Resultats de la cerca
Es mostren 457 resultats
Castell de Bar (el Pont de Bar)
Situació Un dels murs més característics de les ruïnes del castell de Bar, que coronen un petit turó que domina la vall del Segre ECSA – V Hurtado Just als afores del poble de Bar, sobre un petit promontori que domina la vall del Segre vers ponent es troben les restes del que fou castell de Bar Mapa 35–10216 Situació 31TCG884905 Per arribar-hi, un cop situats a Bar, mirant en direcció a l’est, es troba un petit turó a sobre mateix del poble al qual es pot pujar sense cap dificultat A l’extrem oriental d’aquesta elevació, al límit del cingle que cau sobre el torrent de la Baruja, es poden…
Les geraniàcies
Geraniàcies 1 Erodium malacoides a aspecte general, en el qual es poden apreciar les umbelles de flors i de fruits x0,5 b detall d’una flor seccionada, que mostra cinc estams fèrtils i cinc estaminodis rudimentaris x 4 c fruit, ja fragmentat en els cinc mericarpis de què consta x 1 d mericarpi, de llarga aresta recargolada i cobert de pèls curts i rígids, dirigits cap amunt x 4 2 Fulla d’Erodium cicutarium, pinnada x 0,5 3 Geranium rotundifolium a aspecte general d’aquest teròfit de fulles orbiculars i blanes i de floretes rosades x 0,5 b fruit en el moment de llançar bruscament algunes de…
Les saxifragàcies
Saxifragàcies 1-3 i grossulariàcies 4-6 1 Saxifraga tridactylites a planta sencera, menuda i feble i de fulletes trilobades x 0,5 b flor x 3 2 Corona de reina S paniculata a aspecte general, amb diverses rosetes de fulles a la base i una tija ben florida x 0,5 b detall d’una fulla, voretada de petites dents calcificades x 2 c petita porció d’un pedicel floral, cobert de pèls glandulars x 9 d flor x 3 e i e’ fruit capsular, encara immatur i ja obert, respectivament x 3 3 Fetgera blanca Parnassia palustris a planta sencera, de fulles basals i flor solitària x 0,5 b flor ben…
Els opilions
Característiques del grup Opilions 1 Scotolemon lespesi × 10 2 Gyas titanus × 2 3 Homalenotus quadridentatus × 3 4 Ischyropsalis luteipes × 3 5 Megabunus diadema × 6 6 Histricostoma baccilliferum × 13 7 Parasiro coiffaiti × 13 8 Histricostoma dubium × 13 Marisa Bendala Els opilions, tercer grup en importància numèrica dins dels aràcnids, són prou coneguts dels camperols de tots els països, i per això han estat batejats amb diferents noms vulgars Als Països Catalans, i principalment a les comarques de l’Anoia, el Vallès, la Selva i Osona, se’ls coneix amb el nom de frares, i és així perquè…
L’estructura cortical de la Serralada Pirinenca
L’estructura cortical de la Serralada Pirinenca ha estat recentment objecte d’estudi mitjançant nombrosos mètodes geofísics Per la seva transcendència, cal fer un especial esment del perfil de sísmica de reflexió profunda ECORS El perfil de sísmica de reflexió profunda ECORS , d’una llargada de 250 km a través dels Pirineus, comportà un avenç important en el coneixement de l’estructura cortical de la serralada La figura mostra el traçat d’aquest perfil i el tall geològic realitzat a partir de les dades de superfície i de subsol comercials pous de petroli i línies sísmiques superficials Albert…
Les apiàcies o umbel·líferes
Apiàcies o umbellíferes, II 1 Sanicula europaea a aspecte general, en el qual s’aprecien les fulles palmatisectes i les petites umbèllules x 0,5 b fruit, de superfície coberta d’espinetes ganxudes x 3 2 Pastanaga borda Daucus carota a aspecte general, que mostra la rel un xic engruixida, les fulles i les bràctees molt dividides i les umbelles grosses i planes x 0,5 b flor, típicament actinomorfa i d’ovari ínfer x 4 3 Chaerophyllum aureum, una de les cominasses a branca florida i fruitada x 0,5 b umbèllula x 2 4 Bupleurum baldense a aspecte general d’aquesta petita planta anual x 0,5 b…
El marc geogràfic del romànic d’Andorra
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa d’Andorra amb les principals vies de comunicació El petit territori independent de les Valls d’Andorra és situat a la zona del Pirineu axial i ocupa una superfície de 468 km 2 repartida entre les parròquies d’Andorra la Vella, Canillo, Encamp, Escaldes-Engordany, la Maçana, Ordino i Sant Julià de Lòria A l’oest és limitat per la comarca del Pallars Sobirà, al sud-oest i al sud per l’Alt Urgell, al sud-est i a l’est per la Cerdanya, i pel nord té frontera amb el País de Foix La capital és Andorra la Vella i l’idioma oficial és el català Els relleus muntanyosos del…
Les ranunculàcies
Ranunculàcies 1 Ranunculus repens a aspecte general x 0,5 b flor un cop extretes algunes peces x 1,5 c fruit en aqueni x 3 2 Ranunculus aquatilis a brot florit i fruitat que duu dos tipus de fulles, palmatisectes i laciniades x 0,5 b fruit x 4 3 Vidiella Clematis flammula a brot en flor, amb les típiques fulles de raquis i peciols prènsils x 0,5 b fruits corresponents a una flor, cadascun dels quals és un aqueni terminat en una llarga aresta plumosa x 0,5 4 Aspecte general de la fetgera Hepatica nobilis x 0,5 5 Aspecte general del marxívol Helleborus foetidus , amb fulles típiques,…
Puigmal-Costabona
Altiplans de les carenes divisòries entre el Ripollès i el Conflent, vora la Portella de Morens Oriol Alamany Puigmal-Costabona 19, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les muntanyes situades entre el Puigmal i Costabona constitueixen una de les millors mostres dels Pirineus axials orientals, i és un dels llocs que encara manté un baix grau d’artificialització Aquest bloc muntanyós comprèn les capçaleres del Freser i el Ter, pel vessant meridional, i la del Segre, i també les conques senceres de diferents rius Eina, Carançà, Mentet, etc,…
La vall de Benasc
El pic d’Aneto i part de la seva glacera, mostrant diferents esquerdes Ernest Costa La vall de Benasc 11, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La vall de Benasc coincideix amb el curs alt de l’Essera i comprèn els relleus més alts i vigorosos dels Pirineus centrals S’articula en diferents valls afluents entre les quals destaquen la d’Estós, pel marge dret, i la de Vallhiverna, per l’esquerra Al nord limita amb l’imponent alineació muntanyosa que fa la divisòria d’aigües entre els dos vessants dels Pirineus i que s’estén aproximadament des de la Forca de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina