Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
art danès
Art
Art desenvolupat a Dinamarca.
L’ambre havia fet entrar Jutlàndia en les rutes comercials de l’edat del bronze d’aquest període hi ha mostres importants, com el carro de Trundholm Al segle II aC, entrà en l’òrbita cèltica calder de Gundestrup, però la definició de la seva personalitat li vingué dels vikings pedra esculpida de Jelling, 1940, amb inscripcions allusives al rei Harald Blâtand L’art medieval predominantment religiós, es caracteritzà per un arcaisme d’arrel bizantina altars amb relleus d’or Lisbjerg, ~1150 un romànic tendent al gòtic lineal és l’estil dels abundants frescs d’esglésies Maalov, ~1200 Ørselv, ~1350…
El material refractari dels Cucurny
Si Joan Molas és considerat pels seus contemporanis com l’introductor a Catalunya del material refractari, l’empresa dels Cucurny és, sense cap dubte, la gran empresa d’aquests productes durant tres quarts de segle Pau Cucurny i el seu fill Màrius fotografia de començament de segle Pau Cucurny i Delahaye era un fabricant de maons a mitjan segle XIX, amb la bòvila a la Bordeta, municipi de Sants, en el Pla de Barcelona, des del 1840 Un fabricant interessat a modernitzar la seva maquinària i a introduir les novetats que arribaven de l’estranger Fou un dels qui, al mateix temps que…
morter
Morters amb mans de morter
© Bürkle
Vas de vidre, de ferro, d’àgata, de mul·lita, de porcellana, etc, de cavitat semiesfèrica, on, mitjançant una maça o un piló (mà de morter), hom tritura substàncies fragmentades per tal de polvoritzar-les o reduir-les a pasta.
calcomania
Disseny i arts gràfiques
Procediment de transportar sobre vidre, marbre, paper, metall, porcellana, etc, un text o un dibuix impresos al revés damunt un paper engomat; amb aigua i pressió hom aconsegueix d’adherir a la superfície el paper engomat, que posteriorment n’és separat.
Al s XVIII els anglesos l’aplicaren a la decoració de la ceràmica
cua de porc
Indústria tèxtil
Peça de filferro, porcellana o vidre emprada en diverses màquines com a guia del fil que passa per dintre del seu ull, compost per unes espires de forma especial que permeten de posar i treure el fil sense enfilar-lo.
Francesc Xavier Nogués i Casas
Cobla, oli de Xavier Nogués
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, gravador i pintor.
Estudià comerç, sense vocació, i entrà a l’acadèmia Martínez Altés ~1886-89, on conegué Isidre Nonell Fou aprenent en un magatzem mentre assistia als cursos nocturns de l’acadèmia Borrell Vers el 1896 visità Madrid, on l’impressionà fortament Goya, cosa que el decidí a dedicar-se a l’art i a freqüentar més assíduament l’acadèmia Borrell, on entrà en contacte amb el grup d’ El Rovell de l’Ou Amb text de Josep Lleonart, publicà l’ Auca de l’Aplec de Sant Medir , que imprimí el seu amic Ramon Riera ~1899 Obtingué un accèssit al concurs de cartells, pel carnestoltes de Vilanova, celebrat a Els…
Òscar Tusquets
La trobada de la modernitat i la història En el disseny industrial català és important l’aportació dels arquitectes Ja s’ha esmentat la dels membres del Grup R als moments inicials Posteriorment s’ha anat afirmant en aquest camp Òscar Tusquets, una personalitat i una obra que en alguns aspectes són difícils d’analitzar Juli Capella i Quim Larrea l’han descrit com a «caràcter difícil i polèmic», «totalment centrat en si mateix i preocupat per la transcendència, encara que no tant de la seva mateixa persona com de la seva obra» És indubtable la seva aposta pel que se’n podria dir…
plat
Plats plans i fons
Disc de terrissa, de pisa, de porcellana, de metall, etc., alçat tot al voltant formant una concavitat de poca alçària i de fons pla, que és emprat generalment per a posar-hi la porció de vianda que ha de consumir una persona.
clivellat
Pintura
Dit de la superfície d’un quadre, retaule, porcellana i, en general, de qualsevol superfície pintada, que és trencada en forma d’una xarxa o reticle de clivelles que fan dibuixos característics amb configuracions que depenen de causes físiques, químiques o mecàniques.
argila
Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…