Resultats de la cerca

La introducció de la cultura arquitectònica cistercenca a Catalunya, arran de la construcció dels grans conjunts monàstics de Poblet i Santes Creus, va comportar un trencament bastant acusat amb la tradició romànica del segle XII i la introducció de novetats i de plantejaments que van tenir una incidència molt considerable en el procés de definició inicial de l’arquitectura gòtica catalana En un article anterior hem valorat les més significatives d’aquestes innovacions Aquí en volem posar de manifest la transcendència, els efectes i la important repercussió L’aportació arquitectònica del…

Situació i presentació Limita al N i l’E amb Mura, al SE amb Rellinars Vallès Occidental, al S amb Castellbell i el Vilar, l’enclavament de Monistrol de Montserrat i Marganell i a l’W amb Castellgalí i Manresa El topònim del municipi conté l’esment explícit de la vella parròquia de Sant Vicenç, nucli original de la població, existent almenys des del segle XII, i del petit castell sota l’empara i domini del qual visqué durant llargs segles Les terres del municipi formen una conca d’erosió, que limita al N amb els relleus tabulars de Castellgalí i Cirerencs, que s’allarguen fins al Confon, o…

Situació i presentació El municipi, en contacte amb el Berguedà, termeneja al N amb els municipis berguedans de Viver i Serrateix i de Puig-reig, a l’E amb Gaià, al SE amb Balsareny, al S amb Castellnou de Bages i Súria, al SW amb Sant Mateu de Bages i a l’W amb Cardona Aquest municipi es deia, fins el 1960, Castelladral , ja que prenia el nom del nucli principal del municipi L’extraordinari desenvolupament del barri riberenc de Navars feu que primer s’hi installessin els serveis municipals i, després, que se’n canviés el nom L’origen del topònim de Navars es remunta al 982, quan s’esmenta l’…

Situació i presentació És situat a la vall del Ter, al sector septentrional d’Osona, tot i que fins el 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès Les terres de Sant Quirze de Besora limiten a l’E amb Santa Maria de Besora i per una llenca de terra amb Sant Pere de Torelló, al S amb Orís, al SW amb Sora i al NW amb Montesquiu, terme que se segregà de Sant Quirze de Besora el 1934, raó per la qual el municipi perdé una tercera part de les seves terres Travessat pel Ter de N a S, les màximes elevacions es donen a Puig Bufí 743 m al límit amb Sora pel sector més meridional, a les serralades…

Situació i presentació És un dels més petits de la comarca i es troba al seu sector septentrional, en contacte amb la Noguera Limita amb els termes de la Portella al NE, Corbins a l’E, Benavent de Segrià al SE, Rosselló al SW, Malpartit enclavament de Torrefarrera a l’W i Alguaire al NW S'estén al pla segrianenc de la dreta de la Noguera Ribagorçana, en terres regades pel canal de Pinyana, prop del Reguer Major o Gran, anomenat, en els documents del segle XII, clamor de Segrià Les partides més importants són el Solà, la Pastera, lo Borar, Roderes, el Molinot i la…

Situació i presentació És situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp Així, confronta amb els termes de Vallclara, al NE, Prades Baix Camp per l’E i pel S, Cornudella de Montsant, al S, i Ulldemolins, a l’W Priorat, i amb la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, al N Garrigues El territori s’estén pels vessants meridionals de la serra de la Llena, on es troben els punts més alts d’aquesta serralada entre 800 i 1000 m d’altitud, que fan de partió amb la comarca de les Garrigues la Tossa o la punta del Curull 1 021 m d’altitud i l’Abella 1…

Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Celoni NE, Santa Maria de Palautordera NW, Vilalba Sassera W, i Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt i Dosrius S, els tres darrers pertanyents al Maresme El sector de Vallgorguina s’emplaça entre la serra del Corredor a ponent i la de Montnegre a llevant i ocupa part dels vessants d’aquests massissos de la Serralada Litoral Així, tot el terme és molt accidentat el Pla de les Bruixes 409 m, a llevant, al límit amb el municipi d’Arenys de Munt la serra de Parent Rost amb altituds entre els 527 i el 415 m, a migdia per la carena de la…

Situació i presentació Es troba a l’extrem meridional de la comarca, limitant amb els municipis de Marçà N, els Guiamets W, Colldejou NE i Tivissa S, aquests dos últims termes pertanyents al Baix Camp i Ribera d’Ebre respectivament És en una vall encerclada per la serra de l’Espasa, al NW, les de la Picotxa i Montalt al S i els cingles del Tortó a llevant Al sector de migdia i llevant el terme queda tancat per relleus superiors als 750 m Altres pics destacats són, al sector SW, el Pinar dels Frares i la Picotxa Diversos barrancs drenen el terme els més importants són els de Pedrenyeres, de…

La costa és baixa, rectilínia i sorrenca hi desemboquen el riu Millars, límit septentrional del terme, i el riu Sec de Betxí, que travessa el nucli urbà la zona costanera meridional rep els noms de Serratella, Serradal i Serrulla L’agricultura és un recurs econòmic important el 1991 s’hi dedicava el 13% de la població activa i ocupava quasi la totalitat de la superfície S'obtenen excellents produccions gràcies a la fertilitat dels sòls, formats per dipòsits alluvials que assoleixen els 25 m de potència, i a la possibilitat de regatges amb aigües del Millars mitjançant una complexa xarxa de…

Situació i presentació Per l’E i N limita amb Bagà pel S amb Guardiola de Berguedà pel N amb la Baixa Cerdanya termes de Bellver i Montellà i Martinet, i per l’W amb un enclavament de Bagà i amb el terme de Saldes El principal nucli de població d’aquest municipi és la caseria disseminada de Gisclareny A més, hi ha els veïnats de Berta, Vilella, el Coll de la Bena i el Roser Les comunicacions es fan a través del camí de Bagà a Saldes, per Gisclareny, i de pistes forestals que uneixen els petits nuclis de cases La major part d’aquestes pistes es troben a la part meridional i oriental del terme…