Resultats de la cerca
Es mostren 17333 resultats
Santa Maria de Foix (Torrelles de Foix)
Art romànic
Situació Vista aèria del santuari, que s’aixeca a l’indret on hi hagué l’antic castell de Foix ECSA - J Todó Aquest santuari és dalt d’una carena, damunt d’un penya-segat, en un lloc molt visible Mapa 35-16419 Situació 31TCF801860 S’hi va per Torrelles de Foix, que es troba a uns 13 km de Vilafranca Passat 1,5 km de Torrelles, a mà dreta, surt una carretera que va fins a la urbanització de les Torres Altes A uns 3 km, a la dreta, surt una pista de terra que en 1 km porta al santuari de Foix, a una altitud de 661 m, des d’on es pot veure la fondalada engorgada del riu Foix i la vall on s’…
Castell d’Areny de Noguera
Art romànic
Situació Aspecte de les ruïnes del sector oest, el més enlairat, on sembla que hi havia el nucli principal del castell ECSA - J Bolòs Vestigis de la bestorre quadrangular que destaca al sector de llevant del castell ECSA - J Bolòs El castell d’Areny es troba estratègicament situat al cim d’un esperó rocós de la serra de Berganui que barra la vall de la Noguera per la banda de ponent, davant d’Orrit, i alhora domina la confluència de les encaixades aigües de…
Castell d’Estopanyà
Art romànic
Situació Vista del poble d’Estopanyà, amb les imposants muralles de l’antic castell a segon terme ECSA - J Bolòs Les imposants muralles del castell presideixen el turó on s’esglaonen les cases de la vila d’Estopanyà, que s’emplaça a 730 m d’altitud a la solana d’un contrafort de la serra de la Roca Foradada Mapa 32-13 327 Situació 31TBG967525 De la carretera que va de Lleida a Benavarri N-230, al Pla de Castillo, surt a la dreta la carretera que porta a Estopanyà Podem pujar al poble per una carretera que fa una gran volta cap a l’oest El castell és al cim del poble, envoltat de cases Cal…
Castell de Gironella
Art romànic
Situació El castell de Gironella, residència temporal dels barons de Pinós i Mataplana, estava situat a la part antiga de la vila, a mà esquerra del riu Llobregat Malgrat tenir una història molt important, en l’actualitat només es conserven restes molt precàries del castell, en concret una part dels murs defensius La seva importància estratègica era remarcable, per tal com dominava la vall del Llobregat i la plana de Casserres Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 07,8 — y 54,5 31 TDG 078545 Per veure…
Giuseppe Verdi
Música
Compositor italià.
Vida Sobre la base de la tradició heretada de G Rossini, V Bellini i G Donizetti reformà el gènere operístic italià i, a banda de ser el compositor d’òpera més important del seu país al segle XIX, fou, per als seus contemporanis, una de les ànimes del Risorgimento de la nova Itàlia Els seus pares, Carlo Verdi i Luigia Uttini, provenien de famílies de comerciants que durant el canvi de segle s’havien traslladat als voltants de Busseto D’aquest matrimoni nasqueren dos fills -Giuseppe i Giuseppa Francesca 1816 - 1833- i no sembla que l’ambient familiar fos tan humil com el mateix Verdi volgué…
Diversitat i complexitat en l’arquitectura catedralícia
Art gòtic
Reconstrucció hipotètica del barri catedralici de Girona al segle XV, mentre encara es bastia la seu gòtica que havia de substituir la romànica, aleshores en part dempeus ECSA - JS Les catedrals gòtiques són un món Una realitat complexa, carregada de significats, que es projecta en l’imaginari collectiu amb una extraordinària força simbòlica L’estudi de les catedrals gòtiques i de les seves moltes implicacions gaudeix d’una llarga tradició a nivell general Recentment Xavier Barral i Altet ha recordat la necessitat d’enfocar també l’estudi de les catedrals catalanes d’una manera…
El convent de Sant Francesc de Cervera
Art gòtic
Sistemàticament negligit en els estudis sobre arquitectura gòtica catalana, l’església del convent de Sant Francesc de Cervera és, com veurem, una construcció d’un interès molt superior a l’atenció que ha merescut Com passa amb altres convents franciscans hispànics, també en el cas del de Cervera es presumia, almenys des del segle XV, una llegendària fundació de part del mateix sant Francesc durant el seu pas per Espanya cap al 1211 El cert és que, com deixa clar el pare Sanahuja Sanahuja, 1933, d’on extraiem les nostres dades i citacions, la referència certa més antiga és una donació…
El frontal de Sant Jordi de la capella del palau de la Generalitat
Art gòtic
Part central del frontal de Sant Jordi, llenç brodat de fils de seda, or i argent, que va ser obrat probablement per Antoni Sadurní entre el 1450 i el 1451 Al segle XVI s’hi van afegir dues franges decoratives laterals amb grotescos, gerros, grius i escuts de la Diputació del General ©RManent A la capella del palau de la Generalitat de Barcelona es conserva un frontal d’altar que conté un magnífic brodat de pintura a l’agulla La iconografia de la zona central del frontal representa el sant cavaller vestit amb armadura dalt d’un cavall matant el drac amb la llança, mentre la princesa, filla…
Ramon Solà I
Art gòtic
Gràcies a les investigacions de Pere Freixas es coneixen un bon nombre de referències documentals de la vida privada i artística de Ramon Solà I Nascut probablement els darrers anys del segle XIV, les primeres notícies d’aquest artista són del 1424, any en què policromà diverses obres de l’imaginaire Antoni Canet Concretament, la clau de volta de la Mare de Déu amb el Nen de la catedral de Girona i un tabernacle per al convent gironí de Sant Domènec Aquest mateix any, però anteriorment, Solà fou el responsable de policromar de nou l’esplèndida escultura d’alabastre de sant Carlemany,…
Tumor benigne d’úter
Patologia humana
Definició És anomenat tumor benigne d’úter el desenvolupament d’una massa cellular anormal en els teixits de l’úter, que, si bé pot comprimir-ne les estructures adjacents i alterar-ne la funció, es manté separada dels teixits sans i no tendeix a envair-los ni a disseminar-se per d’altres òrgans Tipes, canses, freqüència i edat Hi ha diversos tipus de tumors uterins benignes formats per teixits diferents i localitzats tant al coll com al cos de l’úter L’origen íntim d’aquests tumors no és conegut exactament, però s’ha comprovat que hi ha alguns factors que influeixen en llur desenvolupament,…