Resultats de la cerca
Es mostren 697 resultats
Aubrey Vincent Beardsley
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant anglès.
Autodidacte inspirat en els renaixentistes italians, el prerafaelitisme, l’estampa japonesa i la pintura de ceràmica grega, creà l’estil característic del decadentisme anglès En una primera etapa illustrà Morte Darthur 1893 A les revistes “The Yellow Book” 1894 i “The Savoy” 1895-96 i a les illustracions per a Salomé 1894 del seu amic Oscar Wilde, assolí ja el seu estil típic Traçats amb una precisió depurada i evitant els ombrejats a fi d’adequar-se a les possibilitats de la tipografia, els seus dibuixos eren d’un erotisme refinat i corrosiu L’element decoratiu de les seves obres esdevingué…
Mirador

Número 1 del setmanari Mirador (31 de gener de 1929)
Setmanari
Setmanari de literatura, art i política, fundat a Barcelona per Amadeu Hurtado el 13 de gener de 1929.
Inspirat pel propietari i àgilment confeccionat per Víctor Hurtado, fou una publicació essencialment catalana amb clar sentit europeu Dirigida per Manuel Brunet i Just Cabot, que fou el seu gran animador Les seccions L’Aperitiu , a càrrec de Josep M de Sagarra, i Mirador Indiscret , anònima i de caire satíric, obtingueren molt d’èxit Setmanari profund en les idees i lleuger en el to, aplegà harmoniosament les caricatures d’Apa, els reportatges de Josep M Planas, Joan Tomàs, Andreu A Artís, Manuel Mat, Jaume Passarell, Carles Sentís, Josep Xicota, etc, les crítiques d’espectacles de CA Jordana…
Capella del Palau Reial Major (Barcelona)
Art romànic
Annexa al Palau Reial Major de Barcelona, hi havia hagut una petita capella dedicada a santa Maria La seva erecció fou, amb tota probabilitat, contemporània a la construcció del Palau, però malauradament ha deixat poc rastre en la documentació La notícia més antiga de què hom disposa sobre aquesta capella palatina data de l’any 1173, quan el rei Alfons I va fer lliurament de l’“ ecclesiam et capellam meam beate Marie que sita est in meo palacio civitatis Barchinone ” a la comunitat i confraria de Santa Eulàlia del Camp És possible que s’hi celebrés el casament del rei Jaume I amb Violant d’…
Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Publicació de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona creada el 1901 per iniciativa de Francesc Carreras i Candi.
Aparegué inicialment amb el títol de Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona i amb periodicitat trimestral tanmateix, admetia collaboracions en català Del 1931 al 1936 volums quinzè i setzè aparegué el títol en català i seguint les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans Interrompuda la publicació el 1936, el 1944 fou represa amb el títol en castellà i amb exclusió del català, que fou reintroduït tímidament el 1947, i que hi tingué una major participació des de 1961-62 A partir de 1957-58 la publicació és biennal Ha donat a conèixer un gran nombre de treballs d’…
Constança d’Aragó
Història
Reina de Mallorca.
Vida i obra Filla d’ Alfons III de Catalunya-Aragó , el Benigne , fou promesa el 1325 a Jaume III de Mallorca en un intent de solució del conflicte amb el regne mallorquí el matrimoni se celebrà el 1336 Fou retinguda des del 1342 pel seu germà Pere III de Catalunya-Aragó a Barcelona i després a Girona i a Montblanc Se li atribueix una delicada i correcta dansa inspirada per l’enyorament del marit absent, coneguda per Cançó de la reina de Mallorques — Eu am tal que és bo e bel— Aquesta composició, conservada al Cançoner Vega-Aguiló Biblioteca de Catalunya, ms 7, tingué molta difusió, i els…
Carme Arnau i Faidella
Literatura catalana
Historiadora de la literatura.
Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, ha estat lectora a la Universitat de Torí i, com a filòloga, es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Mercè Rodoreda Ha treballat en el camp de l’ensenyament i ha conreat, sobretot, la crítica i la investigació literària Ha collaborat a Destino , Els Marges , l’ Avui i Serra d’Or És autora de diversos estudis sobre l’obra de Mercè Rodoreda, com ara Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda 1982 i Miralls màgics aproximació a l’última narrativa de Mercè Rodoreda 1990, premi Josep Vallverdú d’assaig 1989, Una lectura de “Mirall…
,
L'esteticisme
Josep Pascó 1855-1910 Cartell del 4t Centenari del Descobriment d’Amèrica 1892 Cromolitografía Barcelona, Unitat Gràfica-Biblioteca de Catalunya BC El Modernisme, en el seu sentit més estrictament decoratiu, no va aparèixer a Catalunya de la nit al dia Entre l’eclecticisme convencional de mitjan vuitcents i el Modernisme de final de segle hi ha un esglaó intermedi que l’omple una manera de fer típica de l’art anglès, que influí també en altres llocs del món occidental Aquesta manera de fer coincideix formalment amb bona part de les realitzacions plàstiques sortides del que s’anomenà Aesthetic…
Catllà
Vista general de Catllà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Castellana, a la seva confluència amb la Tet, límit meridional del terme.
Comprèn també, a l’esquerra de la Tet, les valls de les rieres de Sant Jaume de Calaons i de les Illes Hi ha petites extensions de bosc alzines La vinya s’estén en bancals als vessants de la part muntanyosa a la vora de la Tet s’estén una plana regada amb horts maduixes i fruiterars Hi ha més d’un centenar de caps de bestiar boví El poble 693 h agl 1990, catllaners o catllanesos 320 m alt és a l’esquerra de la Castellana, a l’indret on la riera deixa el congost i s’obre a la vall de la Tet, uns 3 km al nord de Prada L’església parroquial de Sant Andreu s XV i XVI conserva l’altar major…
col·lecció Abat Oliva
Historiografia catalana
Col·lecció de l’editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat fundada el 1972.
La iniciativa sorgí del mateix nucli editor encarregat de la revista Serra d’Or , publicació que havia assolit un paper rellevant com a vehicle d’expressió de la cultura catalana durant la dècada del 1960 La collecció es destinà a la publicació d’obres de caràcter monogràfic, fonamentalment de tema històric, i ha estat dirigida pel sacerdot i escriptor Josep Massot i Muntaner Dins de la varietat de llibres que s’hi han publicat, cal destacar la producció de figures clàssiques del catalanisme, com l’obra completa del bisbe Josep Torras i Bages, i la d’investigadors de relleu, com Jordi Rubió i…
Eliseu Trenc i Ballester
Literatura catalana
Hispanista, catalanista francès i historiador de l’art.
Estudià a la Universitat de la Sorbona 1963-70, on es doctorà amb una tesi sobre Les arts gràfiques de l’època modernista a Barcelona 1974 Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-77 i a les universitats de Rennes 1987-91, París III-Sorbonne Nouvelle 1991-96 i Reims 1996, d’on és catedràtic Els seus principals camps d’investigació són el modernisme català arts gràfiques, cartellisme, exlibris, pintura, escultura, el simbolisme literari i plàstic A Mestres, S Rusiñol, A de Riquer, A Gual, les relacions artístiques i literàries París-Barcelona i la relació entre el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina