Resultats de la cerca
Es mostren 1121 resultats
Maurici Vilomara i Virgili

Maurici Vilomara i Virgili
© Real Academia de la Historia
Teatre
Música
Escenògraf.
Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco Collaborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició Cal remarcar els dos telons panoràmics 80 m i 100 m que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera homònima de R Wagner També és…
,
Sant Mateu de Miramar (Figuerola del Camp)
Art romànic
Situació Vista de conjunt del temple des del sector nord-est ECSA - J Figuerola L’església de Sant Mateu de Miramar és situada a la part alta del nucli urbà de Miramar, al vessant de llevant de la serra del mateix nom El seu volum sobresurt del perfil del poble, que s’ha convertit en un indret de segona residència Mapa 34-16418 Situació 31TCF521795 S’hi pot accedir des de la carretera de Valls a Montblanc a l’inici del coll de Lilla, on es troba, a la dreta, un camí que s’enfila per la serra de Miramar i arriba al poble També s’hi pot anar per una pista que surt de Figuerola del Camp JFM…
Sant Miquel de Tudela (Cervera)
Art romànic
Situació Vista del sector nord-est d’aquesta església, en avançat estat de ruïna, on s’aprecia l’aparell de pedra ben tallada i l’absis ornamentat amb dues mitges columnes, una a cada costat de la finestra ECSA-E Pablo L’església de Sant Miquel és situada prop de les ruïnes del castell de Tudela Mapa 34-14 361 Situació 31TCG593212 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història Una de les primeres referències del lloc de Tudela data de l’any 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, canònica a la qual l’església de…
Terol
Família de picapedrers iniciada amb Jaume Terol (Alacant s XVII), que construí (1673-76) la torre, la sagristia i les voltes de la nau de l’església d’Agost (Alacantí); fou mestre de l’ajuntament d’Alacant.
Un fill seu, Felip Terol , obtingué la primera part de l’arrendament de la portalada principal de Santa Maria d’Alacant 1721 el 1736 intervingué amb Llorenç Chàpuli i el seu nebot Tomàs Terol Alacant 1697 — en l’arrendament de la portalada que comunica l’església i la capella de la comunió de Sant Nicolau d’Alacant 1736 també amb el seu nebot treballà en la capella de la comunió de l’església d’Agost Josep Terol , germà de Felip, dit el major , remodelà 1710-12 la nau de l’església de Montfort Vinalopó Mitjà Fill seu fou Josep Terol Alacant 1698 — 1758 dit el menor , el millor arquitecte —…
Sant Pere de Púbol (la Pera)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Pere de Púbol és actualment al terme de la Pera El lloc de “ Púbol” és esmentat per primera vegada l’any 1017 en una butlla del papa Benet VIII, en la qual són confirmades les propietats del monestir de Sant Esteve de Banyoles en diversos indrets, entre els quals hi ha el de Púbol, a la vall de la Pera Aquesta església és esmentada l’any 1020, quan la comtessa Ermessenda de Barcelona restituí al bisbe de Girona la fortalesa i l’església de Púbol amb les seves pertinences D’ençà de l’any 1065, en què el noble Gausfred Bastons de Cervià rebé del comte Ramon…
Sant Martí de Palafrugell
Art romànic
El lloc de “ Palacio frugelli” és esmentat en el document de l’any 988 a què hem alludit amb referència a Mont-ras i en el testament del comte Borrell II de l’any 991 o 992, pel qual llegà al monestir de Sant Pere de Galligants un alou en aquest lloc, que abans havia posseït el vescomte Énnec L’església de “ Sancti Martini de Palafrugell ” apareix en el conveni establert entre Ramon Berenguer I i Bernat Tedmar o Xetmar L’any 1058 la comtessa Ermessenda restituí al bisbe de Girona, entre d’altres, l’església de “ sancti Martini de Palatii furgelli” L’església també surt esmentada en altres…
Santa Eugènia d’Ainet de Cardós (Ribera de Cardós)
Art romànic
Les primeres notícies conegudes del poble i de l’església d’Ainet de Cardós es troben en l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós del 1146, en què els habitants d’Asnet es comprometien a servir l’església “ faciant illam ecclesiam cantare et inluminare ”, i en contrapartida el clergue de Sant Martí havia de servir l’església d’Ainet Santa Eugènia d’Ainet figura en la relació d’esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades, entre el 1314 i el 1315, pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona Segons el llibre de la dècima del 1391, el capellà d’Ainet havia de pagar la…
Sant Martí de Romadriu (Llavorsí)
Art romànic
El lloc de Romadriu o Riumadriu, amb el nom de Rio matrice , és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1034, la vila de Romadriu i els castells de Colomers i Serret, als termes de Santa Eulàlia, Sant Martí, Sant Julià i Sant Pere, són donats pel vescomte Isarn i la seva muller, a Arnau Dacó i la seva esposa, Ermengarda, que l’any 1050 deixava en el seu testament sacramental els castells de Romadriu, Colomers i Serret al seu marit Arnau Dacó Tot i que les notícies sobre el castell de Romadriu són molt abundoses fins el 1300, cal esperar al començament del…
Santa Rita o Sant Sadurní de Valldeix (Mataró)
Art romànic
Sant Sadurní de Valldeix és el nom històric de la capellade Santa Rita, envoltada de masies i residències a la vall que forma la riera de Valldeix, entre la ciutat de Mataró i el veïnat de Mata La capella es troba dalt d’un petit pujol dins les propietats de Can Miró Fou sempre una capella rural de la gran propietat documentada des del 949 com Villa Valades , i del 989 en endavant com Vall Dex, Vallexis, Valleadexio , o Vaydex La capella constades del 1066 com la ecclesia Sancti Saturnini, in marítima, in parrochia Sancta Maria Civitas Fracta, in Valedex Va decaure i va perdre el culte amb…
Santa Magdalena (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
Aquesta església era situada davant del corriol de Font-tallada i de la coma de mossèn Xamar S’ha afirmat que la fundà el comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell, l’any 1070 Ara bé, en realitat, no és documentada fins l’any 1285, en el testament de Gerarda, muller de Ferran de Vilafranca, la qual deixà dos diners per a les obres de l’església, i el 1294 en el testament de Bernat de Vilafranca, en el qual fa un llegat de quinze diners per tal de fer l’altar de Sant Pau a la capella de la Beata Maria Magdalena El 1300 mossèn Berenguer de Llilet la dotà d’una casa, un hort i una vinya…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina