Resultats de la cerca

Cursà estudis de medicina al Collegi de Cirurgia, i el 1817 es doctorà en farmàcia al Collegi de Sant Victorià de Barcelona i en fou catedràtic per oposició continuà la seva funció docent en 1821-23, a l’Escola Especial de la Ciència de Guarir en 1824-30 fou separat de l’ensenyament pel govern absolutista, i des del 1830 s’incorporà novament al collegi, i després, a la facultat de farmàcia, on detingué la càtedra de química orgànica i de farmàcia quimicooperatòria fins el 1854 Des del 1839 presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts, on des del 1817 havia fet nombroses comunicacions sobre química,…

Fill i successor de Francesc I, el 1780 succeí la seva mare Maria Teresa —que l’havia associat al tron el 1765— com a rei d’Hongria i de Bohèmia, arxiduc d’Àustria, duc de Milà i sobirà dels Països Baixos Es casà de primer amb Elisabet de Parma, i després amb Maria Josepa de Baviera Prototip del dèspota illustrat, emprengué considerables reformes de tota mena, des de la burocràcia a l’educació, passant pel dret i l’agricultura Volgué unificar els seus dominis sota el signe del germanisme, i no dubtà a trasplantar famílies germàniques en terres de Galítsia i Hongria amb designis…

Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera mort el 1755, creat ciutadà honrat de Barcelona 1754 i tresorer de l’audiència 1733 Fou administrador de la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí Membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental 1764, presidí 1776-77 la secció d’agricultura de la seva continuadora, la Conferència Física, i investigà especialment els procediments de preparació del cànem El 1773 invertí 176 000 lliures en el repoblament del terme d’Almacelles Segrià, que havia comprat amb el de Marmellar El 1774 obtingué el privilegi de…

Estudià a Barcelona i viatjà 1833-39 per l’Europa occidental i els EUA Després estudià a la Junta de Comerç i ingressà 1840 a l’Acadèmia de Ciències i Arts i a la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País Actuà com a vicepresident de la Junta de Comerç 1841-43 Fou president de la Companyia Agrícola Catalana, que tenia per objecte l’explotació de grans predis Catalitzà i orientà l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, fundat el 1851 Aquest li publicà 1852 un recull d’articles, molt difosos, contra la indivisibilitat de la propietat de la terra i a favor de l’emfiteusi enfront de la…

Canvi climàtic i agricultura a Catalunya L’any 2017 es va publicar el resum executiu del tercer Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya TICCC, en què s’indica que en els pròxims decennis, a Catalunya, la temperatura mitjana molt probablement segui-rà augmentant, disminuirà lleugerament la pluja anual –encara que s’incrementaran els episodis de pluja intensa– i augmentarà el nombre i la durada de les sequeres, entre d’altres Atès aquest escenari, un dels principals reptes dels ecosistemes agraris de Catalunya serà la millora de la productivitat de l’aigua Tant en secà com en…

Llicenciat 1968 i doctor 1972 en veterinària per la Universidad Complutense de Madrid, posteriorment amplià estudis a la Universitat de Newcastle Gran Bretanya i es diplomà en administració i direcció d’empreses a l’IESE de Barcelona Inicià la trajectòria professional a l’empresa privada i també com a docent a la Complutense i a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona El 1985 fou cofundador de Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries , l’organització i l’estructura del qual contribuí en gran part a establir i del qual fou el primer director general fins el 2008 L’…

Durant l’estació plujosa és inundat pràcticament per les aigües del Helmanḏ Rōḏ, que desguassa al Daryācheh-ye Sīstān L’estació eixuta i els forts vents estivals l’anomenat “vent dels vint dies” el dessequen gairebé tot La humitat, però, és suficient per a alguns conreus cereals, sèsam, cotó, tabac La població es dedica al pasturatge nòmada i a l’agricultura Antiga Drangiana , ha pres el nom medieval Sakastān i modern Sigistan , Sīstān dels invasors escites o saka escita el 128 Formà part de l’imperi sassànida i, des del segle VII, de l’islàmic Nucli important de la resistència kharigita…

La capital és Río Gallegos 43 727 h 1980 Al N limita amb la província de Chubut, a l’E amb l’oceà Atlàntic i al S i W amb Xile Es compon de dues regions clarament diferenciades des del punt de vista estructural i morfològic a l’W els Andes, amb nombroses restes de les passades èpoques glacials, i a l’E la Patagònia, amb un conjunt d’altiplans i depressions degudes a moviments epirogènics Els rius són cabalosos, car són alimentats per les neus perpètues dels Andes Clima fred, àrid i ventós, amb poques pluges i dèbils És la província menys poblada 0,5 h/km 2 1980 L’economia es basa en la…

Des del pic de Portapàs 1798 m alt, contrafort oriental del massís de Madres, s’estén la serralada que separa la vall d’Orbanyà de la de Noedes roc de Peirafita, 1535 m alt pic de la Mosquetosa, 1457 m coll de Marçac, 1506 m Una gran part del terme és boscat bac de la Pinosa, la Fajosa La migradesa de l’agricultura patates i cereals i de la ramaderia ha provocat gairebé el despoblament del municipi Actualment, sobretot a l’estiu, s’ha convertit en lloc de segona residència El poble 836 m alt és situat vora la riera d’Orbanyà, al voltant de l’església parroquial és esmentat ja el…

La capital és Belo Horizonte El territori es desplega en un complex altiplà drenat per nombrosos rius, en especial pels braços originaris del Paraná i el curs superior del San Francisco El sud comprèn un àrea accidentada per les serres de Mantiqueira i dos Aimorés L’activitat minera, que dóna nom a l’estat, és important per l’extracció de ferro jaciments d’Itanira, Rocas Novas, Sabará, etc Jaciments d’urani i de bauxita a Poços de Caldas Minas Gerais té el principal centre aurífer del Brasil a Nova Lima L’agricultura és molt diversificada, amb importants conreus d’arròs, cítrics…