Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
Claudio Abbado

Claudio Abbado
© Lucerne Festival / Priska Ketterer
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i després direcció amb Hans Swarowsky a Viena L’any 1958 obtingué el premi Koussevitzky i el 1963 el Dimitri Mitropoulos L’any 1960 debutà a la Scala de Milà , teatre del qual fou director musical 1971-77 i director artístic 1977-86 Director principal de les orquestres Filharmònica de Viena 1971-79, que dirigí per primera vegada l’any 1965, Simfònica de Londres 1979-88 i de la Staatsoper de Viena 1986-91, l’any 1989 succeí Herbert von Karajan com a director de l’ Orquestra Filharmònica de Berlín , càrrec que ocupà fins el 2002 Fou també…
,
Antoni Ros i de Olano
Antoni Ros i de Olano
© Fototeca.cat
Història
Militar
Literatura catalana
Militar i escriptor.
Fill —que hom creu adoptiu— del coronel Llorenç Ros-Llogaia i Perpinyà governador militar de Caracas i de Manuela de Olano y Álvarez Ordoño El 1814, orfe de pares, anà a viure a la casa pairal dels Ros, a les Olives Baix Empordà, on s’educà Ingressà en l’exèrcit i durant la primera guerra Carlina es destacà i ascendí a coronel 1837 L’any següent fou diputat a corts es mantingué independent entre moderats i progressistes, però contribuí a la caiguda d’Espartero 1843 El 1847 ascendí a general de divisió el mateix any fou ministre de foment, instrucció i obres públiques Com a tal, creà les…
,
república
Política
Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d’estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d’una elecció popular, directa o indirecta.
En aquest sentit s’oposa a monarquia En un sentit més ampli, però, designa la formació social en el seu conjunt i, per tant, és sinònim d'estat La durada del mandat presidencial, les seves funcions i les relacions amb el poder legislatiu són determinades per la constitució Segons la natura d’aquestes relacions, la república pot ésser presidencialista presidencialisme o parlamentària parlamentarisme Segons la seva estructuració política, pot ésser unitària o federal federalisme Malgrat que hagin estat trobats precedents en les democràcies grega i romana i en les ciutats italianes de l’edat…
Josep Calzada i Carbó
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i dramaturg.
Installat a Borriana Plana Baixa a divuit anys, estudià a València i es dedicà al negoci d’exportació Conreà la novella històrica amb La sacra tragèdia premi als Jocs Florals de Barcelona del 1909 i publicada el 1918 a Lectura Popular , basada en la visió del drama del Gòlgota, i amb Plautus , una narració extraordinària amb un contingut de novella arqueològica, que publicà a la revista Catalana 1922-23 i en volum el 1924 És autor de diversos llibres de poesia de to romàntic — Violas 1902 i Poesies s d, de la collecció “Lectura Popular”—, a més del drama L’obstacle s d i la peça teatral en…
Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39)
Nom que rebé la Universitat de Barcelona el 1933 en ser-li atorgat un règim d’autonomia en virtut d’un acord entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya.
Té els precedents en el Primer i Segon Congrés Universitari Català 1903 i 1918 i tingué un assaig previ a les facultats de filosofia i lletres de Madrid i Barcelona La comissaria de la universitat barcelonina, integrada per Jaume Serra i Húnter, Josep Xirau, Eduard Fontserè i August Pi i Sunyer, preparà el seu estatut d’autonomia El decret de l’1 de juny de 1933 pel qual es creava la Universitat Autònoma tenia el nucli central en un patronat compost a parts iguals per cinc membres designats pel govern de la República i cinc pel Consell de la Generalitat El rector n’era membre nat El primer…
Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma
Història
Comte de Cocentaina, conseller del rei Alfons el Magnànim i governador de València.
Fill del cavaller Joan Roís de Corella i de Sentllir Els seus dots militars, demostrats en les nombroses guerres d’Alfons el Magnànim, li permeteren de fer una carrera brillant i d’enlairar el seu llinatge Es distingí en el setge de Calvi 1420, en la batalla de Nàpols 1423 i en el saqueig de Marsella 1423 de la primera expedició d’aquell rei a Itàlia, en la guerra contra Castella 1430, en l’expedició a l’Àfrica 1432 i en la subsegüent conquesta del regne de Nàpols, especialment en la presa de la capital el 1442 Nomenat governador general de València el 1429 amb caràcter vitalici…
Patricio Aylwin Azócar
Política
Advocat i polític xilè.
Fill d’un alt funcionari del tribunal suprem d’origen gallès, es llicencià en dret el 1943 Exercí la docència, entre d’altres, a la Universidad Nacional i a la Pontificia Universidad Católica Al final dels anys quaranta s’afilià al partit catòlic i conservador Falange Nacional, que presidí en 1950-51 El 1957 fou cofundador del Partido Demócrata Cristiano PDC, que presidí des de l’any següent President del Senat sorgit de les eleccions del 1970 que donaren el govern a la Unidad Popular presidida per Salvador Allende , s’oposà frontalment al programa socialitzador d’aquest Donà suport al cop d’…
Giorgio Napolitano
Política
Polític italià.
El 1947 es llicencià en dret a la Universitat de Nàpols En la seva època d’estudiant s’adherí al moviment antifeixista i el 1945 s’afilià al Partito Comunista Italiano refundat el 1991 amb el nom de Partito Democratico della Sinistra i que després de diversos canvis donà lloc al Partito Democratico , dins del qual pertanyé a l’ala més moderada En 1947-57 formà part de diverses organitzacions dedicades al desenvolupament del sud d’Itàlia Diputat per la circumscripció de Nàpols des del 1953 i reelegit fins el 1996, del 1981 al 1986 fou president del Grup Comunista President de la Cambra de…
Lorenzo de Mèdici

Lorenzo de Mèdici, retrat del pintor Domenico Ghirlandaio
© Corel / Fototeca.cat
Filosofia
Història
Política
Polític i humanista italià.
Senyor de Florència Lorenzo I 1469-92 Fill de Piero I de Mèdici, senyor de Florència, i de Lucrècia Tornabuoni, fou, de jove, encaminat cap a l’exercici de la política i cap a les belles lletres A vint anys contragué matrimoni, amb Clarice Orsini Mort el pare 1469, es féu càrrec del govern de la ciutat i de l’estat, juntament amb el seu germà GiulianoI, fins a la mort d’aquest 1478 Aleshores passà a ésser únic regidor de la república, però actuà com un senyor absolut Membre vitalici del potenciat Consell dels Cent, sotmeté la ciutat de Volterra 1472, però, a partir d’aquest…
serf | serva
Història
Persona sotmesa a la situació de servitud, habitual en la població camperola de l’occident medieval.
El serf estava en una estreta subjecció respecte a un senyor o gran propietari, a través d’un vincle personal o territorial —habitualment ambdós juxtaposats— que li limitaven notablement la llibertat de domicili, fins a arribar a una adscripció a la gleva que conreava, amb caràcter vitalici i àdhuc hereditari iuniores, solariegos, collazos, homes propis , etc, segons les diferents nomenclatures peninsulars Anomenat també, sovint, serf de la gleva , restà adscrit a la terra de tal manera que, a més de no poder abandonar-la, era venut o donat juntament amb ella, com si en formés…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina