Resultats de la cerca
Es mostren 1595 resultats
Aproximacions al sezessionisme
En el món germànic, a Munic, a Berlin, a Viena o a Darmstadt, a les acaballes del segle XIX, una sèrie d’artistes volgueren desmarcar-se de l’art tradicional, i crearen unes associacions que prengueren el nom de Sezession oSecession, sota el qual hi cabien diversos estils militantment moderns El vessant arquitectònic d’aquests moviments innovadors es caracteritzà per una simplificació de les formes i dels ornaments, que tendien molt a la geometrització i al funcionalisme, cosa que l’escocès Charles R Mackintosh, molt influent a l’Europa central, ja practicava El paradigma emblemàtic del que…
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Art romànic
Situació Vista aèria del cenobi, el més important de la branca femenina de l’orde cistercenc a Catalunya ECSA-J Todó L’antic monestir cistercenc de Santa Maria és al bell mig del poble de Vallbona de les Monges, el qual s’emplaça a la zona meridional de la comarca de l’Urgell, als contraforts septentrionals de la serra del Tallat, que limita amb la comarca de la Conca de Barberà Mapa 33-15 389 Situació 31TCF406991 Per a arribar-hi des de Tàrrega, cal agafar la carretera C-240 en direcció a Tarragona, amb dues opcions en arribar a l’altura del coll de la Portella, s’agafa la carretera L-201…
L’arquitectura religiosa de la primera meitat del segle XX
L’arquitectura religiosa de transició entre els segles XIX i XX va estar protagonitzada per dos elements principals les obres de Gaudí Sagrada Família i cripta Güell i les restauracions i reformes de Puig i Cadafalch Sant Joan de les Abadesses, Sant Martí Sarroca i Montserrat Obres puntuals, com l’església del Sagrat Cor del Tibidabo 1900-31, d’Enric Sagnier, o la capella de l’Escola Industrial de Barcelona 1927 de Joan Rubió i Bellver, van significar també punts importants però clarament girats cap al segle XX Puig i Cadafalch pràcticament no va fer obra religiosa, tret de les intervencions…
Arquitectures emblemàtiques
Mies van der Rohe va fer a Barcelona Pavelló Alemany, 1929 l’arquitectura més inútil i més pura, Antoni Gaudí la més barroca La Pedrera, 1905-11, però Josep Lluís Sert, al carrer Muntaner, núm342-348, va iniciar el 1930-31 el camí del racionalisme modern, de la veritable arquitectura del segle L’art català va tenir en els dos segles passats, tres grans esdeveniments generadors d’activitats l’Exposició Universal del 1888, l’Exposició Internacional del 1929 i els Jocs Olímpics del 1992 Aquesta darrera cita va impulsar formes d’art molt diverses, però les més representatives i coherents foren el…
Vimbodí i Poblet
Vimbodí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació El terme municipal de Vimbodí, el tercer més extens de la comarca, és al SW de la comarca i limita amb els termes garriguencs de Vinaixa, Tarrés i Fulleda al sector NW i amb els de Vallclara W, Prades del Baix Camp, al SW-S, Rojals, agregat del municipi de Montblanc SE i l’Espluga de Francolí E en un punt confronta amb el terme de Mont-ral S, de l’Alt Camp El territori s’estén pels vessants septentrionals de les Muntanyes de Prades, relleu integrat en el PEIN Pla d’espais d’interès natural i que inclou la vall i el bosc de Poblet, declarat paratge natural d’interès…
L’art romànic al Barcelonès
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i fortaleses del Barcelonès anteriors a l’any 1300 C Puigferrat Si bé és cert que a l’alta edat mitjana i, de fet, encara, fins al segle XIII, només una part molt petita de la població de Catalunya vivia a les ciutats, també és cert que, ja aleshores, el pes i la importància de Barcelona eren força notables Barcelona era una població que tenia tots els trets característics de les ciutats Posseïa una tradició romana, amb unes muralles i altres edificis d’aquesta època que, evidentment, devien ésser per a la gent que hi vivia…
Sant Ponç de Corbera (Cervelló)
Art romànic
Situació Vista aèria del cenobi, amb les restes de les antigues dependències monacals a mà esquerra ECSA - J Todó Vista general de l’edifici, remarcable pels frisos d’arcuacions cegues que n’ornen tots els paraments externs MC S’aixeca sobre un petit turó al fons d’una vall drenada per la riera de la Palma o de Rafamans, riera que és divisòria entre els termes de Cervelló i de Corbera Mapa 36-16420 Situació 31TDF093842 Des del poble de Corbera Corbera de Dalt, cal prendre el camí d’Amunt i seguir-lo més enllà d’aquest llogaret, fins a Sant Ponç MPP Història És falsa l’afirmació segons la qual…
La creació d’un mercat cultural
El món literari L’entrada del segle XX encetava una etapa nova en què les possibilitats de consum s’obrien a sectors importants de la població La industrialització i la mecanització també feien assequibles a àmplies capes els productes lligats a la cultura i al lleure La literatura no restà al marge d’aquest procés i esdevingué una mercaderia més, oferta al consum, característica que acompanyà ja, per sempre, tota activitat artística A Catalunya, però, el procés de creació d’un mercat literari en català fou lent i dificultós i no s’arribà a consolidar, mínimament, fins a la dècada dels anys…
La catedral de Tarragona (segles XII i XIV)
Art gòtic
Zona de la capçalera de la catedral, amb el claustre d’ordre compost, l’absis major, la capella de Santa Maria dels Sastres, el campanar i el cimbori i el braç nord del creuer AT - GS Els canonges de Tarragona s’establiren al capdamunt de la ciutat, entre les ruïnes de l’antiga Tàrraco, on van construir la catedral A mitjan segle XII, el 1154, l’arquebisbe Bernat Tort, el primer que va establir la seva residència permanent a la ciutat, dictà les seves ordinacions per a la vida en comú dels components del capítol, d’acord amb la norma o regla canonical de sant Agustí Havia arribat de l’abadia…
Els precedents immediats de l’escultura gòtica
Art gòtic
Entre el romànic i el gòtic Les etapes que transcorren entre el final del romànic i l’inici del gòtic constitueixen uns dels moments més controvertits i complexos del coneixement de l’escultura de l’edat mitjana a Catalunya Com és sabut, aquesta situació es fa extensible a l’arquitectura i també a la resta d’arts figuratives, especialment la pintura en tots els seus vessants Aquestes etapes comprenen un període que abraça, aproximadament, des de les dues darreres dècades del segle XII fins al final del segon terç del segle XIII, tenint en compte les obres més significatives Aquests marges,…