Resultats de la cerca

Fou el primer catedràtic de botànica de la Universitat de Barcelona després de la seva restauració, el 1846 Anà després a Sevilla i a Madrid 1847, on fou també nomenat director del Jardín Botánico 1868 i membre de la Real Academia Española És autor del primer catàleg de plantes de Catalunya que ha estat publicat 1846, que Antoni Cebrià Costa esmenà i amplià uns quants anys després, i també d’altres obres, més bibliogràfiques que científiques, on reuní, però, moltes informacions abans disperses entorn de les plantes de la península Ibèrica i també moltes referències biogràfiques…

El poble de la Tallada és situat a l’extrem meridional del terme municipal L’indret fou conquerit probablement a mitjan segle XI, quan es reprengué la repoblació de la Segarra Molt probablement en aquest mateix moment es fundà la seva església, sota l’advocació de sant Martí, de la qual no resten fins a l’actualitat referències històriques d’època medieval Aquesta església, inclosa dins el bisbat de Vic, fou visitada l’any 1685 pel bisbe de Vic Antoni Pasqual en aquell temps el poble tenia deu cases L’actual església de Sant Martí és un edifici d’estil neoclàssic, que no conserva…

Aquesta capella de l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Selma és situada al costat del mas de Santa Agnès, al nord de Selma Se’n tenen referències des del 1247, en què rebé un llegat testamentari d’Elisenda de Fonollar La seva història és lligada a la del mas de Santa Agnès, que pertanyia a la comanda templera de Selma El 1303 el mas era de Bernat Ortolà, home propi de la domus Celme L’església tenia com a funció donar serveis espirituals a la gent del mas La capella presenta un bon estat de conservació després d’una recent restauració del seu propietari

Tot i la manca de referències documentals, la seva història s’associa a la del veí castell de Toralla, que des del segle XII és troba en mans de la família homònima, feudatària dels comtes de Pallars L’any 1163 el cavaller Alamany de Toralla, penedit pels danys que havia infringit a l’església de Santa Maria d’Organyà, li féu donació de tot l’honor que posseïa “ in kastrum de Torallola ” Al primer terç del segle XVII Torallola consta, al costat de Toralla, Serradell i altres, com un domini de Lluís de Toralla, dins la sots-vegueria de Pallars L’any 1831 n’era titular la família…

De la denominació d’aquesta torre, segons D Diez, se’n derivaria l’actual nom d’un barri de l’antic terme d’Horta anomenat Montbau Les referències documentals sobre aquesta torre són escasses Els senyors del lloc són coneguts des del segle XI El 1052 apareix un Berenguer de Gombau en un document fet per un tal Pere, fill de Vives, en el qual aquest deixava als seus germans Bonús i Bonfill una meitat dels drets que tenia sobre l’església de Sant Martí de Provençals, i l’altra als seus nebots Guillem, Guifred, Bernat Guifred i Berenguer de Gombau Actualment no en resta cap vestigi

Aquesta esglesiola era situada dins el recinte del Fòrt, el qual fou fet construir pel vescomte Arnau I de Fenollet l’any 1172 Tot i que la capella, de la qual es desconeix l’advocació, degué ésser bastida contemporàniament a l’esmentada fortalesa, hom no disposa de referències documentals del seu passat medieval Les escasses notícies que n’han pervingut daten ja d’època moderna així, hom sap que l’any 1628 el cònsol Abrias, membre de la confraria dels penitents blancs, li atorgà un llegat de 100 lliures per a les obres de reparació que s’hi estaven duent a terme, però, malgrat…

Fou collaborador de La Revista , La Nova Revista i, amb el pseudònim Pere de Berguedà , de Ressorgiment de Buenos Aires i de “Veu Catalana” de Mèxic S’exilià a França com a pròfug militar, i més tard a Buenos Aires La seva poesia, influïda per Ventura Gassol, s’emmarca en temes populars i segueix unes pautes estètiques que tenen el seu origen en determinats tòpics del modernisme i en certes referències guimeranianes, però passats pel sedàs formal de la influènciadel noucentisme Publicà Voluptat 1926, Elegies 1933, Evocacions París 1943, amb litografies d’Edmond Desjobert, i Odes…

Doctor en dret, sergent major de Palma i enginyer militar del regne de Mallorca Fou cronista general del regne 1641, jurat de Mallorca 1646, 1650 i síndic del municipi prop del rei en defensa de la immunitat eclesiàstica 1651 Publicà el volum segon de la Historia del reino de Mallorca Palma 1650 reeditada i corregida el 1841, que abraça el període comprès entre el 1311 i el 1650, continuació de la de J ↑ Dameto Deixà inèdit un tercer volum de descripció detallada de les Balears Escriví també diverses obres en castellà, la major part publicades, sobre temes militars, astronomia i…

Rebé una sòlida educació musical, i durant algun temps pensà a professionalitzar-se com a cantant A part de les referències a l’òpera, a la litúrgia catòlica i a la música popular irlandesa, i del fet que un dels seus reculls de poemes -Luigi Berio, Ernest Moeran i Karol Szymanowski en musicaren alguns- dugui per títol Chamber Music , el caràcter innovador d' Ulysses i Finnegans Wake rau granment en la sonoritat dels mots, i hom ha vist en l’esquema de totes dues novelles procediments anàlegs als de les grans composicions, aspectes que confereixen a l’obra de Joyce una…

Considerat pels mateixos grecs, juntament amb Homer, com el referent fonamental de la seva tradició literària i intellectual, la seva obra comprèn Els treballs i els dies , cicle dedicat al món rural, i la Teogonia , una genealogia dels déus Hesíode difereix d’Homer pel seu esperit antiaristocràtic, que, en l’aspecte musical, el portà a ometre referències a la música instrumental, reservada a la noblesa Quan esmenta temes o conceptes musicals ho fa sempre en relació amb el cant o a la dansa Així, per exemple, en la invocació inicial a les muses de la Teogonia , és el cant i la…