Resultats de la cerca
Es mostren 1972 resultats
música de Lapònia
Música
Música desenvolupada a Lapònia.
És habitada pels lapons, un poble de llengua finoúgrica d’origen incert el qual se suposa que és anterior als grups finesos És possible que, en arribar aquests darrers, els lapons adoptessin una llengua pertanyent a la branca occidental del tronc finoúgric, el saami Els lapons eran xamanistes i combinaven la vida nòmada de pastors amb el sedentarisme en poblats durant l’hivern La progressiva pèrdua de terra, que passà a mans de finesos, suecs i noruecs, feu que cap al segle XVIII els ramats de rens fossin l’única font de subsistència dels lapons Al segle XX es produeix el…
Sacramentari gregorià (ms. 93)
Art romànic
Foli 52v del ms 93, un dels sacramentaris conservats a la Biblioteca Capitular, amb la usual representació de la Maiestas Domini ECSA - J Colomé Es tracta d’un manuscrit compost per 115 folis 22,5 × 17 cm de pergamí, escrits a una columna en lletra francesa del segle XII i amb una caixa d’escriptura de 21 línies 17,2 × 12 cm Petites inicials calligràfiques en vermell i blau i rúbriques amb tinta vermella indiquen l’inici de cada paràgraf La decoració és molt escassa se centra en els folis 52v i 53, amb les imatges de la Maiestas Domini i la Crucifixió, i una T inicial en el foli 53v 5 × 4,2…
Esparta
Ciutat
Capital del nomós de Lacònia, al Peloponès, Grècia, emplaçada aproximadament al lloc de l’antiga Esparta, o Lacedemònia.
Aquesta, a l’època micènica, constituí un estat federal que integrava nou principats, sota l’autoritat del monarca espartà la més famosa família reial d’aquell moment fou la dels atrides, que alhora governava Argos i Micenes Primitivament habitada pels aqueus, al segle XII aC els doris envaïren el territori espartà tres segles després hi constituïren una federació de quatre estats obes , als quals s’afegí un cinquè estat, format per la població aquea d’Amiclea pel damunt de les cinc obes , dues famílies constituïren les dues dinasties que regirien simultàniament l’estat els…
Els Alts Forns de Catalunya, a l'Hospitalet
La Ferreria de Sant Josep, a Sants, s’extingí amb la fi del segle Però el primer de gener de 1900 els germans Francesc i Frederic Bori inauguraren la Ferreria de Sant Josep a l’Hospitalet de Llobregat, a poca distància de l’antiga ubicació La maquinària era la mateixa La nova ferreria es dedicarà sobretot a la fabricació de laminats de ferro, que s’obtenen del ferro verge, primer, i del ferro vell o ferralla, tan aviat com s’incorporà el primer forn Martin Siemens 1909 La seva importància era mitjana i feien barres de ferro de poc gruix El 1907 hi hagué un nou canvi de propietat La Ferreria…
salt

salt d’alçada XXI Copa de Clubs Junior en pista coberta (Sabadell, gener de 2011)
JJ Vico Bretones (CC BY-NC-ND 2.0)
Esport
En atletisme, prova que consisteix a assolir una marca en alçada o en llargada.
El programa olímpic n'inclou quatre especialitats salt d’alçada, salt amb perxa, salt de llargada i triple salt Les tres primeres disciplines són també proves de la prova de decatló En el salt d’alçada hom malda per superar el llistó que indica una alçada determinada impulsant-se amb un sol peu L’atleta acaba la prova quan no supera una mida determinada després de tres assaigs El rècord mundial masculí és de 2,45 metres 1993, assolit per J Sotomayor Cuba, i el femení és de 2,09 1987, assolit per S Kostadinova Bulgària En el salt amb perxa disciplina olímpica masculina fins el…
Huldrych Zwingli
Història
Reformador suís.
Estudià a Berna 1497, a Viena 1498 i a Basilea 1502, en contacte amb els humanistes fou mestre en arts 1506 Sacerdot 1506, fou rector a Glaris 1506-16 i a Einsiedeln 1516-18 i canonge de la catedral de Zuric 1521-22 Després de conèixer les 95 tesis de Luter, també ell protestà contra la predicació de les indulgències 1518 Influït pel pensament de Luter, inicià 1520 la predicació de la Reforma, començant per combatre l’enrolament de soldats suïssos en els exèrcits estrangers, sobretot entre la guàrdia pontifícia, i n'obtingué la prohibició pel consell de Zuric 1522 s’oposà després al dejuni…
contrapàs
Coreografia del contrapàs llarg (s XVIII)
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Dansa popular catalana de caràcter solemne.
El seu nom indica pas fet en direcció contrària al pas precedent D’origen molt antic, hom l’ha ballat al Principat i al Rosselló fins avançat el s XIX Els dansaires evolucionaven, al so d’una cobla reduïda cornamusa, gralla, flabiol i tamborí, en forma de rengle i donant-se les mans oscillaven cap a l’esquerra i cap a la dreta periòdicament, i per indicació del capdanser, formaven una roda o rodada que servia de descans als balladors La coreografia consistia a donar una volta a la plaça bo i repartint els passos de manera que en acabar la música hom s’escaigués altra vegada al…
Església armènia
Església cristiana oriental, pròpia del poble armeni.
Segons la tradició, l’apòstol Bartomeu fou el primer evangelitzador de les regions armènies Entre el 295 i el 300, Gregori l’Illuminador convertí el rei Tirídates III, que proclamà el cristianisme religió de l’estat Gregori en fou el primer catolicós amb seu a Aštičat El 374 el catolicós Husik proclamà l’autonomia de l’Església armènia respecte d’Antioquia en el sínode de Dvin 506-507 foren acceptades les doctrines monofisites que convertiren l’autonomia en separació El 1198 el rei de l’Armènia de Cilícia firmà la unió amb l’Església romana, que durà fins a la caiguda d’aquest…
música d’Atenes
Música
Música desenvolupada a Atenes.
A l’antiguitat fou una de les ciutats estat més importants del Peloponès i de la cultura grega clàssica, en la qual la música tenia un paper important Va ser objecte de l’atenció de grans pensadors, els quals en van deixar un notable corpus teòric que ha arribat fins a l’època actual, el més antic dels quals data del segle IV aC Després de la caiguda de l’imperi Romà d’Occident, Grècia es mantingué tan estretament lligada a Bizanci, que la música grega de l’època quedà inclosa dins l’anomenada música bizantina A partir de la caiguda de l’imperi Bizantí en mans otomanes, el 1453…
Benet Garret
Literatura italiana
Filosofia
Historiografia catalana
Humanista i poeta en italià, conegut amb el nom d’Il Cariteo.
Vida i obra Vers el 1468 anà a la cort de Nàpols i fou acollit a l’Accademia Pontaniana, on fou elogiat en composicions de Sannazaro i Pontano, entre d’altres El 1486 fou nomenat conservador del segell reial, i després 1495 fou secretari de Ferran II de Nàpols En tenir lloc la invasió francesa acompanyà el rei a l’exili Mort el rei i caigut el regne a mans franceses, se n’anà a Roma 1501-03 Tornà quan Gonzalo de Córdoba el feu governador de Nola És famós, sobretot, pel seu cançoner amorós i polític Primo libro di sonnetti e canzone titulado Endimione , de caràcter petrarquista, el qual tingué…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina