Resultats de la cerca
Es mostren 3279 resultats
Santa Margarida de Cabagès (Vidrà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Margarida de Cabagès des del costat de llevant M Anglada L’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, actualment capella de Santa Margarida del Pujol, es troba situada al cim d’un petit turó, a 150 m del mas Pujol, a 1 275 m d’altitud i vora l’indret del naixement del riu Ges Mapa 294M781 Situació 31TDG438672 L’itinerari més curt és el que, partint de Vidrà, agafant la pista d’anar a Siuret, es pren al trencall que hi ha havent passat la casa de les Escanes, a mà esquerra, tot seguint el torrent de les Fonts, que arriba a la collada de la…
Sant Pere d’Ullastre (Castellar del Vallès)
Art romànic
Situació Capella rural, amb la planta trebolada, característica de la comarca J M Masagué A la part de migdia del terme municipal de Castellar del Vallès, a la riba esquerra del torrent de Colobrers, entre aquest i la capçalera del riu Tort, hi ha l’ermita de Sant Pere d’Ullastre Al costat hi ha l’antiga masia de la qual ha pres el nom, can Santpere, i veïna, a 300 m en direcció nord-est, can Casamada És emplaçada a 295 m d’altitud en un lloc relativament pla També es coneix popularment per Sant Pere de la Cadireta, ja que s’hi venera una imatge de Sant Pere, assegut Mapa L36-15392 Situació…
Sant Esteve de Ramells (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Vista exterior de l’església des del costat sud-est L Prat Situació En un altiplà de la part de migjorn del terme municipal de Pinell hi ha la partida de Ramells, que devia haver estat un indret amb una certa importància fins al segle XVII, com denota la construcció propera al temple de Sant Esteve El lloc limita, a banda i banda, amb la rasa de Sant Climenç i el torrent de Lloberola, que neix als plans de la Torregassa Mapa 329M781 Situació 31TCG707454 Per la carretera inacabada de Solsona a Sanaüja, cal trencar a mà esquerra a l’altura del punt quilomètric 9,500, per un doble camí indicat…
El pont del Diable (Martorell)
Art romànic
Situació Vista general del pont de Martorell, moltes vegades refet, amb elements romans a un extrem i romànics a l’altre ECSA - E Casas El pont de Martorell és construït en un lloc estratègic, vora el congost de Martorell, escanyall de la Serralada Litoral, poc després que, en plena Depressió Prelitoral, hi desguassi per la dreta l’Anoia Mapa 36-16420 Situació 31TDF114923 Història El pont romà de Martorell, construït en època d’August, era l’únic pont de la vall baixa del Llobregat fins a la construcció del pont de Sant Boi al segle XIV Un precepte de Carlemany atorgat en benefici d’un fidel…
Johann Kuhnau
Música
Compositor, teòric musical i intèrpret de tecla alemany.
Vida Des de petit donà mostres de la seva aptitud musical i bella veu El 1670 es traslladà a Dresden per estudiar amb S Krügner, músic de la cort i cosí seu Posteriorment estudià amb l’organista de la cort, Ch Kittel El 1680 acceptà la invitació d’E Titius de completar la seva formació al Gymnasium de Zittau, on Titius era cantor Dos anys després inicià els estudis de lleis a la Universitat de Leipzig i optà pel lloc d’organista a l’església de Sant Tomàs, que havia deixat vacant V Albrici No aconseguí el càrrec, però l’ajuntament de la ciutat quedà impressionat pel seu talent El prestigi de…
Receptors nerviosos i vies sensitives
Fisiologia humana
Per tal de poder regular les funcions de l’organisme, el sistema nerviós ha d’enregistrar tota mena d’estímuls, tant interns com externs Aquests estímuls són enregistrats per receptors nerviosos , unes estructures especialitzades a transformar una energia determinada en un impuls nerviós transmissible D’altra banda, les vies sensitives constitueixen les estructures nervioses que recullen i transmeten els impulsos nerviosos procedents dels receptors fins que originen una sensació conscient En l’organisme hi ha molts tipus de receptors nerviosos, sensibles a estímuls diferents En la pell es…
Aparell locomotor
L’ aparell locomotor constitueix un sistema orgànic compost de diverses estructures anatòmiques que actuen coordinadament entre si D’entre els components que en formen part, destaquen els ossos i les articulacions que, en conjunt, conformen l’esquelet, com també la nombrosa quantitat de músculs capaços de moure els diferents segments corporals Les funcions principals de l’aparell locomotor són les de servir d’estructura al conjunt dels òrgans corporals, actuar com a capa de protecció dels teixits tous susceptibles d’ésser lesionats per traumatismes externs poc intensos i, fonamentalment,…
dards

Dolores Cascales i Laura Damond, membres de la selecció catalana de dards que participà en el Campionat Mundial del 2011
Federació Catalana de Dards
Esports de tir
Esport que consisteix a llançar petits projectils amb la mà contra una diana situada a una determinada distància.
Es pot practicar individualment, per parelles o per equips de tres o més jugadors Cada jugador llança tres dards alternativament amb l’objectiu de completar una puntuació determinada o assolir uns sectors concrets de la diana una sèrie de vegades, segons la variant del joc i les regles amb què s’estigui jugant Les dianes convencionals són les que antigament estaven fetes de pèl de camell i que en l’actualitat són de fibres de sisal premsat d’origen africà, brasiler o xinès El seu diàmetre és de tretze polzades 451 mm i està dividida en vint seccions radials Cada secció està numerada i…
música del Tibet
Música
Música desenvolupada al Tibet.
El Tibet ha desenvolupat una cultura força complexa, molt relacionada en els seus inicis amb la Xina i l’Índia i que, de fet, s’estén més enllà dels límits estrictes del seu territori, cap al Nepal, Bhutan i part de la Xina El budisme tibetà lamaisme esdevingué religió d’estat al segle IX i és influït tant pel bon , religió nativa tibetana de caràcter xamanista, com pel tantrisme indi El gran poder social de la religió en aquest país, els habitants del qual eren originàriament pastors nòmades, feu que s’establís una veritable teocràcia feudal Tot això tingué influència dins l’àmbit musical…
baríton
Música
Cantant masculí amb veu més greu que la del tenor i més aguda que la del baix, amb una extensió del la1 al fa3, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…