Resultats de la cerca
Es mostren 2458 resultats
Cobega
Economia
Concessionària i distribuïdora de refrescos i begudes.
Una de les concessionàries de Coca-Cola més importants d’Europa, fou constituïda el 1951 amb el nom de Cobega , amb seu inicialment a Barcelona i des del 2007 a Esplugues de Llobregat Baix Llobregat L’empresa, controlada per la família Daurella , estengué el seu àmbit d’actuació de Catalunya i Andorra a Aragó, les Balears i les Canàries per a la beguda de cola que començà a fabricar per al mercat espanyol el 1953 i totes les seves altres marques, com ara Fanta, etc, i llançà altres begudes com la tònica Finley 1969, Sprite 1975, Aquarius 1991, Nestea 1993, etc El 1997 dugué a terme una…
Pius Font i Quer

Pius Font i Quer
Botànica
Botànic.
Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències químiques Fou professor auxiliar de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1917 Per causes extraacadèmiques s’apartà de la Universitat del 1922 al 1933 El 1933 fou nomenat professor agregat de botànica a la facultat de farmàcia de la Universitat Autònoma de Barcelona També fou professor a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona 1923-39 El 1916 entrà com a naturalista agregat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, del qual més tard 1921 fou director Organitzà l’Institut Botànic de Barcelona, nascut per…
tractat de Baiona
Història
Tractat conclòs a Baiona el 9 de maig de 1462 i signat per Joan II de Catalunya- Aragó a Saragossa el 21 de maig i per Lluís XI de França a Chinon el 15 de juny, en plena guerra civil catalana.
Complementava el de Salvatierra entrevista de Salvatierra signat el 3 de maig per Lluís XI i Joan II la clàusula de l' obligació general, segons la qual les rendes dels comtats del Rosselló i de la Cerdanya restaven obligades al pagament de 200 000 escuts, era modificada per la cessió temporal al rei francès, fins a l’extinció del deute, dels drets sobirans, la jurisdicció i els emoluments sobre els comtats del Rosselló i de la Cerdanya, així com dels castells de Perpinyà i de Cotlliure
Alagó
Una de les més antigues famílies de la noblesa aragonesa establerta a la vila d’Alagó (Saragossa) des que fou reconquerida per Lope Garcés, el qual ja el 1119 començà a usar com a cognom el de la dita vila.
Des de la unió d’Aragó amb Catalunya, els Alagó serviren els comtes reis des d’importants càrrecs administratius i militars Una branca d’aquesta família passà a Sardenya i, per enllaç, recollí l’herència dels Arbòrea La freqüència dels noms Balasc i Artal a la família ha produït moltes confusions de personatges Una altra branca heretà el casal dels Ximénez de Urrea i, amb aquest darrer cognom, originà la línia dels comtes d’Aranda
Santa Maria del Vilet (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Església L’actual santuari de la Mare de Déu del Vilet, seu d’un antic priorat benedictí, s’emplaça a poc més d’un quilòmetre a ponent del poble de Gavasa, dins la partida de Siurana Segons un estrany document, tal vegada de procedència mossàrab, un cavaller anomenat Rotlan hauria erigit aquesta església en honor de la Mare de Déu per tal d’agrair el miracle que guarí la seva filla d’una greu malaltia, i aquesta filla de Rotlan després va posseir-la amb l’heretat en aquest sentit no se sap si hi hagué un monestir femení Més enllà de la llegenda, hi ha constància en el testament de Rotlan…
notari | notària
Dret
Funcionari que té a càrrec seu la redacció i l’autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, i dóna fe de llur contingut.
En la tradició jurídica continental de la qual formen part, entre d’altres, els estats espanyol i francès, el notari és un funcionari públic, i l’accés a la professió requereix una titulació en dret i el concurs a oposicions El seu àmbit d’activitat s’exerceix en el dels procediments contractuals privats, dels quals dona fe pública, com ara l’adquisició d’immobles o la regulació de successions patrimonials Entre els documents que el notari públic autoritza i autentifica hi ha la pòlissa de comerç que documenta una contractació mercantil, l’escriptura pública, que conté una manifestació de…
Pere Huguet i la formació del seu nebot Jaume Huguet
Art gòtic
Taula de la Mare de Déu de Vallmoll, atribuïda a Jaume Huguet, del període en què treballà a Tarragona ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Fill de Berenguer Huguet i Maria, Pere Huguet va néixer a Valls entre els anys 1389 i 1394 Juntament amb el seu germà Antoni, quedà orfe de pare i mare el 1407 El 1414 Pere Huguet renuncià els seus drets en l’herència dels seus pares a favor del seu germà Antoni, personatge que el 1419, aleshores ja pare de Jaume i Antoni, redactà les seves darreres voluntats i nomenà el seu germà Pere i Pere Pedrol tutors dels seus fills A partir d’aquest moment són…
correus
Història
Servei públic, anomenat també servei de correus, que té per objecte el transport i el repartiment de la correspondència oficial i privada.
Un servei de correus exclusivament reial, amb la finalitat de distribuir amb celeritat proclames i edictes arreu del territori, ja existia als imperis assiri i persa el primer millenni aC Prengué un gran increment a l’imperi Romà, gràcies, sobretot, a la construcció de grans vies de comunicació Fou dirigit pel prefecte del pretori, amb un delegat a cada província Hi hagué també un correu particular, tramès per mitjà d’esclaus Amb l’edat mitjana el servei de correus experimentà una certa regressió, tot i que es mantingué una mena d’organització d’aquest tipus i que algunes entitats començaren…
La pintura catalana després del 1348
La mort dels Bassa i, en particular, la desaparició del jove Arnau van ser un cop transcendental per a la pintura barcelonina El 1350 els franciscans de València reclamaven als hereus del difunt Ferrer Bassa un retaule inacabat de Sant Francesc, del qual ja havien pagat una bestreta de 80 lliures És clar, doncs, que el taller, probablement desfet a conseqüència de la pesta, no podia assumir la realització de les obres començades per Ferrer Aquesta incapacitat és també un símptoma prou indicatiu de la mort d’Arnau Refer el taller dels Bassa no degué ser una empresa viable en un moment de crisi…
Bibliografia sobre la pintura gòtica
Bibliografia Fonts impreses Alonso Garcia, G Los maestros de la Seu Vella de Lleida y sus colaboradores , CSIC, Lleida, 1976 Argilés i Aluja, C «Notes sobre els pintors lleidatans dels segles XIV i XV segons els Llibres d’Obra de la Seu Vella», Analecta Sacra Tarraconensia , vol68, 1995, pàg77-104 Barcelona, M de «La cultura catalana durant el regnat de Jaume II», Estudios Franciscanos , vol91, 1990, pàg213-995 vol92, 1991, pàg127-245 i 383-492 Blanch, J Archiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana i Primada de Tarragona , 2 vol , Tarragona, 1985 Cabezudo Astrain, J «Nuevos documentos…