Resultats de la cerca

Realitzà curtmetratges als EUA i debutà en el llargmetratge amb la producció xinesa rodada a Nova York Fushing Hands 1991 Es consagrà internacionalment amb The Wedding Banquet 1993, Os d’Or a Berlín, on ironitza sobre el fals i simbòlic matrimoni entre la Xina continental i la insular, i també amb Eat Drink Man Woman 1994, ambdues nominades a l’Oscar a la millor pellícula estrangera Sense and Sensibility , Os d’Or a Berlín i Oscar al millor guió adaptat, escrit per l’actriu Emma Thompson a partir de la novella de Jane Austen 1995 The Ice Storm 1997, Ride with the Devil 1999,…

Autodidacte, el 1949 començà la carrera musical a Memphis, on treballà com a discjòquei i enregistrant per a diverses empreses discogràfiques, i esdevingué gradualment un intèrpret destacat de blues Evolucionà des d’un estil introspectiu vers un altre de més ràpid i enèrgic, que donà origen al rhythm-and-blues , del qual és un dels representants més destacats Com a guitarrista, estigué influït per T-Bone Walker i Charlie Christian i introduí una tècnica de vibrato que després d’ells adoptaren molts altres instrumentistes Les seves actuacions esdevingueren cada cop més orquestrals i…

És fill d’un missioner pentecostal i una evangelista, els quals li donaren una estricta educació que no li permetia veure la televisió o escoltar rock-and-roll , però que fomentava la pràctica de l’esport Jugador en la posició d’aler, l’any 1967 fitxà pels New York Nicks, amb els quals jugà onze dels tretze anys en què participà a l’NBA i guanyà dos títols 1970 i 1973 El 1989 inicià la seva carrera com a entrenador amb els Chicago Bulls 1989-98, etapa durant la qual l’equip guanyà sis títols, amb Michael Jordan 1991, 1992, 1993, 1996, 1997 i 1998, i posteriorment fitxà per Los Angeles Lakers…

La seva carrera com a actor fou bastant limitada, però destacà la seva forta personalitat dramàtica i humorística Algunes de les seves pellícules com a actor són Quo Vadis 1951, Lola Montes 1955, Spartacus 1960, Topkapi 1964, Viva Max 1970, The Thief of Baghdad 1978 i Death on the Nile 1978 Com a realitzador debutà el 1946 amb School of Secrets , i després realitzà Romanoff and Juliet 1961 i Billy Budd 1962, que foren adaptades del teatre, i Lady L 1965 El 1977 produí per a la TV Jesus of Nazareth Posteriorment intervingué en els films Evil Under the Sun 1981, Memed my Hawk que també dirigí…

De nom de soltera Camberg, el 1937 anà a viure al sud de Rhodèsia actual Zimbàbue amb el seu marit Ja divorciada, retornà a la Gran Bretanya el 1944, on treballà per al MI6, el servei d’intelligència britànic Després de la Segona Guerra Mundial, exercí la crítica literària i el periodisme i publicà estudis sobre Wordsworth, Shelley, les germanes Brönte i altres escriptors El 1952 publicà el primer recull de poemes, The Fanfarlo and Other Verse Convertida al catolicisme el 1954, el 1957 publicà la primera novella, The Comforters , ben rebuda pel públic i la crítica El 1960 anà a viure als…

A catorze anys començà a treballar com a obrer en fàbriques de la seva ciutat natal Parallelament, freqüentà els cercles culturals, especialment del jazz , del qual Detroit era un dels principals centres creadors els anys cinquanta Estudià també literatura anglesa a la Universitat de Wayne, on es graduà, i posteriorment cursà un màster a la Universitat d'Iowa Del 1957 al 1992 fou professor de literatura a la Universitat de Fresno Autor d'una trentena de reculls, no publicà el primer fins el 1961 On the Edge Seguiren, entre d'altres, Not this Pig 1968, They Feed the Lion 1972,  Ashes 1979,…

Cursà estudis de pintura i escultura i, gràcies al curtmetratge  The Alphabet 1968, accedí a l’American Film Institute Els seus films exploren un món malaltís i subterrani, tan angoixant i absurd com suggeridor Eraserhead 1976, el seu primer èxit, se situà en els circuits comercials malgrat l’estètica surrealista del film i l’ambigüitat del relat, i amb The Elephant Man 1980 es consolidà com un dels directors més originals Després del fracàs comercial de la superproducció de ciència-ficció  Dune 1984, retornà al seu món inconnex i oníric amb  Blue Velvet 1986, considerat el seu millor film,…

Filla de Nat King Cole , rebé una intensa influència musical del seu entorn familiar i actuà esporàdicament d’infant amb el seu pare Malgrat que es graduà en psicologia a la Universitat de Massachusetts el 1972, aviat es dedicà professionalment a la música com a cantant de rhythm-and-blues en diversos grups, gènere en què aconseguí un èxit considerable A la segona meitat dels anys vuitanta evolucionà vers un estil menys dur i més proper al jazz i el pop , en el qual posà de manifest una preferència pel repertori d'estàndards Al llarg de la seva carrera artística, entre 1975 i 2009 obtingué un…

S’inicià en el món de l’espectacle a l’inici de la dècada de 1950 com a autor d’acudits per a diversos diaris, i posteriorment passà a la televisió Cursà estudis de comunicació i cinema a la Universitat de Nova York i al City College de la mateixa ciutat Més endavant destacà com a autor i intèrpret de monòlegs i l’any 1965 escriví el seu primer guió per a la comèdia What’s New, Pussycat , dirigida per Clive Donner L’any següent dirigí el seu primer film, What’s Up, Tiger Lily , una paròdia de les històries d’espies, en el qual també actuà El seu segon film, Take the Money and Run , donà un…

Vida Estudià cinematografia a la Universitat Politècnica de Barcelona i codirigí el curt collectiu Bar 1987, guanyador del Premi Iberoamericà del Festival Internacional d’Osca Posteriorment treballà com a directora de la 2a unitat de la sèrie Tahiti Paradise TVE i d’auxiliar de direcció a Angoixa 1986, Josep Joan Bigas Luna Com a primera ajudanta de direcció feu El vent de l’illa 1987, Gerard Gormezano El complot dels anells 1987-88, Francesc Bellmunt El niño de la Luna 1988, Agustí Villaronga, i La veritat oculta 1986-87 i Capità Escalaborns 1990, ambdós de Carles Benpar A continuació es…