Resultats de la cerca
Es mostren 2474 resultats
Paul Graener
Música
Compositor i director alemany.
Es formà musicalment a Berlín i el 1896 es traslladà a Londres per ocupar la plaça de director de l’orquestra del Haymarket Theatre, càrrec que abandonà per conflictes amb la direcció del teatre També en aquesta ciutat, impartí classes privades i a la Royal Academy of Music El 1908 anà a Viena amb motiu de l’estrena d’unes obres seves i del 1910 al 1913 dirigí el Mozarteum de Salzburg Posteriorment treballà a Berlín, Dresden, Leipzig i Munic com a docent i compositor, fins que el 1920 fou nomenat professor del Conservatori de Música de Leipzig En 1930-33 dirigí el Sternsches…
Franz Paul Lachner
Música
Compositor i director alemany, germà d’Ignaz Lachner, també músic.
Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare, Anton Lachner, que era organista El 1822 anà a Munic, on es guanyà la vida com a organista i professor de música, i l’any següent es traslladà a Viena per ocupar la plaça d’organista a l’església luterana Parallelament continuà la seva formació amb Simon Sechter Fou a la capital austríaca on entrà en contacte amb L van Beethoven i establí una sòlida amistat amb F Schubert L’any 1829 fou nomenat director del Kärtnertor-Theater El 1834 se n’anà a Berlín, on aspirava a dirigir el Teatre d’Òpera, però la plaça fou concedida a un altre…
Ernst Frank
Música
Director i compositor alemany.
Estudià amb F Lachner composició i HLS Mortier de Fontaine piano A partir del 1866 treballà a Munic, Würzburg i Viena com a ajudant de direcció, organista i director de cor Entre el 1872 i el 1878 fou kapellmeister de la cort de Mannheim i realitzà les seves primeres interpretacions com a director d’òpera Posteriorment treballà en el Frankfurt Stadttheater i el 1879 succeí Hans von Bülow com a kapellmeister de la cort de Hannover A causa d’una malaltia mental, el 1887 hagué de ser ingressat en un sanatori Collaborà amb Clara Schumann en l’edició de les obres completes de Robert…
Giovanni de Macque
Música
Compositor, organista i professor de música flamenc.
Es formà com a nen cantor a la capella imperial de Viena, on fou deixeble de Philippe de Monte La major part de la seva trajectòria musical es desenvolupà a Itàlia Cap al 1574 estava establert a Roma com a organista i compositor a Sant Lluís dels Francesos, i des del 1585, a Nàpols, primer al servei de Fabrizio Gesualdo da Venosa, pare del compositor Carlo Gesualdo, i després com a organista de la capella virregnal espanyola Ocasionalment ocupà el càrrec de mestre de capella També es feu càrrec de l’orgue de la Santa Casa dell’Annunciata El seu estil evolucionà des del…
Moriz Rosenthal
Música
Pianista polonès.
Inicià la seva formació musical al conservatori de la seva ciutat natal amb Karol Mikuli, el qual l’acompanyà en el seu concert de debut, que oferí quan només tenia deu anys Prosseguí els estudis a Viena, on la seva família s’havia traslladat el 1875 Entre el 1876 i el 1878 rebé lliçons de Franz Liszt a Weimar i a Roma A la capital austríaca estudià filosofia en 1880-86, anys durant els quals deixà de banda la formació pianística El 1884 reprengué la trajectòria com a concertista, amb gran èxit L’any següent actuà a Londres i en 1888-89 feu una gira pels Estats Units amb l’…
Peggy Glanville-Hicks
Música
Compositora australiana naturalitzada nord-americana.
Formada inicialment al Melbourne Conservatorium, el 1931, gràcies a una beca, ingressà a la Royal Academy of Music de Londres, on estudià composició amb R Vaughan Williams i piano amb A Benjamin Entre el 1936 i el 1938 tingué E Wellesz com a mestre a Viena, i N Boulanger, a París Residí als Estats Units entre el 1942 i el 1959, país en el qual donà a conèixer part de la seva obra compositiva, i el 1948 obtingué la nacionalitat nord-americana Es comprometé en nombroses iniciatives destinades a divulgar la nova música i a promocionar els compositors joves Exercí la crítica en el "…
Rudolf von Laban
Música
Pintor, coreògraf, pedagog i teòric de la dansa eslovac.
Estudià pintura, escultura i arquitectura a Viena i, el 1900, ingressà a l’Escola de Belles Arts de París El 1910 començà a experimentar en una notació del moviment per tal d’alliberar la dansa de la música El 1913 obrí un taller de dansa a Munic, i poc després una escola a Monte Verità, a Ascona Itàlia Després de la Primera Guerra Mundial tornà a Alemanya, on obrí diversos centres Laban El 1936 les autoritats del nacionalsocialisme, interessades per les seves composicions plàstiques i moviment de massa, li encarregaren l’organització dels jocs olímpics El 1937 fugí d’Alemanya…
Jacques Wildberger
Música
Compositor suís.
Es formà al Conservatori de Basilea, on estudià amb P Baumgartner piano i W Geiser composició Posteriorment es perfeccionà amb W Vogel, que l’inicià en el dodecatonisme Algunes de les seves primeres obres foren estrenades en els cursos d’estiu de Darmstadt del 1951 i el 1952 i en el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença del 1958 Impartí classes a la Musikaakademie i fou titular de la càtedra d’instrumentació i composició a la Badische Hochschule für Musik de Karlsruhe En les seves obres intentà trobar un equilibri entre els músics de la Segona Escola de Viena i el…
Hugo David Weisgall
Música
Compositor txec naturalitzat nord-americà.
El 1920 es traslladà als Estats Units, on en 1927-32 estudià al Conservatori Peabody i del 1932 al 1941, d’una manera intermitent, amb R Sessions Ensenyà a la Juilliard School entre el 1957 i el 1970 Les seves primeres obres significatives daten del període de la Segona Guerra Mundial, com ara Soldier Songs 1944-45, el primer de tres cicles de cançons amb acompanyament d’orquestra Inicià la carrera com a compositor d’òperes el 1932 amb Night , si bé la primera obra important fou The Tenor 1948-50, que fou seguida per nou més, la darrera de les quals, Esther , s’estrenà el 1993 L’estil…
Virginia Zeani
Música
Soprano italiana d’origen romanès.
Estudià música a Bucarest i el 1947 es traslladà a Itàlia, on fou deixebla de cant d’Aureliano Pertile, amb qui completà la seva formació Debutà a Bolonya el 1948 amb el paper principal de La Traviata El 1953 cantà a Londres i el 1957 ho feu a Viena i a París El 1956 actuà al Teatro alla Scala, escenari on tornà en temporades successives També actuà a Nova York, a Barcelona, a Nàpols i a Roma Destacà en el repertori italià romàntic, tot i les seves reeixides incursions en el verista —especialment U Giordano— i del bel canto —V Bellini, G Donizetti i G Rossini— També cantà…