Resultats de la cerca
Es mostren 2564 resultats
handbol

L’equip d’handbol de l’Acció Catòlica del 1953, any de la seva creació
Handbol Sant Quirze
Handbol
Esport de pilota en què s’enfronten dos equips de set jugadors –un dels quals és el porter– amb l’objectiu d’introduir una pilota amb la mà a la porteria contrària i impedir que l’equip rival ho faci a la pròpia.
El terreny de joc és una superfície llisa rectangular 40 × 20 m, dividida en dues parts, que presenta una àrea que només pot utilitzar el porter i que envolta cadascuna de les porteries, que fan 3 × 2 m Els orígens de l’handbol Es reconeix com un antecedent de l’handbol el denominat Joc d’Ucraïna , que es practicava a l’antiga Grècia En aquest joc, descrit per Homer a l’ Odissea , els participants havien de procurar que una pilota de la mida d’una poma no toqués el terra A l’època romana, el metge Claudi Galè recomanava als seus malalts la pràctica d’un esport denominat harpastum , que es…
literatura anglesa
Literatura
Literatura en llengua anglesa produïda a l’àrea cultural de les illes Britàniques.
Els orígens L’anglès del qual sortí la llengua moderna començà a formar-se després de la conquesta normada 1066 i no produí cap obra literària fins després de la segona onada d’influència cultural llatina i francesa, arribada amb la dinastia Plantagenet Enrric II, 1154-89 Abans de la conquesta normanda existí una literatura anglosaxona inintelligible per al lector modern i àdhuc per al lector del segle XIII, les obres cabdals de la qual foren el poema heroic Beowulf ~ 1000, Battle of Maldun ~ 991 i l’ Anglo-Saxon Chronicle , començada en temps del rei Alfred 871-901 i continuada per diversos…
L’arquitectura gòtica catalana en el context europeu
Art gòtic
Sala capitular del convent de Sant Domènec de Girona Aquesta sala és una de les sorpreses que atresora l’antic convent dominicà de Girona, que l’exèrcit va convertir en caserna al segle XIX La recent restauració del conjunt, ara esdevingut seu de la Universitat de Girona, ha permès recuperar aquesta magnífica sala, una construcció de la segona meitat del segle XIII en què ja s’adopta el llenguatge arquitectònic del gòtic L’orde dels dominicans va ser una de les portes d’entrada del nou estil, i els seus edificis són uns dels més notables del gòtic català AjG - JMO Arcades del claustre del…
Partit dels Socialistes de Catalunya
Partit polític
Partit socialista fundat el 16 de juliol de 1978 per la unificació de tres partits: el Partit Socialista de Catalunya (Congrés) [PSC(C)], el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) [PSC(R)] i la Federació Socialista de Catalunya (PSOE) [FSC(PSOE)].
Els orígens El Congrés d’unificació es realitzà en dos temps El 15 de juliol de 1978 foren convocats els Congressos respectius de cadascun dels partits que anaven a unificar-se per tal d’aprovar un Protocol d’Unitat i d’acordar-ne la dissolució i la integració en el nou partit L’endemà, el 16 de juliol, se celebrà el Congrés d’unificació La representació dels delegats congressuals havia estat fixada a partir del nombre d’afiliats reconegut de cada partit, de tal manera que el PSCC i la FSCPSOE tingueren la mateixa quota congressual de 450 delegats cadascun el PSCR tingué 100 delegats D’una…
Torà
Torà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la vall del Llobregós, a la confluència amb la riera de Llanera, al límit amb la Segarra i l’Anoia.
Situació i presentació La demarcació municipal de Torà —en el punt de contacte entre el Solsonès, la Segarra i l’Anoia— inicialment de 18,0 km 2 , va veure augmentada des del 1968 la seva superfície fins a 93,31 km 2 per l’annexió del municipi de Llanera de Solsonès Limita al N i a l’E amb els municipis solsonencs de Llobera i Pinós, respectivament al S, amb l’enclavament d’Enfesta del municipi de la Molsosa Solsonès, Castellfollit de Riubregós Anoia, i els municipis segarrencs d’Ivorra i Sant Guim de la Plana, i a l’W ho fa amb Massoteres i Biosca Solsonès L’antic terme de Torà s’estén…
les Corts

Campanar de l’església del Remei, al barri de les Corts de Barcelona
© C.I.C.-Moià
Barri
Districte, barri i antic municipi de Barcelona
, al qual fou agregat el 1897.
D’una extensió de 3,5 km 2 , és situat al Pla de Barcelona, al cantó de ponent Tenia com a eixos principals la Travessera i el camí ral que sortia del portal dels Tallers i que conflueix amb la Travessera mateix a l’actual carrer de Can Bruixa D’aquests camins en partien d’altres de secundaris que menaven als termes veïns de Sant Gervasi, Sants i Provençana, ultra les vies de la localitat El terme, doncs, és allargat i estès de llevant a ponent A llevant arribava fins a l’actual cruïlla dels carrers d’Aragó i de Casanova, on limitava amb Barcelona la Creu d’en Malla cap amunt limitava amb…
La crítica d'art contemporània
Tot moviment artístic necessita, per difondre’s massivament, un altaveu que faci arribar les seves realitzacions al públic que informi sobre elles, que les comenti i que les valori Aquest paper, en l’art de l’edat contemporània, el fa la crítica, i molt especialment la crítica que es manifesta des de la tribuna de la premsa, perquè és la que es canalitza a través d’uns mitjans de lectura habitual per part del ciutadà «Quants artistes d’aquest temps –deia Charles Baudelaire ja el 1846– deuen només a ella a la crítica la seva pobra anomenada» A Catalunya hi havia una crítica d’art als diaris…
Gastritis
Patologia humana
Definició És anomenada gastritis la inflamació de la mucosa gàstrica, és a dir, la capa de teixit que cobreix interiorment l’estómac Es tracta d’un trastorn molt habitual que se sol manifestar a conseqüència de la irritació que provoquen sobre la mucosa gàstrica diverses substàncies com ara aliments en mal estat, microorganismes, diversos medicaments, alcohol o productes àcids o càustics Tanmateix, però, l’existència d’altres circumstàncies com ara l’exposició a situacions d’estrès o de diverses malalties, com trastorns de la immunitat, insuficiència renal o estat de xoc, n’afavoreixen…
historiografia de la Il·lustració
Historiografia catalana
Dins la producció historiogràfica del segle XVIII la Il·lustració proposà una visió singular de la història, amb un model teòric caracteritzat per l’alliberament del discurs històric de la tutela teològica i providencialista mitjançant l’aplicació de la crítica racional, l’interès especial per aquells temes “culturals” que significaren un progrés objectiu en el procés de civilització humana, la utilització de l’explicació dels fets pretèrits com a instrument moralitzador i educador, la persecució d’una síntesi entre erudició i filosofia històrica i l’aplicació d’una pauta narrativa acurada i amena.
Desenvolupament enciclopèdic Tradicionalment, s’ha pres com a paradigma del pensament històric de la Illustració la concepció de Voltaire 1694 – 1778, tot i que el filòsof historiador francès mostrà una acientífica indiferència per la tasca erudita i una extraordinària confiança en l’ideal filosòfic a l’hora d’admetre l’existència de lleis naturals determinants en el decurs de la humanitat La seva combativa història filosòfica, tot i no ser gaire secundada més enllà dels Pirineus, moderà l’aspror del mètode erudit prevalent entre la majoria dels afeccionats a les antiguitats Voltaire influí…
L’italianisme de la segona meitat del segle XIV
Art gòtic
Nous escenaris i nous interessos després del 1348 Després de la sotragada de la Pesta Negra, la pintura europea va viure una etapa crítica, caracteritzada per canvis importants A Catalunya, les morts de Ferrer i Arnau Bassa, els mestres més notables de les primeres generacions italianitzants, a l’entorn del 1350, crearen un buit essencial que haurien d’intentar omplir alguns nous tallers Aquests s’embrancaren en una difícil i suggestiva transició sobre la qual encara hi ha moltes coses per descobrir i plantejar Les sèries documentals dels anys posteriors a la Pesta Negra menen a un grup, prou…