Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
Juli Taltavull i Gozalbo
Cinematografia
Director d’animació i productor.
Vida Amb una gran vocació artística en el camp de la illustració, abandonà els estudis de filosofia i lletres el 1940 Fou deixeble de l’escenògraf Josep Mestres i Cabanes, al taller del qual practicà la professió durant dos anys, i una vegada obtingut el títol a l’Institut del Teatre de Barcelona 1952 La seva afició pel teatre el portà també a fer de director, autor i intèrpret El 1961 inicià la seva activitat en el món del cinema d’animació als estudis Buch-Sanjuán, durant l’època daurada del dibuix animat publicitari També dirigí 1963-68 la delegació a Barcelona dels estudis Moro de Madrid…
Ezra Pound

Ezra Pound
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta i assagista nord-americà.
Estudià llengües romàniques a Pennsilvània i a Nova York El seu trasllat a Europa 1908 fou decisiu s’installà primer a Londres, a París 1920-24 i després a Itàlia 1924-45, on s’entusiasmà pel feixisme i d’on fou tret pels seus compatriotes, el 1945, i traslladat als EUA com a presoner de guerra Allí fou declarat boig i tancat en un manicomi de Washington 1946-58 després tornà exiliat a Itàlia La seva obra màxima són els Cantos , el primer dels quals, Quia Pauper Amavi , data del 1917, i els darrers 96-109 del 1959, sota el títol Thrones i Drafts and Fragments 110-112, del 1968 The Pisan…
Winston Leonard Spencer Churchill

Estàtua de Winston L. S. Churchill a Londres
© Lluís Prats
Literatura anglesa
Política
Polític i escriptor anglès.
Fill de Randolph Henry Spencer Churchill Ingressà a l’exèrcit 1895 després d’uns estudis mediocres Fou corresponsal de guerra a Cuba i a l’Àfrica del Sud, on fou fet presoner pels bòers, però aconseguí d’evadir-se Diputat conservador 1900, simpatitzà amb Lloyd George, però abandonà el partit per unir-se als liberals Fou sotssecretari d’estat de colònies 1906, lloc des del qual defensà la Home Rule irlandesa i la concessió de l’autonomia als bòers Fou ministre de comerç 1908-10 i de l’interior 1910-11 Passà a l’almirallat 1911, des d’on preparà eficaçment l’armada per a la futura guerra…
Roger Garaudy
Filosofia
Filòsof francès.
Nascut en una família obrera i atea, a catorze anys es convertí al protestantisme i sis anys més tard 1933 ingressà al Partit Comunista sense renunciar, però, a les seves creences religioses Estudià filosofia, matèria que impartí en instituts d’ensenyament secundari a Albi a partir del 1936 El 1939 fou mobilitzat i, condecorat per les seves accions contra els alemanys, s’uní a la Resistència El règim de Vichy el detingué i l’internà en un camp de presoners d’Algèria Alliberat el 1945, aquest any s’incorporà al Comitè Central i fou elegit diputat pel Tarn Conservà l’escó fins el 1951, i el…
L’irradiador del port i les gavines
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Salvat-Papasseit, publicat el 1921.
Desenvolupament enciclopèdic És el segon poemari de l’autor Recull un total de vint-i-cinc poemes escrits entre els anys 1919 i 1921, on combina algunes propostes poètiques nascudes arran de l’esclat de l’avantguarda europea amb altres elements més propis de la tradició Alguns dels poemes del llibre contenen les claus definitòries de la poesia amorosa salvatiana, que serà àmpliament desenvolupada més tard a El poema de la rosa als llavis 1923 Totes les relacions entre el jo que domina els poemes i el món que l’envolta es troben regides simbòlicament per la passió amorosa, que hi és concebuda…
Castell de Benavent (Graus)
Art romànic
El lloc de Benavent és situat a l’extrem sud-est de la vall de l’Éssera, a la dreta del barranc de Maigualas D’aquest indret sorgí una família —branca dels senyors de Lierp— que prengué volada duent el locatiu de Benavent El primer esment dels senyors del lloc i del castell de Benavent, avui desaparegut, ós de l’any 1094, en què el cavaller Ramon Guillem deixà en testament el lloc de Benavent a la seva muller Sicarda i establí que si aquesta es tornava a casar, llavors passaria directament al seu fill Gombau Aquest Gombau I Ramon es titulà ja “de Benavent”, i fruit del seu matrimoni amb…
Manuel Angelon i Broquetas

Manuel Angelon i Broquetas
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Escriptor, periodista i historiador.
Vida i obra Estudià lleis a Barcelona i a Madrid però, installat a Barcelona, deixà d’exercir la carrera per dedicar-se al periodisme Fou secretari i administrador d’importants societats mercantils i financeres, com per exemple el Foment de l’Eixample Dirigí i collaborà en diverses publicacions periòdiques fou director de la Gaceta del Comercio 1860, del periòdic satíric La Flaca 1868 i de La Ilustración Artística , a banda de collaborar en el moderat i antirevolucionari El Iris Catalán i en El Áncora 1850, un diari conservador i defensor del catolicisme més intransigent Pertanyé al partit…
, ,
Amilcare Ponchielli
Música
Compositor italià.
Vida Rebé la primera formació musical del seu pare, que era organista, i el 1843 entrà al Conservatori de Milà, on estudià fins el 1854 amb A Angeleri, A Mazzucato i L Rossi, entre d’altres Durant l’època d’estudiant ja mostrà unes aptituds excepcionals per a la composició, que li valgueren el sobrenom de genietto Essent estudiant collaborà en la composició d’una opereta Il sindaco babbeo , 1851 i escriví la seva primera obra orquestral Scena campestre , 1852 Una vegada acabats els seus estudis treballà com a organista A tan sols vint-i-dos anys presentà al Teatre Concordia de…
Lega Nord
Política
Partit polític italià de dreta i orientació federalista o secessionista.
Fundada el desembre del 1989 a partir de diversos moviments del nord d’Itàlia, com la Lega Veneta o la Lega Lombarda, Umberto Bossi en fou líder indiscutible i secretari general fins el 2012 Centrada en la denúncia de la dependència del sud d’Itàlia envers el nord i del centralisme i l’immobilisme de Roma, en les eleccions generals del 1992 obtingué un suport del 8,7% amb un programa centrat en una reforma fiscal basada en un model federal i en la descentralització Sòlidament implantada en els nivells regional i local, esdevingué una força destacada en el panorama polític italià posterior a…
Francesc Figueras i Pacheco
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i erudit.
La seva figura mereix admiració per la seva inesgotable capacitat de treball, malgrat que a divuit anys perdé del tot la vista Inicià els estudis al Collegi Politècnic de Sant Josep, sota la tutela de mestres com Hermenegildo Giner de los Ríos Allí feu amistat amb l’escriptor Gabriel Miró, company de l’institut L’any 1896 inicià els estudis de dret com a alumne lliure a la Universitat de València, i es llicencià el 1907 obtingué el títol de doctor a Madrid 1910 Durant aquests anys aparegueren els primers treballs amb què inicià la seva tasca científica i literària A Alacant, publicà el seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina