Resultats de la cerca
Es mostren 4159 resultats
Castell de Torres (Alàs i Cerc)
Art romànic
Situació Vestigis del basament d’una de les torres assentada sobre un esperó rocós ECSA - A Villaró Al capdamunt del poble de Torres d’Alàs, en un turó de difícil accés, coronat per una creu de fusta, hi ha les restes del castell, que domina l’estret que fa el Segre abans d’arribar al pla de l’Urgellet Mapa 35-10216 Situació 31TCG787908 Al quilòmetre 137 de la carretera de la Seu a Puigcerdà surt una pista, en força mal estat, que mena a Torres d’AlàsAVB Història El lloc de Torres és documentat des del segle XI, segons consta en la documentació de la Seu El castell no figura…
Escola de Ripoll
Música
Cercle de monjos actiu a Ripoll des de la fi del segle X fins al segle XIII, que conreà especialment la poesia, la música, l’hagiografia, la gramàtica i altres arts liberals del trivi i el quadrivi.
Ja en temps de l’abat Oliba 1008-1046, la música ocupava un lloc preferent al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll fundat cap a l’any 879, que posseïa un nombre significatiu de còdexs musicals sortits del seu escriptori Entre els que s’han conservat, n’hi ha que utilitzen un tipus particular de notació neumàtica, que Dom Maur Sabayrolles batejà amb el nom de notació catalana El fragment més antic dels que es poden datar escrit en notació musical catalana és l’antífona Surgite, sancti Dei Biblioteca de Catalunya, perg 9135, de l’any 889 Si bé no hi ha un vincle clar entre la notació…
Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez
Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez
© Fototeca.cat
Art
Crític i tractadista d’art, fill de Ricard Giralt i Miracle.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona UB i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, i diplomat en disseny i comunicació per la Hochschule für Gestaltung d’Ulm Alemanya Ha estat professor de l’escola de disseny Elisava 1966-73, de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB 1978-87 i de la Facultat de Belles Arts de la UB 1979-80, i també, cap del Servei d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya 1982-87, director gerent de la Fundació Caixa Catalunya 1987-89, director del Museu d’Art…
música d’Estocolm
Música
Música desenvolupada a Estocolm (Suècia).
Fundada el 1255, la ciutat s’esmenta ja en documents del 1298 per les activitats musicals de l’església de Sant Nicolau i de la cort, que creà la seva capella musical el 1526 El creixement de la població durant el segle XVIII coincidí amb un increment de la vida musical i el començament de les representacions teatrals el 1724 Trenta anys més tard s’obrí el teatre de Drottningholm i el 1770 s’inaugurà l’Òpera Reial, on el 1773 s’estrenà la primera òpera sueca, Thetis och Pelée 'Tetis i Peleu' El 1782 s’inaugurà el Nou Teatre Suec, i el 1784 el Munkbroteater, dedicat a concerts de cambra, obrí…
música d’Olot
Música
Música desenvolupada a Olot (Garrotxa).
Les primeres notícies de la vila són de l’Alta Edat Mitjana i es refereixen a l’existència de l’església de Santa Maria, citada en documents del 872, i de la parròquia de Sant Esteve, que apareix en manuscrits de l’any 977 La vila d’Olot és recordada per ésser el lloc on nasqué Antoni Soler 1729-1778, un dels músics catalans més importants, que es formà a Montserrat i desenvolupà la seva trajectòria musical al monestir d’El Escorial, on fou deixeble de D Scarlatti fins el 1757 Del segle XVII són les primeres dades sobre música a la collegiata de Sant Esteve i notícies esparses sembla que…
Los condes de Barcelona vindicados
Historiografia catalana
Obra de Pròsper de Bofarull i Mascaró en dos volums publicada el 1836 amb el títol de Los condes de Barcelona vindicados y cronología y genealogía de los reyes de España considerados como soberanos independientes de su marca.
Ja era escrita l’1 d’agost de 1833, quan Bofarull la dedicà a Ferran VII per haver-li confiat la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814 S’inicia amb un escrit preliminar i justificatiu, seguit d’un sumari historicocronològic en vers dels comtes de Barcelona des de l’origen fins al principi del sxix una taula cronològica dels comtes sobirans de Barcelona des de Guifré el Pelós i, després, dels reis d’Espanya fins a Isabel II una introducció general que explica els orígens de la sobirania comtal, de la ciutat de Barcelona i de l’emblema de les quatre barres i, finalment, l’…
Liber dotaliorum ecclesiae Urgellensis
Cartulari conservat a l’arxiu capitular de la Seu d’Urgell, on es contenen les principals donacions i els privilegis atorgats a aquella església i a la seva canònica.
Recopilat bàsicament al s XIII, amb afegits posteriors que van fins al s XVIII, consta de dos volums i conté 1 230 documents
Francesc Lluch i Rafecas

Francesc Lluch i Rafecas
© Arxiu Escofet de Vilanova i la Geltrú
Enginyer.
Estudià a l'Escola Industrial Barcelonesa 1852-57 i enginyeria mecànica a l’École Centrale des Arts et Manufactures de París 1857-60, especialitat que el dugué a l’empresa de construcció de material ferroviari Beyer, Peacock & Co de Gorton Manchester Durant aquesta estada escriví el llibre Teoría Atómica , publicat a Barcelona el 1862 De nou a Barcelona, fou enginyer en cap de material i servei del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià, i poc temps després, professor de francès i anglès i, posteriorment, matemàtiques, càlcul mercantil i comptabilitat a Vilanova i la Geltrú L'any 1871 es…
Tajo
El Tajo al seu pas pel municipi d’Aranjuez
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, el més llarg amb 1.092 km totals des del naixament fins la desembocadura, dels quals 857 transcorren per l'Estat espanyol.
Neix a la serralada Ibèrica, entre la “muela” de San Juan Aragó i el “cerro” de San Felipe Castella-la Manxa, i segueix la direcció NW fins que passa de la serralada Ibèrica a la Meseta Hispànica, que drena al S de la Cordillera Central, que separa la conca de la del Duero Douro, i al N dels Montes de Toledo, que la separen de la conca del Guadiana Travessa Castella-la Manxa regant les hortes i ciutats de Toledo i Talavera de la Reina, la comunitat autònoma de Madrid regant Aranjuez i Extremadura, fins que, passat el pont d’Alcántara, separa la Beira Baixa N d’Extremadura i l’Alto Alentejo…
Santa Cruz de Tenerife
Vista de la ciutat de Santa Cruz de Tenerife
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife i capital de l’illa de Tenerife, Canàries, situat a la costa N.
És situada a la costa N de l’illa, al peu del mont Mercedes Creada al s XV com a port de La Laguna, s’ha convertit en el primer centre de l’illa i segon de l’arxipèlag La ciutat ha crescut cap a l’interior als voltants de la carretera de La Laguna Té destacades indústries, entre les quals sobresurt la refineria de petroli són també destacables les alimentàries, l’elaboració de tabac, les químiques i els materials per a la construcció Hi és important el turisme Aeroport a Los Rodeos Del s XVII són l’església de la Concepción, de cinc naus, amb enteixinat del XVIII, i la de San Francisco La del…