Part central del frontal de Sant Jordi, llenç brodat de fils de seda, or i argent, que va ser obrat probablement per Antoni Sadurní entre el 1450 i el 1451. Al segle XVI s’hi van afegir dues franges decoratives laterals amb grotescos, gerros, grius i escuts de la Diputació del General.
©R.Manent
A la capella del palau de la Generalitat de Barcelona es conserva un frontal d’altar que conté un magnífic brodat de pintura a l’agulla. La iconografia de la zona central del frontal representa el sant cavaller vestit amb armadura dalt d’un cavall matant el drac amb la llança, mentre la princesa, filla del rei de Silena, situada a la dreta de la composició, és a prop seu agenollada en actitud de prec i té als peus un anyell mort, símbol de la puresa. En un segon pla hi ha el castell del rei de Silena, des d’on el rei, la reina i els cortesans veuen l’escena. És la versió cristiana del mite grec de Perseu i Andròmeda. La seva autoria és atribuïda a Antoni Sadurní, brodador barceloní d’una família originària de Montblanc. Sadurní està documentat entre el 1450 i el 1483 i és l’únic brodador del període gòtic, del qual es té informació, a qui s’ha atribuït una obra conservada.
Se sap que el 1450 la Generalitat li encarregà la confecció d’un “pallium ad opus altaris capella iuxta la nostra”, que suposem que es tracta d’un referència al frontal de Sant Jordi, el qual el devia fer entre el 1450 i el 1451. L’obrador d’Antoni Sadurní va ser un dels més importants i grans de la Barcelona del segle XV. Sadurní només feia les parts més importants dels brodats i la resta era feta pels seus col·laboradors i aprenents.
L’atribució del frontal de Sant Jordi a Antoni Sadurní sembla força versemblant, atès que era el brodador barceloní més destacat i que el frontal és la millor peça del brodat català del segle XV. Donen aquesta atribució com a bona o com la més probable els autors següents: Josep Puiggarí; Carreras i Candi; Puig i Cadafalch i Miret i Sans; Folch i Torres; Madurell i Marimon; Floriano Cumbreño; Gudiol i Ricart; Alcolea i Gil; Verrié; Joan Ainaud, en diverses publicacions; Rubio Cambronero; Schuette i Müller-Christensen en la seva obra especialitzada sobre el brodat a Europa; Dalmases i José-Pitarch, i finalment Torrella Niubó i qui signa aquest capítol (l’estudi del catàleg de Millenum és obra de tots dos, malgrat que només hi consti la meva firma per error).
Alguns autors consideren que també és seu el tern de la Germandat de Sant Jordi, que pertany igualment a la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat. No consta en cap document el nom del brodador a qui s’encarregà la decoració del tern. Estilísticament té diferències amb el frontal, bé que, segons Ainaud, el fet de partir de cartons diferents podria justificar-les. No es pot afirmar res, i l’autoria no es pot confirmar sense un estudi molt aprofundit de les peces i els documents.
Sant Jordi a cavall i vestit amb armadura, detall de la part central del frontal. L’estil i la composició remeten a la pintura de Bernat Martorell i, molt especialment, a la taula de Sant Jordi i la princesa que avui es conserva a Chicago i que formava part del retaule pintat que presidia la capella.
