Resultats de la cerca
Es mostren 814 resultats
crítica teatral
Teatre
Anàlisi i valoració del fenomen teatral com a espectacle, que es concreten en la crònica periòdica de representacions i en els treballs d’historiografia crítica.
La crítica teatral, l’origen de la qual hom cerca a la Poètica d’Aristòtil, va sempre unida a l’establiment de determinades dramatúrgies Cada període estètic ha tingut els seus crítics al renaixement italià hi hagué els treballs de Giulio-Cesare Scaligero, Lde Somi, etc al segle d’or castellà, els de Bde Torres Naharro, Lope de Vega, etc al teatre francès del s XVII, els de N Boileau-Despreaux, Corneille, etc, i a Anglaterra, els de BJonson, JDryden, WCongreve, etc A França, el teatre romàntic fou objecte de treballs de VHugo i, el naturalista, d’ÉZola Al s XX cal destacar les formulacions…
interpretació del patrimoni
Museologia
Mètode per a la presentació i la comunicació del patrimoni cultural i natural orientat a oferir lectures i opcions per a un ús actiu d’aquest patrimoni, incorporant tota mena de recursos de presentació (expositius, escenogràfics, audiovisuals, etc) i d’animació.
La interpretació, com a mètode, té el seu precedent en les noves orientacions dels parcs nacionals dels Estats Units entre la Primera Guerra Mundial i la Segona, quan, més enllà de la missió de preservar, hom començà a preocupar-se per la difusió dels valors de la natura i per la realització de reconstruccions de testimonis històrics Freeman Tilden, del servei nord-americà de parcs, considerat el pare de la interpretació, publicà l’any 1957 l’obra Interpreting Our Heritage , on s’apunten els primers criteris per a una presentació del patrimoni orientada a la qualitat de l’experiència de cada…
art infantil
Art
Representació plàstica feta per un infant com a conseqüència d’una necessitat innata d’expressar el seu món en imatges.
L’infant plasma en els seus dibuixos les coses que compten per a ell i que no sap expressar amb paraules, i assenyala clarament les seves preferències, sigui pintant sempre del mateix color les coses més estimades, sigui fent-les de mida més gran que aquelles que no aprecia tant L’art infantil, doncs, no pot ésser calibrat segons el grau de perfecció i habilitat aconseguit, sinó per la riquesa d’expressió personal que contingui D’aquí es desprèn el gran destorb que pot ésser per a la formació de la personalitat de l’infant de fer-li copiar dibuixos d’altres en comptes d’estimular el seu poder…
Xavier Iglesias Reig

Xavier Iglesias Reig
Club d’Esgrima SAM
Esgrima
Mestre d’armes, tirador, àrbitre, directiu i docent.
Fou tirador del club Joventut Sants, el Club d’Esgrima Barcelona, el Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, la Sala d’Armes Montjuïc i el Club Esportiu INEF Barcelona, en què destacà en totes les categories en la modalitat d’espasa Ha obtingut 25 medalles en Campionats d’Espanya, en què es proclamà campió d’Espanya júnior, dues vegades en categoria individual 1983, 1984 i dues per equips 1984, 1985 Ha estat campió de Catalunya absolut 1983, 1985, 1990, 1991 i júnior 1983, 1985 Internacional amb la selecció espanyola en trenta-tres ocasions, ha participat en un mundial absolut 1986,…
teoria de la producció
Economia
Configuració d’un marc analític que permeti d’explicar i preveure el comportament de les unitats econòmiques productives.
Aquest marc inclou fonamentalment tres aspectes l’estudi de les restriccions tècniques i econòmiques fonamentals de l’activitat de la unitat de producció la determinació d’un procediment que permeti de conèixer el resultat i la valoració de l’activitat productiva, i la formulació d’un model matemàtic que inclogui els dos primers aspectes Les restriccions tècniques fan referència a les possibilitats de transformació que dóna la tècnica productiva disponible per l’activitat que s’analitza, però un cop conegudes aquestes caldrà considerar el cost dels inputs emprats restriccions…
antropologia criminal
Criminologia
Branca de la criminologia dedicada a l’estudi dels factors antropològics amb relació a l’activitat criminal.
Hom admet generalment que el delicte és fonamentalment un acte humà que suposa una infracció de les lleis anomenades penals, però també és acceptat que tant el delicte com el delinqüent són fenòmens condicionats per factors antropològics somàtics, psicològics i socials En la valoració d’aquests factors antropològics hi ha hagut exageracions notòries Així, l’italià Cesare Lombroso, considerat com a figura capital en l’antropologia criminal, pretengué definir el delinqüent com una subespècie del gènere humà, identificable per una sèrie de característiques fisiològiques i somàtiques En la seva…
aliment

Alimentació
Alimentació
Biologia
Substància que proporciona als éssers vius energia, primeres matèries (per a sintetitzar la matèria viva i permetre així el creixement i la reposició de la que s’ha anat desgastant) i els composts químics indispensables per al bon funcionament o regulació dels mecanismes vitals.
Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la procedència de l’…
ergotina
Farmàcia
Extracte líquid del sègol banyut preparat de forma que en la seva valoració biològica 1 ml d’ergotina correspongui a 0,5 mg d’etanosulfonat d’ergotoxina.
Té una forta acció hemostàtica i vasoconstrictora
Antonio Rodríguez de Hita
Música
Mestre de capella, compositor i teòric castellà.
Es formà musicalment a l’escolania de l’Església Magistral d’Alcalá, de la qual fou nomenat segon organista el 1738 i mestre de capella, probablement, el 1740 El 1744 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Palència, on residí fins el 1765, any en què guanyà la plaça del reial convent de La Encarnación de Madrid, vacant per la mort de Josep Mir i Llussà, càrrec que exercí fins que morí La importància de la capella del cèlebre convent li permeté relacionar-se amb els músics, artistes i polítics de la cort, entre els quals sempre destacà S’han conservat unes 300 composicions d’…
dret barceloní
Dret català
Dret especial de Barcelona, adquirit per naixement, per privilegi o pel fet d’estar domiciliat més d’un any a la ciutat.
Ja al segle XIII existia un conjunt de costums, privilegis, pragmàtiques i concòrdies que formaven un dret especial compendiat en el privilegi de Pere II de Catalunya-Aragó 1284 anomenat Recognoverunt proceres, on fou recollit i conformat el dret consuetudinari anterior i ampliat amb nous privilegis L’anaren formant disposicions legals, com el privilegi de Jaume I 1269 sobre els qui entren en religió contra la voluntat dels pares, el privilegi de Pere III 1344 que fixa la llegítima en la quarta part dels béns del difunt, el privilegi de Pere III 1343 sobre la collació en l’import dels drets…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina