Resultats de la cerca

Metodologia Durant les dècades de 1960 i 1970, per a la pesca de zooplàncton s’utilitzaven xarxes amb una malla de 200-250 µ m, la mateixa mostra que es feia servir per a l’estudi dels diferents grups que formaven part del zooplàncton és a dir, no solament els copèpodes sinó també els sifonòfors, els cladòcers, els amfípodes, les larves de decàpodes, etc, mentre que per a l’ictioplàncton es feia servir la xarxa semipelàgica IKMT Isaac Kit Mid Water Trawl, amb una malla de 500 µ m, que permetia una velocitat d’arrossegament d’uns sis nusos Estudis posteriors sobre la selectivitat de la malla…

Jonquera halòfila amb joncs aguts Juncus acutus , a S’Albufera Aquesta jonquera és característica de sòls humits –poden estar inundats temporalment– i amb elevada salinitat Oriol Alamany S’Albufera de Mallorca 12, entre els principals espais naturals de Mallorca Més de la meitat del vessant meridional de la serra de Tramuntana mallorquina aboca les aigües de pluja que recull al més extens dels «prats» o aiguamolls mallorquins S’Albufera, situada en el sector nord-occidental de la badia d’Alcúdia La proximitat d’aquesta ciutat va popularitzar el topònim de S’Albufera d’Alcúdia, que ha…

Característiques generals Nimfa d’efemeròpter del Triàsic inferior Anisià de l’illa de Mallorca Aquest ordre d’insectes és un dels que apareix més aviat en el registre fòssil La mida aproximada d’aquest individu és de 14 mm Jordi Vidal / Collecció Feliu Calafat - Bartomeu Saez De tots els artròpodes presents en el registre fòssil, un dels grups que mostren un nombre més gran d’individus i més diversitat és el dels insectes, bé que no hi ha dades exactes del nombre d’espècies fòssils Del cos dels insectes, únicament hi ha algunes parts que es poden mantenir fòssils Del tegument, fet de tres…

A la conca alta de la Noguera Pallaresa hom pot observar algunes de les grans unitats que constitueixen la zona axial dels Pirineus Al N el dom de la Noguera Pallaresa, que ocupa una gran part de l’àrea, i al S el dom de l’Orri, ambdós formats per materials sedimentaris del Cambroordovicià Entre aquests dos doms es troba el sinclinal de Llavorsí, on afloren terrenys devonians i carbonífers En canvi, en el sinclinal de Tor, a la part més oriental del dom de la Noguera Pallaresa, només hi ha materials devonians Aquests també es troben a la unitat encavalcant del Moredo, que limita pel N el dom…

El massís del Canigó és un dels millors exemples, tant per les seves dimensions com per les condicions d’aflorament, dels massissos de gneis que d’una manera esglaonada es troben a la zona axial dels Pirineus centrals i orientals És en aquest massís on l’erosió assoleix els nivells estructuralment més profunds de tots els Pirineus Mapa geològic i secció del massís del Canigó, un dels millors exemples dels doms de gneis que es troben a la zona axial pirinenca La cartografia i la secció reflecteixen l’estructura de dom suau que dibuixen els gneis del Canigó i el seu caràcter laminar entre els…

Ses Salines d’Eivissa i Formentera 13, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Aspecte del reticle de cristallitzadors de Ses Salines d’Eivissa En primer terme, la platja d’Es Codolar, al fons, Sa Sal Rossa i Es Corb Marí Jordi Vidal Durant molts de segles, la principal fama de les illes Pitiüses han estat les seves salines, que molt probablement començaren a funcionar durant la dominació cartaginesa Les més grans són les eivissenques, situades al sud de l’illa, entre els turons del cap d’Es Falcó i Es Corbmarí De les tres grans installacions per a l’obtenció de sal Ses Salines,…

La solana del Matagalls ha sofert una intensa desforestació i actualment els prats i les landes de bruguerola hi són les formacions vegetals dominants Jaume Orta El Montseny 13, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El Montseny, màxima altitud de la Serralada Costanera Catalana, és un massís molt individualitzat que destaca de manera accentuada en el paisatge S’aixeca majestuosament per sobre la plana del Vallès al sud, la de la Selva a l’est, i la plana de Vic al nord-oest per la banda occidental queda separat de les muntanyes del Bertí i el Moianès pel riu Congost…

Característic aspecte de les Gavarres, en una panoràmica des del puig d’Arques El relleu és ondulat i els vessants són totalment coberts per boscos d’arbres de fulla perenne, com alzines, arboços, sureres i pins Ernest Costa Les Gavarres i el massís de Cadiretes 11, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Els massissos de les Gavarres i Cadiretes, amb les muntanyes de Begur, formen part del límit septentrional de la Serralada Litoral Catalana Són un conjunt paisatgístic de primer ordre, i conserven importants reductes de bosc mediterrani, enfront les planes extenses…

Situació L’església de Santa Cecília es troba situada al costat de llevant del poble de Molló, damunt un serrat situat en un vessant de la vall del Ritort Mapa 218M781 Situació 31TDG510889 Una vista de conjunt de l’indret de Molló en el qual hi ha situada l’església de Santa Cecília, des del costat sud-oriental J Pagans-TAVISA Una vista de l’església des del costat sud-occidental Cal notar al mur de migjorn i tocant a ponent el cos que surt i forma el conjunt de la porta d’entrada F Tur Hom pot accedir al poble de Molló per la carretera que porta al coll d’Ares des de Camprodon, població de…

Situació Vista exterior, des del costat de llevant, de la capçalera de l’edifici A Mazcuñan-F Junyent Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són situades dalt un petit serral que emergeix de la serra de Can Torre, a frec del camí que mena a Santa Cecília de Grevalosa, a la banda nordoccidental del terme Long 1°39’29” — Lat 41°4T’35” Per a anar-hi cal agafar el camí que porta al mas Palomes Poc abans d’arribar a aquest mas, però, cal desviar-se a mà esquerra per seguir un altre camí que mena a Santa Cecília de Grevalosa Sant Marc i que és senyalitzat amb un gran bloc monolític Després d’un…