©R.Manent
En la pintura catalana gòtica trobem la mateixa iconografia i disposició de l’escena de sant Jordi i el drac en l’obra de diferents autors: en el retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, obra de cap a 1390-1400 atribuïda a Lluís Borrassà i que és al convent de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès (vegeu el volum Pintura II de la present col·lecció, pàg. 40); en la taula central d’un retaule dedicat a sant Jordi de Bernat Martorell, de cap a 1434-36, procedent potser del mateix palau de la Generalitat (The Art Institute of Chicago) (vegeu el volum Pintura II de la present col·lecció, pàg. 2 i 236); en la taula central d’un retaule de Pere Niçard procedent de l’església de Sant Antoni de Pàdua de Palma, de cap al 1470, conservat al Museu Diocesà de Mallorca; i en la taula procedent d’un retaule de la dècada de 1490, de l’anomenat, per Gudiol i Ricart i Alcolea i Blanch, Mestre de Cervera, conservada al Museum of the Legion of Honor de San Francisco. De totes aquestes obres catalanes, la que té més semblances amb el frontal de Sant Jordi i elements que hi fan pensar és el sant Jordi de Bernat Martorell. En ambdós hi ha un castell semblant, amb els reis i els cortesans mirant des de la barbacana l’escena del combat; i també un fossar i un paisatge amb horts i arbres al fons. La posició de les mans i el cap i la indumentària de la princesa són diferents en ambdues obres, però la cabellera i la corona són molt semblants. L’anyell és també darrere la princesa. La posició de les potes del cavall és pràcticament igual, i la de sant Jordi amb la llança és molt semblant, com també el vol de la capa. Pel que fa al drac, si bé la posició és diferent, l’estructura i el gest del cap són pràcticament iguals. Hi ha també molts punts comuns amb les restes d’ossos espargides per terra. Ainaud apunta que la taula de Martorell procedia d’un retaule del palau de la Generalitat desaparegut. Això podria fer pensar en la possibilitat que l’autor del cartó per al brodat s’hagués inspirat molt directament en el retaule de Martorell, o pràcticament l’hagués copiat. Segons molts autors, Bernat Martorell dibuixà ell mateix el cartó per al frontal. Se sap documentalment que havia fet el cartó per a una fresadura o escapulari d’una casulla per a la confraria d’argenters de Barcelona. Per tant, si se sap que havia dibuixat un altre cartó per a un brodat, podia molt bé haver fet el d’un encàrrec tan important com era el frontal i per a un client com era la Generalitat, per a qui ja havia treballat anteriorment. Les semblances estilístiques i les coincidències de distribució d’espais i personatges, de posicions i de formes de representació són tan grans, que molt bé podia ser que Martorell hagués fet directament el cartó o bé que fos obra d’un membre del seu taller o d’un dels seus seguidors. Sí que no hi ha dubte, però, que l’obra s’insereix plenament dins l’estil pictòric de Bernat Martorell.
El frontal de Sant Jordi va ser fet, pel que sembla, entre els anys 1450 i 1451. Encomanat el 16 de maig de 1450 exactament, el 13 de maig de 1451 es va decidir que fos taxat pels artistes a qui la Generalitat encarregà aquesta tasca: els argenters Bernat Llopard i Jaume Palau, els brodadors Gabriel Brunet, Joan Peris i Salvador Guerau i els pintors Guillem Talarn i Jaume Vergós. El preu es va fixar en 1 500 florins d’or d’Aragó i tres sous barcelonins. El frontal s’esmenta per primera vegada en l’inventari de la capella el 1458 i apareix en els inventaris successius. Al segle XVI se li van afegir els dos panys laterals rectangulars centrats per l’escut del General amb la creu de sant Jordi, envoltat de gerros a la part inferior, dracs als laterals i sirenes a la part superior, i grotescos pertot arreu. Dues tires amb trofeus els emmarquen lateralment. El brodat és “a la romana”, de tècnica d’or matisat, és a dir, làmines d’or subjectades per puntades de sedes policromes amb farcits interiors per a produir efectes de volum. Posteriorment s’hi afegí l’orla que emmarca tot el frontal, la qual cosa es manifesta no solament per l’estil i el tipus de brodat –diferent del de la part central– sinó també perquè cobreix i tapa el cap d’alguns dels personatges de la part superior –com els que són a dalt de les torres del castell– o part dels elements de la part baixa del brodat –com els ossos de les víctimes del drac–. L’orla té l’escut del General aplicat alternativament, el qual és més antic que l’orla actual i deu procedir d’una orla més antiga perquè sembla del moment de la realització del frontal. Com que el palau de la Generalitat era la seu de l’Audiència des del segle XVIII, els seus fons artístics passaren als museus barcelonins en començar el segle XX. Per aquest motiu, el 1909 Puig i Cadafalch i Miret i Sans fan constar que el frontal no és a la capella de Sant Jordi sinó al Museu del Parc. Folch i Torres diu, el 1930, que el frontal és a la sala de brodats del Museu de la Ciutadella, i el descriu en el catàleg del Museu d’Art Decoratiu i Arqueològic, situat a l’antic arsenal de la Ciutadella. Després de la Guerra Civil Espanyola, en repartir-se els fons de l’antiga Junta de Museus, segons els seus orígens, entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, el retaule va retornar a la capella de Sant Jordi, on actualment és exposat dins una vitrina, al costat lateral de l’epístola.
La part original del frontal correspon a l’estil internacional però amb aportacions de la influència flamenca, que ja es feia palesa a mitjan segle a Catalunya. Tècnicament, té dues parts diferenciades, fins i tot en la manera com està brodat. L’escena principal de sant Jordi matant el drac, amb la princesa i l’anyell i les restes d’animals i de persones víctimes del drac, que seria la de primer pla i que, per tant, calia fer sobresortir de la resta de manera evident i exagerada, és treballada en alt relleu. Cal no oblidar que el frontal s’havia de veure de lluny i que les parts més importants havien de ressaltar.
Les figures de sant Jordi, el cavall, la princesa i l’anyell, el drac i les seves víctimes van ser brodades fora del llenç original base del frontal i posteriorment aplicades sobre aquest, tot cobert de brodat d’or matisat. Les figures van ser aplicades contornejant-les a punt de cordonet. Cadascun dels elements era brodat sobre un llenç de lli i farcit interiorment amb cotó i estopa per a obtenir el relleu. El punt era el de l’or o l’argent matisat, làmines d’or o d’argent subjectades per puntades de sedes. Algunes han desaparegut i es pot apreciar perfectament l’argent base, com a les calaveres.
Sant Jordi va vestit amb l’armadura i al pit porta la creu que és el seu símbol. De l’elm li surten alguns rínxols rossos. Les vestidures són d’or matisat amb sedes i les orles del faldellí són d’or escacat, és a dir, or formant relleus de formes geomètriques mitjançant petits farcits interiors, amb aplicacions de pedres vermelles. El nimbe és també d’or escacat, la cara, de sedes a punt de matís marcant-ne les carnacions i els trets facials, i els ulls, de color mel. El cavall és fet igualment amb la tècnica de punt de metall matisat; els arnesos són d’or escacat i amb aplicacions de plaquetes metàl·liques i pedres vermelles i verdes. Les vermelles s’han perdut i en resta la base brodada en vermell. El drac té l’or base matisat amb puntades de seda groga i verda, les escates són fetes a punt de cordonet i la cresta és de seda blava, verda i d’or. Les dents són d’argent, els ulls i la llengua de seda vermella. També es pot apreciar el fons d’or matisat amb sedes de diferents colors, verdes per a donar l’aspecte d’herba. Les herbes tenen flors que s’inspiren directament en els fons dels tapissos contemporanis del tipus mille-fleurs.
La princesa porta una corona d’or escacat i té els cabells de cordonet de seda groga. Les carnacions són de sedes matisades, i els ulls, de seda blava. Va vestida amb camisa o alcandora de mànigues brodades, gonella al damunt de llarga faldilla acabada en cortapisa, és a dir, una franja brodada afegida a la part inferior, i roba de mànigues amples per les quals surten les de la gonella, i obertures laterals que deixen veure la caiguda de la faldilla de la gonella. La roba figura ser treballada mitjançant el brodat. Vol representar un vellut llavorat i anellat decorat amb el tema de la magrana, propi del vellut quatrecentista. Tant l’escot, el cinyell, com els laterals de la roba són d’or amb aplicacions de pedres. L’anyell, al seu costat, és d’argent matisat, i el pèl arrissat s’aconsegueix amb fil anellat de seda gris. Al fons es veu el paisatge amb arbres i cases, tots ells brodats directament sobre el fons base de lli. Els efectes de relleu són obtinguts per petits farcits i punt de cordonet. El perfeccionisme tècnic del fons és magnífic: petits detalls aconseguits amb tècnica i combinació de colors impecables, que només es poden apreciar molt de prop, i fins i tot hi ha reproduïdes petites figures que treballen al camp.
El que podríem anomenar segon pla del brodat és el castell del rei de Silena, del qual es veuen les torres. Una d’elles, per a marcar-ne el volum, fou brodada a part i aplicada com les figures principals. Cadascuna de les pedres del castell, fetes d’or escacat, és marcada per seda vermella a punt de cordonet. El fossar del castell és un llac on neden ànecs; les aigües són marcades per fons i punt de cordonet de seda blava, els ànecs són a punt de matís de seda blanca i grisa, i les fulles de les palmeres que hi ha al davant són marcades per punt de cordonet. Aquí és palès també el detallisme esmentat anteriorment, manifest per exemple en la corda de la qual penja la galleda del pou, feta de punt gruixut de cordonet de seda marró. Aquesta part és la més influïda per la pintura flamenca, especialment les figures, els reis i els personatges cortesans, que van tots vestits a la moda borgonyona i flamenca. La reina porta un mantonet de tres “panyos” curt, del qual surten les mànigues ajustades de la gonella, i vel sota la corona. Una dama del costat de la reina deixa veure per les mànigues de la gonella amb obertures les mànigues bollades de l’alcandora. El rei porta el gipó de màniga llarga, la roba i, al damunt, la gramalla. Es cobreix el cap amb toca i al damunt la corona. El cortesà que és al seu costat vesteix gipó curt prisat, propi de mitjan segle XV, i es cobreix amb gorra de copa de volta sencera. El del darrere porta roba prisada i al cap un caperó. La resta de cortesans vesteixen el mateix tipus de roba i es cobreixen amb gorres, toques i caperons. Les vestidures són fetes a punt d’or matisat amb sedes policromes; les cares, de punt de matís de sedes, són molt més ben fetes que les dels personatges principals. El fet de ser brodades directament sobre el fons base de lli i sense farcits interiors fa que el punt de matís pugui ser molt més fi i perfecte.
El frontal de Sant Jordi, obra de mitjan segle XV, pintura a l’agulla d’estil internacional amb influències flamenques, fet pel taller d’Antoni Sadurní, segons un cartó de Bernat Martorell o algú molt proper a aquest artista, brodat amb sedes policromes, or i argent, amb tècnica d’or i argent matisat amb sedes policromes, or escacat, plaquetes i pedres aplicades, sedes policromes a punt de matís i de cordonet i grans farcits aplicats sobre el fons, és la peça cabdal del brodat del darrer gòtic català i una de les més importants del darrer gòtic europeu. És una peça important a nivell històric, artístic i tècnic. El dia que se’n pugui fer una anàlisi aprofundida i directa se’n sabran moltes més coses i s’aclariran alguns dels problemes d’atribució que presenta ara.
Bibliografia consultada
Puig i Cadafalch – Miret i Sans, 1911; Folch i Torres, 1930b, pàg. 105, làm. fora text, i 1931; Villanueva, 1935, pàg. 142, làm. xvi; Floriano Cumbreño, 1942, pàg. 71, 96 i 101-102; Gudiol i Ricart, 1946, pàg. 82-83, Ainaud, Gudiol, Verrié, 1947, vol. I, pàg. 276, i vol. II, fig. 1156; Rubio Cambronero, 1950; Schuette – Müller-Christensen, 1963b, pàg. 71, 96, 101 i 103; Gudiol i Ricart, 1974, pàg. 308-310; Alcolea i Gil, 1975, pàg. 387-388; Dalmases – José-Pitarch, 1984, pàg. 241-242; Ainaud, 1988; Martín i Ros – Torrella Niubó, 1989b; Tresors del Palau de la Generalitat de Catalunya, 2000.