Resultats de la cerca
Es mostren 357 resultats
La vacuna contra el còlera i la previsió social. 1885 i 1908
Des del 1817, el còlera, confinat durant segles a l’Índia, ha esdevingut una pandèmia que ha travessat set vegades el món sencer i ha causat desenes de milers de morts El tractament de la malaltia ha estat sempre difícil i costós El 1883, el metge alemany Robert Koch va descobrir que el causant de la malaltia era un microbi que anomenà Vibrio cholerae El 1885, el metge i microbiòleg català Jaume Ferran i Clua Corbera d’Ebre, 1851 – Barcelona, 1929 inventà la primera vacuna contra el còlera Aquesta vacuna, millorada, ha estat la base de campanyes massives de vacunació, primer al País Valencià…
Molí de la Sinoga (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Situació Aspecte extern d’aquest molí, restaurat de manera fantasiosa ECSA-J Bolòs Molí situat a les planes que hi ha a l’oest del terme de Sant Martí de Riucorb, al centre de la partida de terres de la Sinoga, al costat de la Séquia Molinar, que treu les aigües del Riu Corb Mapa 33-15 389 Situació 31TCG353046 Des de la plaça de la Font de Sant Martí de Maldà, hem d’agafar la pista que porta cap a Sant Roc i cap al molí de la Torre El molí de la Sinoga és uns 500 m més cap al nord-oest JBM Història El primer esment del lloc de la Sinoga és de l’any 1072, en què el comte de…
Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch
Art
Arquitectura
Política
Arquitecte, historiador de l’art i polític.
Estudià arquitectura 1883 i ciències exactes a Barcelona doctorat a Madrid el 1888 Arquitecte municipal de Mataró l’any 1889, hi projectà el mercat cobert i la xarxa de clavegueres Establert a Barcelona, decorà la joieria Macià al carrer de Ferran 1893 i dirigí la construcció de la casa Martí —Els Quatre Gats— 1895, que té les característiques del seu estil inicial l’anostrament original de formes del gòtic nòrdic sense oblidar la tradició pairal, amb predomini de les arts aplicades Dibuixà la creu de ferro —amb escultura de Llimona— del Rosari Monumental de Montserrat 1896, dirigí la casa…
El Volga
En una modesta capçalera situada a només 228 m d’altitud, als turons de Valdai, prop de Novgorod, al cor de la vella Rússia, neix un rierol insignificant, un de tants que mandreja per una zona pantanosa Però un rierol que, a força de sumar tributaris, acaba travessant el país de cap a cap Esdevingut curs cabalós, ocupa un lloc preeminent en l’ànima del poble rus Evocat per poetes i pintors, i venerat per tot el poble, recorre plàcidament els seus 3 531 km Sense pressa, boscos i estepes enllà, el Volga La conca del Volga, el riu més llarg i cabalós d’Europa, abasta 1 360 000 km 2 , és a dir,…
Dispositiu intrauterí
Definició El dispositiu intrauterí o DIU , anomenat també esterilet o espiral és un objecte petit de material plàstic flexible que en general duu enrotllat un filament de coure que, collocat a l’interior de l’úter de manera semipermanent, evita el desenvolupament de l’embaràs Fonaments La collocació de dispositius a l’interior de l’úter amb finalitats anticonceptives es realitza de manera efectiva des de la dècada dels anys seixanta Prèviament, els anys vint, hom havia intentat aplicar aquest mètode utilitzant dispositius metàllics, d’or i plata, però ocasionaven trastorns freqüents, com ara…
zauberoper
Música
Terme alemany (literalment, ’òpera màgica') amb què es designa un tipus concret d'opéra-comique alemanya (singspiel) de la segona meitat del segle XVIII que, a més d’incloure la combinació de parts parlades amb parts cantades, treu partit d’elements escenogràfics que susciten il·lusions òptiques gràcies a diversos efectes especials.
La flauta màgica , de WA Mozart amb llibret d’E Schikaneder, 1791, és l’obra emblemàtica d’aquest subgènere operístic, que també inclou títols de P Hafner Megära, die fürchterliche Hexe , ’Mègara, la terrible Fúria', del 1764 o P Vranický Oberon, König der Elfen , ’Oberon, rei dels verns', 1789, a més de Das Donauweibchen 'La donzella del Danubi', de F Kauer, representada entre el 1798 i el 1838 i que marca l’inici del final d’un gènere que derivà en l’opereta
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…
Sant Climent de Gréixer (Ger)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta església del segle XII, d’interpretació complexa a causa de les refaccions que ha patit ECSA - A Roura Aquesta església presideix el petit poble de Gréixer, a ponent de Ger Mapa 36-10 217 Situació 31TDG034964 Just després d’haver passat Ger en direcció a la Seu d’Urgell, surt de la carretera N-260 una carretera local que va a Meranges, que cal deixar al cap de 3,2 km per prendre un trencall a mà dreta que mena a Gréixer RMAE Història Aquesta antiga parròquia, ara sufragània d’All, és documentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’…
Santa Maria de Breda
Art romànic
Situació Exterior de la capçalera de Santa Maria de Breda, l’antiga església parroquial de la població, avui convertida en casa de la vila el sector romànic ha estat restaurat recentment F Tur Aquesta obra romànica es troba molt a prop de l’actual església parroquial de Sant Salvador, al centre de la vila, entre el carrer dels Capellans i la plaça de la Vila Mapa 365M781 Situació 31TDG634222 L’edifici actual és mig tapat per la Casa de la Vila, que n’ocupa una bona part JRR Història L’any 878 el rei carolingi Lluís el Tartamut donà la vila de Breda a la seu de Barcelona En aquest document no…
Manuel Tomàs, de Vilanova i la Geltrú
Manuel Tomàs era un llauner de Vilanova i la Geltrú el 1862 El 1867 s’establí com a competidor dels Soujol en la producció de canonades per a gas i aigua Els francesos, establerts a Barcelona, li portaven set anys d’avantatge, però el mercat era prou ample per a tots dos Tomàs va optar també pel mètode francès de la canonada de ferro embetumada, però amb una variació important utilitzava ferro dolç –acer– galvanitzat, en lloc del ferro colat tradicional Tomàs obtingué un privilegi de fabricació per aquest sistema en què l’acer era recobert per una pellícula de zinc Anunci publicat a l'…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina