Situació
Vista de conjunt del temple des del sector nord-est.
ECSA - J. Figuerola
L’església de Sant Mateu de Miramar és situada a la part alta del nucli urbà de Miramar, al vessant de llevant de la serra del mateix nom. El seu volum sobresurt del perfil del poble, que s’ha convertit en un indret de segona residència.
Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF521795.
S’hi pot accedir des de la carretera de Valls a Montblanc a l’inici del coll de Lilla, on es troba, a la dreta, un camí que s’enfila per la serra de Miramar i arriba al poble. També s’hi pot anar per una pista que surt de Figuerola del Camp. (JFM)
Història
D’aquesta església se’n tenen molt poques referències documentals. No tingué mai consideració de parròquia sinó que fou tradicionalment sufragània de Sant Jaume de Figuerola del Camp, i per aquesta raó no apareix en cap de les butlles del segle XII adreçades a l’església de Tarragona ni en altres relacions d’esglésies de l’arquebisbat anteriors al 1300. El Pla de Vicaries del 1772 erigí en vicaria nutual l’església de Miramar. En despoblar-se el poble de Miramar, l’església es convertí en una simple capella. (MMFG)
Església
Planta de l’església, modificada amb capelles obertes dins els murs i una sagristia a la part nord.
J. Figuerola
Es tracta d’un edifici d’una sola nau amb el seu eix lleugerament desplaçat respecte a l’absis semicircular de la seva capçalera. A aquest edifici original s’afegí una sagristia a l’extrem de llevant del mur nord.
Al costat de migdia de la nau se situa la porta d’accés, amb un arc de mig punt amb dovelles ben escairades i un guardapols que ressegueix l’arc i acaba en una imposta a cada costat del brancal. El guardapols i les impostes són formats per diferents peces decorades col·locades sense cap ordre o simetria, la qual cosa fa pensar que foren reaprofitades. Al centre de l’absis s’obre una petita finestra de doble esqueixada feta amb pedra treballada i amb un petit reclau al centre.
L’aparell de l’església, amb restes d’arrebossat, és de carreus de mida mitjana, força irregulars, en alguns llocs formant filades horitzontals, i palesa les formes rurals de l’arquitectura del segle XII.
El teulat de l’església és a dos vessants i engloba tota la nau i l’absis, que ha estat sobrealçat i ha perdut el coronament original.
Interior de l’església amb l’absis i la volta de mig punt de la nau que arrenca d’una simple cornisa de pedra.
ECSA - J. Figuerola
La nau és coberta per una volta de canó de mig punt que arrenca d’una cornisa de l’època de la construcció de l’església. Un arc presbiteral assenyala l’obertura de l’absis.
A 1 extrem de ponent de la nau hi ha un cor sustentat amb bigues de fusta i amb una escala d’accés lateral. Al costat d’aquesta escala se situa la pica baptismal de pedra.
El paviment de l’església és de peces irregulars i de grans dimensions, de pedra carejada, amb làpides sepulcrals esculpides col·locades al centre de la nau.
Al costat sud de la nau hi ha dues capelles situades dins del gruix del mur, la segona amb una petita espitllera de pedra, original de la nau romànica. Al costat nord hi ha una altra capella just davant de la porta d’accés, una trona amb barana sobresortida i la porta de la sagristia. El campanar d’espadanya, engruixit, se situa al damunt de la volta i al costat de la façana de migdia. (JFM)
Portada
Portada de l’església, situada al mur de migdia, amb una senzilla decoració escultòrica al trencaaigües i a la línia d’impostes.
ECSA - I. Companys
La portalada, situada al mur de migdia, és de mig punt formada per deu dovelles sobre impostes esculpides i perfilada exteriorment pel trencaaigües. A la imposta esquerra hi ha claus, i a l’oposada, dos caps esquemàtics, de crani aplanat, nas triangular, ulls en ametlla i boca menuda, una pinya angular, seguida d’altres tres capiculades, a l’intradós. Pel que fa al trencaaigües, constituït per nou peces, distingim, d’esquerra a dreta: tres prismes rectangulars (el primer amb un sortint central i el segon amb dos rebaixos), un tros llis, una ziga-zaga, dos capets del tipus descrit, dues pinyes molt desgastades, un altre sector sense decoració, uns altres dos capets, novament el fris zigzaguejant i el final llis. La clau conté un motiu incís, consistent en una flor de sis pètals encerclada, de fulles enllaçades per segments corbs, que sembla de factura probablement molt posterior als motius referits. (ICF-NMB)
Escultura
Al terra de pedra de l’església de Sant Mateu de Miramar es troben encastades diferents lloses decorades que s’haurien d’identificar amb làpides sepulcrals o esteles. Es tracta de peces de pedra del país decorades amb motius força simples, com un estel de sis puntes, una creu grega ancorada, una creu grega simple, una creu patent o una creu fesa. Destaca una peça en la qual s’ha cisellat un jou. La cronologia d’aquestes peces es difícil de donar, encara que per similituds amb les esteles o làpides medievals, són datables a l’edat mitjana. (JJMB)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Cruañes, 1990, pàgs. 37-38.
Bibliografia sobre la portada
- Gavín, 1980, vol. 6, pàg. 38
- Cruañes, 1990, pàg. 37.