Resultats de la cerca

Investigadors nord-americans anuncien el descobriment a Shanidar Kurdistan iraquià de les restes articulades d’un espècimen de Neandertal, és a dir, que conserven gran part dels ossos en la posició original en què va morir Per les restes de pollen, els científics associen la troballa a un enterrament ritual on s’haurien collocat flors L’últim esquelet articulat de Nendertal es va trobar el 2010 a la cova Foradada Oliva, la Safor

Un grup de persones, presumptament d'extrema dreta, fan exclatar un artefacte explosiu a la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya del País Valencià ERCPV Aquest és l'últim atac a càrrec del grup de feixistes que han atacat en diverses ocasions el Centre Social La Quimera de Mislata Acció Cultural del País Valencià se suma a les protestes i exigeix a la Delegació del Govern que aquests actes no quedin impunes

L’evolució fonètica i semàntica dona lloc a formes el sentit de les quals és susceptible de confusió aleshores la llengua té tendència a donar prioritat a una d’elles En gascó, per exemple, l’evolució fonètica comportà l’homonímia del mot gat cattus > ‘gat’ amb el de gall gallus > ‘gat’ Però aquest últim fou substituït per una formació d’origen expressiu bigey ‘vicari’, amb la qual era resolt el conflicte homonímic

És autor d’una monografia sobre la seva vila natal, a la qual dedicà força anys de la seva vida i que mai no arribà a publicar-se Historia de Villajoyosa Tot i que comprèn des de la prehistòria fins al s XIX, dedica una especial atenció a l’època que va de la conquesta a l’expulsió dels moriscos L’últim capítol inclou una relació, amb breus notes biogràfiques, de fills coneguts de la comarca

Ala i pivot del Marfil Santa Coloma des del 1999, debutà a la divisió d’honor amb Marc Carmona al principi de la dècada de 2000 Formà part del primer equip fins el 2004 Posteriorment jugà en divisions inferiors, normalment a la divisió de plata, amb el FS Olesa, el FS Vall del Tenes, l’AE Bellsport, el FS Montsant i el FS Montcada, aquest últim des del 2012 Al mateix temps, entrenà diversos equips de categories inferiors

Davanter format a l’Olot, on fou dos cops campió de tercera divisió La temporada 1983-84 ingressà a l’Espanyol Amb l’equip blanc-i-blau, s’arrenglerà en 27 partits de Lliga i marcà tres gols durant dues temporades Després jugà amb els equips de l’Hospitalet, el Figueres, l’Alacant, el Mollerussa, l’Olot, el Roses i, per últim, de nou amb l’Olot En retirar-se ha entrenat a les categories inferiors de l’Olot

Format a l’Escola de Trial de la Unió Ciclista de Vic, el 2006 fou campió d’Espanya i de Catalunya cadet i cinquè als Jocs Mundials de trial de la joventut amb la selecció espanyola L’any següent fou campió de Catalunya en categoria júnior2007 El 2009 es proclamà campió d’Espanya en categoria elit B i de la Copa Catalana, aquest últim títol revalidat el 2010 Participà en tres mànegues de la Copa del Món 2009

Les orelles són curtes, el tronc és robust, i el pelatge, dens però curt, és de color terrós fosc al cap, terrós groguenc al dors i a les extremitats i groc a la part ventral Habita a les zones boscoses del Marroc i d’Algèria i es troba també a Gibraltar, però hom creu que en aquest últim lloc fou introduïda No és una espècie de simi coneguda per l’home europeu, ja des de temps molt antic

El crani presentava una posició postorbital més curta que la d’altres estegocèfals i, a més, una depressió dorsiventral La cintura escapular no era unida al crani, i la cintura pelviana apareixia unida al sacre mitjançant una articulació Abundaren durant el Carbonífer, el Permià i el Triàsic, on portaren una vida en part terrestre i en part aquàtica Els gèneres més representatius foren Eryops i Cacops , aquest últim ja molt més adaptat a la vida terrestre

Les potes del cinquè parell són reduïdes, i el rostre i les pinces, dentats Els individus de l’espècie Galathea strigosa són vermells, amb bandes transversals i taques blaves, i el segon artell de l’endopodi de l’últim apèndix mandibular és més curt que el primer i portador de dues grans dents a la seva vora interna Habita als fons sorrencs, des de 40 m fins a 600 m de profunditat, a l’Atlàntic i a la Mediterrània