Resultats de la cerca
Es mostren 244 resultats
Urtx

Vista parcial de la població d’Urtx
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació L’antic municipi d’Urtx de 15,1 km 2 es va unir el 1969 amb el de Queixans Aquest nou terme municipal fou anomenat oficialment Fontanals de Cerdanya, d’acord amb una proposta dels municipis interessats L’espai geogràfic d’ambdós antics termes i el seu desenvolupament històric són similars S’estén pels vessants del Tossal Rodó 1751 m i de les Roques Altes 1776 m, des del cim dels quals es domina la vall d’Alp fins a l’altura del barranc de Saltèguet Per aquest declivi fins al Segre s’escorren els torrents de les Pereres, de Queixans, de la Malura i de les Deveses o d’…
Sant Martí de Riucorb

Sant Martí de Maldà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació Dit antigament Sant Martí de Maldà o prop Maldà, i que el 1937 canvià el seu nom pel de Plana de Riucorb, és situat a la dreta del Riu Corb, que li feia tradicionalment de límit pel sector de migdia del terme, mentre que a tramuntana el municipi s’estén vers el Pla d’Urgell El terme tradicional tenia una extensió de 19,3 km 2 , al qual el 1972 fou agregat el terme de Rocafort de Vallbona L’antic terme de Rocafort de Vallbona és situat a la vall del Riu Corb, que en una bona part forma el límit septentrional i que corre encaixat entre els altiplans calcaris de la comarca…
Les creus dels monestirs de Santa Maria de Vilabertran i Sant Joan de les Abadesses
Art gòtic
Crist de la creu de Vilabertran, figura d’un exquisit treball escultòric ©RManent Les creus de Vilabertran i de Sant Joan de les Abadesses tenen certes similituds que fan que tot sovint se les presenti i estudiï juntes Totes dues comparteixen la mateixa configuració, un perfil amb uns grans medallons circulars que marquen unes expansions trapezoïdals als braços, de regust arcaïtzant dins el corrent gòtic És la tipologia de creu triomfal, que arrenca amb Constantí el Gran segle IV i es perpetua al llarg de l’alta edat mitjana, i és especialment emprada en el romànic Alguns obradors,…
el Baix Ebre

Comarca
Comarca de Catalunya, a l’extrem meridional, regada per les aigües de l’Ebre.
La geografia És una de les dues comarques en què és dividit l’antic terme general de Tortosa Cap de comarca, Tortosa Sector costaner del Baix Ebre entre l’Ampolla i l’Ametlla de Mar © Arxiu Fototecacat El Baix Ebre és format per la unió de quatre paisatges morfològicament força diferents les serres, les planes, la vall i la ribera Les serres constitueixen el darrer fragment important del braç extern de la Serralada Prelitoral Catalana, quan s’obre en forma de tenalles per encerclar la fossa de Móra, al nord del Baix Ebre Aquest braç meridional, format per roques calcàries juràssiques i…
Les famílies de fanerògames dels Països Catalans
Regions fitogeogràfiques dels Països Catalans, segons O de Bolòs Carto-Tec, a partir d’originals de l’autor esmentat Els Països Catalans, amb una extensió de poc més de 70000 km 2 , tenen una flora fanerogàmica espontània que voreja les 3500 espècies Si tenim present que el territori continental de l’estat francès, per exemple, amb prou feines supera les 4000 espècies i que les illes Britàniques no arriben a les 3000, haurem de convenir que la nostra riquesa florística és notable en relació amb altres països europeus Aquesta mateixa riquesa, però, condiciona el contingut d’…
Sant Martí de Riudeperes (Calldetenes)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, del conjunt de l’església on s’aprecia el comunidor, el pati d’entrada i la nau, amb la seva ampliació vers ponent, a més de l’atri, ara aparedat, i l’afegitó de la capella G Orriols Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de Vic a Vilanova de Sau Passat el poble de Calldetenes, entre els punts quilomètrics 3 i 4, surt, a mà dreta, la carretera que va a Arbúcies per Sant Hilari Sacalm Abans d’arribar a Sant Julià de Vilatorta, aproximadament a 700 m del trencall…
Senterada
Vista parcial de Senterada amb el riu de Bellera, en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, que limita amb l’Alta Ribagorça a l’W i amb el Pallars Sobirà a l’E.
Situació i presentació El municipi de Senterada, té una extensió de 34,46 km 2 Limita al N amb els municipis de Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella, a l’E amb Baix Pallars Pallars Sobirà i la Pobla de Segur, al S amb l’enclavament de Toralla i Serradell Conca de Dalt i a l’W amb el Pont de Suert El terme és situat a banda i banda del Flamisell, al seu curs mitjà, on rep per la dreta el riu de Bosia, i fins al congost d’Erinyà, entre l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, al sector de contacte de la zona geomorfològica dita…
La Font-roja i les serres d’Alcoi
L’alzinar de l’obaga del Menejador, amb els tocs de color que li donen arbres caducifolis com les blades Acer opalus , els freixes de flor Fraxinus ornus i els roures de fulla petita Quercus faginea JP Produccions La Font-roja i les serres d’Alcoi 15, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic L’any 1332, poc més d’un segle després de rebre part de les muntanyes de Mariola i el Menejador com a herència dels últims reis àrabs de Dénia, el Consell dels nobles d’Alcoi va prendre una decisió històrica amb gairebé cap precedent a tota la Mediterrània occidental preservar el…
Les Guilleries
Panoràmica des de la rodalia del Puig Gros, amb els vessants de Montdois, i el Collsacabra al darrere Els alzinars s’enfilen pels dos costats de la vall del Ter, el fons de la qual omplen les aigües de l’embassament de Susqueda Ernest Costa Les Guilleries 12, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Les Guilleries formen part de l’extrem septentrional de la Serralada Pre-litoral Catalana Són un espai de transició entre la regió mediterrània, que penetra des de la Depressió de la Selva i per la vall del Ter, i la regió eurosiberiana que apareix en els punts més enlairats…
El Collsacabra
Pla de fàbregues i cingles del far després d’una lleu nevada Shella Hardie El Collsacabra 12, entre els principals espais naturals del sistema transversal El Collsacabra, també anomenat Cabrerès, és un massís de relleu tabular i acinglerat, que s’aixeca en el marge oriental de la Depressió Central Catalana Forma part de la Serralada Transversal, que enllaça els Pre-pirineus orientals amb la Serralada Pre-litoral La major part del territori correspon a la comarca d’Osona, on pertanyen totes les poblacions l’Esquirol o Santa Maria de Corcó, Cantonigròs, Tavertet, Rupit i Pruit El Collsacabra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina