII, col·lectivitat d’habitants d’una ciutat o vila, revestida d’una certa personalitat pública, premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis.
Gaudia d’una certa representació davant el poder reial o senyorial o davant tercers, personificada en els seus membres més destacats o prohoms , i per això era anomenada sovint universitas proborum hominum Aquesta significació perdurà durant l’edat mitjana i àdhuc en els temps moderns per a designar les municipalitats ja constituïdes i organitzades amb llurs propis consells i autoritats, especialment en llocs rurals universitats o comuns de parròquies o de districtes menors dins un terme jurisdiccional, i no és estrany que les comunicacions i els privilegis dels poders reial o…
cúria règia
Història
Conjunt d’alts funcionaris palatins i òrgan central restringit del govern dels Capets.
Recollia la tradició romana tardana, conservada a Itàlia, a la Gàllia i a Hispània aula règia, passada pels placita carolingis, i perdurà fins al s XIII a la cort catalanoaragonesa amb el nom de cort reial Era formada pels nobles i els bisbes que envoltaven el sobirà i uns altres de convocats expressament en participar-hi unes quatre vegades l’any Era per al rei un consell polític, judiciari i administratiu, però rarament tenia valor legislatiu Segons els diversos estats d’Europa, les atribucions i la composició de la cúria reial variaren molt La complexitat dels afers a tractar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina