Resultats de la cerca

Impressor d’ofici, per tradició familiar, ostentava el títol d’impressor del papa Començà publicant versos a Li Prouvençalo 1851, i conegué Mistral i Roumanille a l’aplec de Font Segunha 1854, on fou un dels fundadors del felibritge Divulgador de la literatura occitana moderna, en collaboració amb la seva muller Josefina Mezen, fou el primer editor de l’ Armana Prouvençau 1855 El 1861 publicà La miougrano entreduberto , recull de poemes breus, impregnats de sentiment romàntic i de contínues referències al paisatge, recull on intentà d’unificar l’estil de la literatura provençal…

Retirat a la Camarga, en cantà i descriví el paisatge en reculls poètics com Lou Lausié d’Arle 1913, que Frederic Mistral considerà una obra mestra, Li Cant Palustre 1919, etc També escriví novella — Bestio dou Vacarés 1924 fou la seva obra en prosa més reeixida— i contes La Caraco 1926, Sauvagino 1929, etc

El terme deriva del mot medieval francès roman , produït al s XII i que expressava primer simple versió a la llengua romanç de relats novellescs llatins, i tot seguit, els d’una literatura original en vulgar que desenrotllava, en vers —fonamentalment octosíllabs apariats— i, a partir del s XIII, en prosa, diverses matèries novellesques, molt especialment la bretona o artúrica, pròpia de l’anomenat roman courtois i elevada a una gran dignitat artística per Chrétien de Troyes i els seus seguidors, la qual fou compendiada en el cicle de Tristany i el corpus Lancelot-Graal i que generà els…

El territori fou habitat des d’època prehistòrica, poblament testimoniat per importants jaciments Las Caus , Las Combarèlas, Las Eisiás de Taiac , la Font de Gaume , Mas d’Azil , etc En època històrica hi habitaren lígurs, ibers i diversos pobles celtes, d’entre els quals destacaren els gals La identitat occitana, però, cal cercar-la sobretot en la romanització de la Gàllia segles II aC-II dC, cabdal per a la formació de l’ occità Al segle V, la creació d’un estat visigòtic al SW accentuà la diferència entre les dues meitats de l’antiga Gàllia —la franca i la provençal— i enfortí novament…

Fill i successor de Roger Bernat I Acompanyà el rei de França Felip August en la croada a Terra Santa 1191-93 i al seu retorn rebé d’Alfons I de Catalunya-Aragó en feu la Fenolleda i el Perapertusès 1193 Aliat amb el vescomte Arnau I de Castellbò , envaí la Cerdanya i l’Urgellet amb tropes albigeses 1196-98 i saquejà la ciutat de la Seu i la catedral Combaté el seu cosí germà el comte Ermengol VIII d’Urgell, i Pere I de Catalunya-Aragó li cedí en feu el Donasà, el Capcir i el vescomtat d’Évol 1209 El 1208, amb el casament del seu fill Roger Bernat II amb Ermessenda de Castellbò filla d’Arnau…

Estudià amb Antoine François Marmontel, Jacques François Halévy i Charles Gounod, el qual influí en les seves primeres obres, com la Simfonia en do major 1855 Amb la cantata Clovis et Clotilde guanyà el premi de Roma 1857, on compongué l’òpera bufa Don Procopio i la suite simfònica Roma Es dedicà principalment a la música escènica Posat de moda l’exotisme musical per Félicien David, molts dels llibrets que li oferiren reflectien ambients orientals o llunyans Dins aquest estil compongué Les Pêcheurs de Perles 1863, relativament ben acollida, La Jolie Fille de Perth 1867, no tan reeixida, i…

Durant la seva època d’independència o d’unió amb Catalunya té una literatura pròpia que arrenca molt probablement amb llegendes èpiques autòctones que, com la de La campana de Huesca , han arribat a través de les prosificacions fetes pels cronistes posteriors La influència de les literatures castellana, provençal i catalana s’hi deixà sentir tot seguit Així, hi ha un bon nombre de texts castellans copiats per escrivans aragonesos, que hi introduïren aragonismes a l’atzar o bé que els traduïren en bona part Aquest és el cas del Poema de Roncesvalles , de la Razón de amor , de la…

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…

Autor de nombrosos estudis sobre la geologia i el petroli d’Alger, el Sàhara i els Pirineus Étude géologique des Pyrénées de l’Aragon 1910, Étude géologique des Pyrénées catalans 1930

Consta de 593 versos octosillàbics, organitzats en quaranta-nou sèries monorimes d’extensió desigual Les característiques lingüístiques del text, a mig camí entre l’occità i el català, permeten suposar que fou escrit en una zona que caldria situar entre Tolosa, Conques i el sud català de Narbona, concretament de Sant Miquel de Cuixà Aquesta darrera hipòtesi sembla probable per les contínues allusions del text a les contrades catalanes, per la devoció a la santa que hi existia i perquè, quan s’escriví la cançó, hom projectava de dedicar-li una església al monestir de Cuixà En tal cas, aquest…