Resultats de la cerca
Es mostren 422 resultats
galerí
Disseny i arts gràfiques
Planxa de fusta, zinc o ferro escairada per dos costats formant angle recte.
A diferència de la galera, és emprat per a motlles petits
Silèsia

Església de la Pau a Jawor (Baixa Silèsia), edifici catalogat patrimoni de la humanitat
© Oficina de Turisme de Polònia
Història
Regió històrica de l’Europa Central, entre el vessant nord-est dels Sudets i la conca superior de l’Oder, actualment dins els límits de l’estat polonès, llevat d’una petita part, que pertany a Txèquuia, on forma part de la Moràvia Septentrional.
Regió d’un nivell industrial elevat, és rica en jaciments de carbó, ferro, zinc, plom, sal gemma i sofre Ocupada per tribus eslaves des dels segles V-VI, a la darreria del segle IX formà part de la Gran Moràvia, i al segle X fou incorporada al naixent estat polonès simultàniament s’inicià la seva cristianització, que culminà poc després de l’any mil amb la fundació del bisbat de Breslau La fragmentació de Polònia a partir de la mort de Boleslau III Bocatort facilità la penetració txeca i alemanya a Silèsia, que el 1163 esdevingué un feu del Sacre Imperi Romanogermànic El 1335, pel tractat de…
Shaba
Divisió administrativa
Regió de la República Democràtica del Congo.
La capital és Lubumbashi És habitada pels grups ètnics luba, hemba, tumbwe, lunda, bemba i lala Són importants les seves riqueses mineres, com la de zinc, a la regió de Kibara al N i la de coure al S, així com les produccions de cobalt, cadmi i germani Pertangué al regne lunda s XVIII i a l’imperi nyamwezi de Burundi Fou annexada al Congo Belga el 1891 Entre el 1920 i el 1933 gaudí d’una gran autonomia, però passà a control de les grans companyies mineres europees El 1960 aquestes feren costat al partit federalista Conakat, dirigit per Moïse Tshombé, enfront del centralisme de Patrice Lumumba…
Zacatecas
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, situat a l’altiplà septentrional.
La capital és Zacatecas És limitat pels estats de Durango i Coahuila N, San Luis Potosí E, Guanajuato, Aguascalientes i Jalisco S i aquest i Durango W És un territori amb extenses i àrides planes, travessades per serres Calabazal, Masapil, Concepción del Oro d’altituds superiors a 2 500 m Cap al S la regió és travessada per la serra de Zacatecas, que forma una zona molt accidentada, composta per roques basàltiques, principalment, i també sedimentàries És important la serra de Los Pinos 3 100 m Els rius són de molt poca importància, i cap al N hi ha endorreisme El clima és molt àrid i fred La…
República dels Kabardins i dels Balkars
Divisió administrativa
República de Rússia.
La capital és Nal’čik Situada al Caucas septentrional, és formada al NE per una plana estèpica i al SW per la serralada del Gran Caucas, amb els pics més alts com l’El’brus El riu més important és el Terek Les muntanyes són poblades de boscs de faigs i prats subalpins i alpins La població és formada, principalment, per kabardins 46%, balkars 9% i russos 35% És important la mineria molibdè, wolframi, zinc, i hi destaquen també les indústries mecànica i alimentària La base energètica de la república és l’estació hidroelèctrica de Baksan Una part considerable del territori és…
Rājasthān
El Hawa Mahal, o Palau dels Vents construït al segle XVIII a Jaipur, capital de Rajasthan, a l’Índia
© X. Pintanel
Divisió administrativa
Estat del NW de l’Índia.
La capital és Jaipur És travessat de NE a SW pels monts Arāvalli, que separen el desert de Thar de les altes estepes de l’E, drenades pels rius Mahi i Chambal Mitjanament poblat 100 h/km 2 1981, la part occidental, molt àrida, és pràcticament deshabitada A la part oriental, per contra, regió de pluges suficients, es concentra la població i la major part dels conreus melca, blat, cigrons, sèsam, canya de sucre i cotó La resta del país es dedica a la cria d’ovelles, cabres i camells i a conreus de mill i cigrons Amb abundants recursos miners, produeix prop dels 4/5 del guix del país Jodhpur i…
copernici
Química
Element químic de nombre atòmic 112, nombre màssic 277.
Fou obtingut al laboratori de la Societat per la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt Alemanya el 9 de febrer de 1996 irradiant plom 208 amb zinc 70 i es descompongué en pocs microsegons en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa És un element radioactiu que no es troba a la natura A causa de la seva posició en la taula periòdica hom creu que ha d’ésser un líquid metàllic a temperatura ambient, amb propietats similars a les del mercuri Es coneixen quatre radioisòtops del copernici, el més estable dels quals té 285 de masa atòmica i una vida mitjana…
òxid d’argent
Química
Òxid format per l’argent.
L’òxid argentós o òxid d’argent Ag 2 O, de color bru fosc, és obtingut tractant solucions de sals d’argent amb hidròxids alcalins Fortament bàsic, es descompon al voltant de 300 C i és molt poc soluble en aigua, però soluble en amoníac És emprat com a catalitzador i en la indústria del vidre Les seves solucions amoniacals deposen lentament una substància explosiva dita argent fulminant L’òxid argèntic AgO, dit també peròxid o subòxid d’argent i escrit aleshores Ag 2 O 2 , forma pólvores gris fosc, que hom obté tractan solucions de sals d’argent amb peroxidisulfats en medi alcalí Insoluble en…
al·lè
Química
Hidrocarbur insaturat, gasós, inflamable, inestable, que es liquida a -34,5°C i es congela a -136,5°C, de temperatura crítica 120°C.
És obtingut per acció del zinc en pols sobre el 2,3-dicloropropè, per piròlisi de l’isobutilè o per electròlisi dels itaconats, i és utilitzat com a intermediari Es copolimeritza amb l’etilè, el propilè i l’estirè i dóna amb els diborans copolímers pirofòrics Reben també la designació genèrica d' allens tots els hidrocarburs que, com l’allè, tenen dos enllaços dobles cumulats Els allens són obtinguts per deshalogenació o per d’altres reaccions d’eliminació de composts adequats a partir de composts α-cloroacetilènics i de reactius de Grignard, i per piròlisi En presència de bases…
cementació
Tecnologia
Procés que consisteix a modificar la composició i les propietats de la superfície d’un metall per difusió d’un element (dit cement
) en ella —a temperatura elevada, sense arribar, però, a la de fusió— bé per la seva incorporació en la xarxa cristal·lina del metall (substituint àtoms del reticle), bé per la simple inserció en els intersticis de la xarxa, quan els àtoms introduïts són prou petits (carboni, nitrogen, etc).
La cementació d’acers, la més important industrialment, pot tenir per objecte l’enduriment superficial cementació pel carboni, nitruració, carbonitruració, cromització, i cementació electrolítica , en la qual la peça a cementar fa d’ànode en un bany de carbonat alcalí a 95°C, l’augment de la resistència al desgast cementació pel sofre o pel procediment sulfinuz o bé la millora de la resistència a la corrosió cementació amb crom, zinc, alumini o calorització La cementació pel carboni és la més emprada i s’usa per a endurir la superfície de peces fabricades amb acers suaus com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina