Resultats de la cerca
Es mostren 388 resultats
Georges Jacques Danton
Història
Política
Polític francès.
Procurador del consell del rei del 1785 al 1791 des del 1789 s’arrenglerà entre els revolucionaris membre de la guàrdia nacional, president del districte dels Cordeliers, membre del club del mateix nom 1790, membre del departament i de la comuna de París 1791 La seva actuació fou sovint contradictòria i fou acusat de vendre's a la cort d’altra banda, la seva manca de línia política era també determinada per la seva exuberant personalitat, feta alhora d’anhel de plaers i de bonhomia, de peresa per a l’acció i d’exaltació davant els moviments populars cosa que provocava el…
Ludwig Mies van der Rohe
El pavelló alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona, obra de l’arquitecte Ludwig Mies van der Rohe (1929)
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Format durant tres anys a l’estudi de Peter Behrens, assolí una formació d’arrels neoclassicistes Participà, en un primer moment, en els grups i moviments artístics revolucionaris fou membre del Novembergruppe i del Zehner Ring i fou un dels fundadors de la revista G inicial de Gestaltung , ‘forma’ Tingué, també, importants contactes amb components del Stijl i amb constructivistes russos Fou director 1930-33 del Bauhaus El 1937 emigrà als EUA, on dirigí el departament d’arquitectura de l’actual Illinois Institute of Technology Quan el 1921 realitzà els projectes de gratacels i el 1922 el…
realisme socialista
Música
Terme utilitzat des del 1932, any en què, en un article aparegut en la Gaseta Literària de Moscou, s’utilitzà per a definir l’art conforme a les directrius de la política cultural de la Unió Soviètica, principalment durant el govern de Stalin.
Encara que l’expressió s’adapta més clarament a la literatura, les arts plàstiques i el cinema, també ha estat utilitzada per a referir-se a la música del període El realisme socialista s’establí com a doctrina oficial en el primer congrés de la Unió d’Escriptors Soviètics de l’any 1934, i es proposava reflectir i exaltar la vida i l’activitat de les masses treballadores, amb un to alhora èpic i pedagògic, i donar testimoni dels grans fets històrics vinculats amb la Revolució d’Octubre i l’establiment del socialisme, incloent-hi el culte als herois revolucionaris i als dirigents…
cúpula
Cúpules daurades de l’església de la Dormició al Kremlin de Moscou
© Corel Professional Photos
Arquitectura
Art
Tipus de coberta que, amb una superfície semiesfèrica engendrada per la rotació d’un eix central, cobreix una planta constituïda per un cilindre o un polígon de molts costats.
Amb tot, a la pràctica hom troba cúpules aixecades sobre una planta quadrada, cosa que planteja el problema de l’enllaç entre ambdues parts estructurals, que ha estat resolt de dues maneres per mitjà de petxines o per mitjà de trompes Tot i que hom pot trobar-ne precedents, fou a Roma on hom en començà la utilització sistemàtica primerament com a tímids tempteigs a l’època republicana mausoleu de Cecília Metella, i, finalment, amb l’Imperi, amb obres de la magnitud del Panteó de Roma segle II, on la cúpula restà alleugerida amb la introducció d’elements —àmfores o peces buides de terra cuita…
Federació Comunista Catalanobalear
Història
Organització política de caràcter comunista constituïda a la tardor del 1924 pel grup de sindicalistes revolucionaris agrupats entorn del setmanari «La Batalla» i que formà, fins el 1930, l’organització regional del Partido Comunista de España.
Aquell any trencà amb aquest partit per diferències en les qüestions nacional, sindical i política, i es fusionà amb el Partit Comunista Català, per formar el Bloc Obrer i Camperol, tot subsistint la Federació, que pel juny del 1933 canvià el nom pel de Federació Comunista Ibèrica, pel qual fou coneguda fins a la constitució del Partit Obrer d’Unificació Marxista 1935 En fou sempre el secretari Joaquim Maurín, i Pere Bonet, Jordi Arquer, Víctor Colomer, Hilari Arlandis i Daniel Rebull en foren dirigents El seu òrgan central d’expressió fou “La Batalla”
Els independentistes
Del 1996 al 2007 hi ha hagut a Catalunya un increment de les expressions independentistes, tant en l’àmbit polític com en el cívic i en el social En el camp polític, destaca la consolidació d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC com a tercer partit i l’aproximació gradual d’amplis sectors de Convergència i Unió CiU a les tesis sobiranistes A més, també s’ha assistit a la consolidació d’un espai independentista revolucionari amb un fort component de radicalitat juvenil En el camp cívic i social es poden veure una popularització de la bandera independentista en actes musicals i esportius, l’…
Archives nationales
Historiografia catalana
Arxiu creat a París com a dipòsit central de documentació arran d’un ordenament que prengué cos a partir del decret de 7 de setembre de 1790 i la llei de 25 de juny de 1794.
Els antecedents immediats a la seva materialització cal cercar-los en la nova administració creada durant la Revolució Francesa, que propicià l’aparició d’una nova manera d’entendre el lloc que ocupava la informació generada pels organismes públics i, en general, per tota la societat La idea era centralitzar els arxius a través d’una xarxa de centres repartits al llarg del territori francès i, el més important, permetre el lliure accés als ciutadans, cosa que contrastava amb les pràctiques anteriors del secret d’Estat L’arxiu residí en llocs diversos durant els anys revolucionaris…
Guido d’Arezzo
Música
Teòric de la música italià.
Vida Es degué formar a l’abadia benedictina de Pomposa, prop de Ferrara Abandonà aquest monestir cap al 1025, probablement per enveges i desavinences amb la resta de monjos a causa dels seus amplis coneixements sobre l’art del cant i els seus mètodes d’ensenyament Cridat pel bisbe Teobald d’Arezzo per a responsabilitzar-se de l’educació musical dels nens de cor de l’escola catedralícia, de la seva vinculació amb aquesta catedral li vingué el nom amb què és universalment conegut Sobre els seus suposats viatges per França, Alemanya i Anglaterra no se n’ha conservat cap documentació certa La…
Frederica Montseny i Mañé

Frederica Montseny
Història
Anarquista, filla de Joan Montseny (Federico Urales) i de Teresa Mañé (Soledad Gustavo).
Educada fonamentalment per la seva mare i alhora amb una cultura autodidàctica i eclèctica, de molt jove començà a escriure amb regularitat a La Revista Blanca 1923-36, i donà un especial relleu a la temàtica feminista cal destacar la sèrie d’articles La mujer, problema del hombre , 1926-27 així mateix publicà unes primeres novelles, de gran èxit en els medis llibertaris La Victoria , 1925 El hijo de Clara , 1927 La indomable , 1928 Tres vidas de mujer , 1937, i moltes novelletes en les colleccions de “La Novela Ideal” 1925-37 i “La Novela Libre” 1929-37 No tingué una activitat pública…
Recuerdos y bellezas de España
Literatura catalana
Col·lecció de llibres, venuts per subscripció i per plecs, iniciada el 1839 per Francesc Xavier Parcerisa, la qual, seguint models comercials francesos i anglosaxons, incloïa litografies, fetes per ell mateix, i textos relacionats redactats inicialment per Pau Piferrer.
L’obra, planificada en diversos volums, es proposava de ser una evocació dels monuments i dels fets considerats representatius, artísticament i històricament, dels diferents territoris i cultures d’Espanya, segons uns models en què coincideixen l’estudi històric i la mitificació llegendària, a partir del coneixement directe del territori i d’una interpretació plàstica que compagina la fidelitat al detall, l’ambientació romàntica i l’exaltació del pintoresc Al seu torn, esdevingué un model literari en l’àmbit català adoptat, entre d’altres, per Antoni de Bofarull, Adolf Blanch, i…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina