Resultats de la cerca
Es mostren 637 resultats
Felip Rodríguez
Música
Compositor i organista.
De pares navarresos, el 1770 ingressà en l’Escolania de Montserrat, on probablement es formà amb Anselm Viola i Narcís Casanoves i excellí com a organista L’any 1778 prengué l’hàbit benedictí Posteriorment es traslladà a Madrid, on fou organista del monestir de San Martín L’estil de Haydn, en voga al Madrid del moment, sembla que era conegut per Rodríguez, com evidencien algunes de les quinze sonates per a tecla que compongué —forma sonata amb estructura tripartida—, que tenen un gran valor El manuscrit de les quinze sonates està conservat al monestir de Montserrat Fou un…
,
música de cambra
Música
Originàriament, el concepte música de cambra comprenia els gèneres musicals que s’executaven a la "cambra" dels prínceps, en contraposició a la música domèstica de la burgesia, o a la música religiosa, teatral i a l’aire lliure.
Actualment s’entén per música de cambra només la música instrumental per a petits conjunts, generalment d’entre dos i nou instruments, bé que s’hi poden incloure obres per a conjunts una mica més nombrosos Pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base la música concertant, el triomf de la melodia acompanyada i el perfeccionament de la violeria Es caracteritza perquè totes les parts en joc tenen una importància semblant, la qual cosa implica una…
Francesc Taverna-Bech
Música
Compositor i crític musical.
Vida Amb una gran inclinació per la música des de molt jove, no fou fins el 1952 que inicià els estudis musicals —piano, harmonia, violí i composició—, amb els mestres Ernest Cervera i Enric Ainaud, entre d’altres, estudis que finalitzà el 1964 Parallelament 1952-56 cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona A partir del 1973 començà la seva activitat com a crític musical, que el portà a collaborar en diferents publicacions, com ara El Correo Catalán , El País , Serra d’Or , Destino , Revista Musical Catalana i Revista de Catalunya La seva trajectòria compositiva comprèn tres…
,
Elliot Cook Carter

Elliot Carter
© Fototeca.cat
Música
Compositor nord-americà.
Vida i trajectòria musical Estudià literatura i música a Harvard amb Walter Piston i Gustav Holst 1926-32 Posteriorment amplià estudis a París amb Nadia Boulanger 1932-35 Novament als Estats Units, exercí de crític musical al diari New York Herald Tribune i a la revista Modern Music , feines que compaginà amb la de director musical del Ballet Caravan 1937-39 Mentre exercia aquest càrrec compongué el ballet Pocahontas per a aquesta companyia, amb el qual guanyà el premi Juilliard Publication el 1940, i que li valgué el reconeixement públic Aquesta obra, que mostra influències variades,…
,
Dino Asciolla
Música
Violista i violinista italià.
Estudià violí i viola al Conservatori de Roma i després ho feu a l’Acadèmia de Santa Cecília de la mateixa ciutat El 1950 guanyà el Concurs Vivaldi de Venècia Fou primer violí de l’Orquestra Scarlatti i de la del Mozarteum de Salzburg Àustria Posteriorment es destacà de manera especial en el terreny de la viola i estrenà, entre d’altres, obres d’Ennio Morricone o Manuel De Sica, especialment escrites per a ell Desenvolupà una intensa carrera com a solista en concerts simfònics o amb conjunts de cambra, com Virtuosi di Roma, I Musici, el Quintet Boccherini o el Quartet de Roma A més,…
Freixanet
Música
Compositor català.
Per les dades de què es disposa sobre la seva biografia, sembla que el 1751 treballava a la seu de Lleida i que l’abandonà el 1762 De Freixenet s’han conservat tres sonates per a tecla Dues foren editades per J Nin el 1928, i l’altra, per MS Kastner el 1954 El seu estil, segons alguns comentaristes, és anàleg al d’Antoni Soler Dues de les sonates presenten una estructuració bipartida, mentre que la tercera és un exemple incipient de tripartició i bitematisme dins del gènere Tot i la poca obra conservada, aquestes peces són un element interessant per al coneixement de l’evolució de la …
Remo Giazotto
Música
Musicòleg i crític italià.
Estudià literatura i filosofia a la Universitat de Gènova, i piano i composició al Conservatori de Milà A partir del 1932 exercí com a historiador i crític musical Destacà sobretot en la seva tasca com a editor i redactor en la Revista Musicale Italiana 1932-49 Ensenyà història de la música a la Universitat de Florència entre els anys 1947 i 1969 Fou autor de diversos estudis sobre la història de la música de Gènova i biografies de diferents compositors Collaborà en diversos diccionaris musicals d’àmbit internacional i realitzà edicions de música barroca italiana per a la interpretació Fou …
Leonard JohannHeinrich Albert Fuchs
Música
Compositor d’origen suís naturalitzat alemany.
Inicià els estudis a la seva ciutat natal i després els continuà a Leipzig Una de les seves primeres composicions que tingueren èxit, la Sonata per a piano , opus 11, guanyà el primer premi en un concurs patrocinat per la reina regent d’Espanya Maria Cristina, guardó que comportà el seu nomenament com a director honorari del Conservatori de València L’any 1889 esdevingué director del Conservatori de Wiesbaden, en un moment en què H Riemann era professor, i M Reger, alumne Des del 1908 fins a la seva mort fou professor del Conservatori de Dresden Fora del camp de la composició i l…
César Guerra Peixe
Música
Compositor brasiler.
Estudià composició amb Newton Padua a Rio de Janeiro 1938-42 i, a més, amb HJ Koellreutter També estudià violí i tocà amb diverses orquestres Durant aquests anys, compongué utilitzant els principis de la tècnica serial, recurs que abandonà el 1949 quan, en traslladar-se a Recife, establí contacte amb el folklore local El seu treball és molt representatiu de l’escola nacionalista brasilera, amb suites simfòniques com Paulista i Pernambucana , o l’obra Inúbia do Cabocolinho , per a orquestra, entre d’altres Escriví, a més, quartets de corda, la Sonata per a violí 1950, obres per a…
minuet
Música
Dansa francesa noble, de tres temps, que apareix al s XVII i deriva, probablement, del branle del Poitou, bé que no hi hagi gaire semblança amb aquest.
Lully la introduí en la música culta Molt en voga a la cort de Lluís XIV, al s XVIII esdevingué més alegre de moviment ràpid segons Brossard o moderat segons D’Alembert Al s XVIII formà part també de la suite instrumental, abans de la giga final, alternant sovint amb un segon minuet, a tres veus, que té aleshores funció de trio En les sonates i simfonies, aquest terme abusiu de trio designarà l’episodi central que substitueix el segon minuet És l’única dansa que ha estat adoptada per la sonata clàssica abans de cedir el lloc al scherzo beethovenià Fou inscrit en la simfonia, com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina