Resultats de la cerca
Es mostren 4469 resultats
Pedraforca

Vista del Pedraforca
© Marta Dòria
Muntanya
Muntanya de les Serres Interiors dels Prepirineus, que arrenca del Cadí en direcció SW, entre els municipis de Gósol i Saldes (Berguedà).
És un peduncle de 2,4 km de llarg, que de la Roca Roja 2038 m alt, té com a fites les collades del Teuler 2 081 m i del Verdet 2256 m i el Pollegó Superior, amb tres pics el cim Nord 2476 m, el Pollegó estricte 2506 m i el Calderer 2496 m Al sud, l’Enforcadura, que originà el nom de la muntanya 2356 m alt, serveix de trànsit al Pollegó Inferior 2444 m A llevant, el Pollegó Superior es prolonga fins al pic dels Cabirols 2442 m Aquesta muntanya, que separa les capçaleres del Llobregat riu de Gresolet i el Cardener aigua de Valls, és constituïda per un contrafort mesozoic considerat per alguns…
escut
Diverses formes d'escuts (d'esquerra a dreta i de dalt a baix): caironat; cap de cavall; losanjat; ovalat; pell de toro carlí; pell de toro alemany; pell de toro polonès; quadrat; quadrilong hispànic; quadrilong alemany; quadrilong francès; quadrilong anglès; rodó; triangular; ogival; suís.
© Fototeca.cat
Heràldica
Representació simbòlica d’una persona, família o llinatge, d’una autoritat, de poblacions i països, i, per extensió, de corporacions, entitats, etc, formada per una superfície entre línies, dita camper
, on hom representa els elements heràldics o càrregues.
Té l’origen en les representacions que hom posava com a distintiu als escuts de guerra dels cavallers heràldica En general l’amplària serva una relació amb l’alçària de 5/6 El camper pot ésser dividit mitjançant una partició o una repartició Els punts o les parts de l’escut o espais imaginaris de què hom se serveix per a definir la situació dels elements heràldics són abisme, cap, punta, flanc, cantó, centre del cap, centre de la punta, punt d’honor, llombrígol i vora Les formes més generalitzades són l’escut caironat l’escut de cap de cavall , que té la forma d’un cap de cavall…
Flordeneu
Literatura catalana
Reina de les fades, personatge quimèric que encisa el cavaller Gentil al poema Canigó, de Jacint Verdaguer.
Flordeneu encisa el jove cavaller↑ Gentil , quan aquest puja al cim del Canigó, on pensa trobar el talismà que faci possible el seu amor per la pastora Griselda, interdit pels comtes Tallaferro i Guifré, pare i oncle de l’enamorat Flordeneu suplanta Griselda dient al jove cavaller que és d’ella de qui està enamorat, perquè ella, per tenir-lo, es va fer pastora Gentil, embruixat per la bellesa, la gràcia i el capteniment de la fada, s’abandona a les seves requestes d’amor i s’oblida del seu passat Llavors els dos enamorats visiten el palau soterrat de les fades, on voguen per estanys d’aigües…
Seqüències
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Maragall, publicat el 1911.
Com bé ho indica el títol, el llibre perllonga alguns dels temes i personatges que ja havia tractat en reculls anteriors, tot i que el to general dels seus poemes es vegi alterat respecte de l’obra precedent, ja que hi adopta una veu menys serena i, en alguns punts, crispada El llibre es divideix en quatre seccions que recullen un total de disset poemes, que s’hi endrecen, generalment, seguint l’ordre cronològic en què foren escrits, entre el 1905 i el 1910 La primera d’aquestes, “Seguit de les visites al mar”, comprèn set poemes paisatgístics que tenen la mar com a motiu central…
Els miralls
Literatura catalana
Llibre de poemes de Pere Gimferrer publicat l’any 1970.
Desenvolupament enciclopèdic El desig vehement d’investigació lírica porta l’autor a provar d’esberlar totes les convencions formals de la poesia Esperit barroc i anticlàssic, Gimferrer fa de l’aparell teòric i lingüístic de la literatura el tema central del llibre mostra els referents literaris dels poemes, els paranys de la llengua que fa servir, la reflexió crítica sobre la poesia i, tot jugant amb aquests elements, compon una de les obres més radicalment innovadores de l’època L’inici de la seva obra literària en català suposa el descobriment d’una llengua amb la qual «ja li és possible…
el blau roques i el mar
Literatura catalana
Recull de proses de Salvador Espriu, escrit entre el 1975 i el 1981, i publicat el 1981.
Desenvolupament enciclopèdic Cada una de les cent proses repassa la història d’un mite grec, de la qual dona una versió irònica i banalitzadora que entronca el llibre amb una línia de classicisme modern antiheroic André Gide, Jean Giraudoux, Llorenç Villalonga Amb la lògica del sentit comú més elemental són desacreditades les inversemblances i les complicacions de les faules mitològiques, alhora que els seus protagonistes —els déus i les deesses olímpics, els herois i les heroïnes— són rebaixats al nivell d’una humanitat prosaica, víctimes d’un cúmul de confuses passions que ni tan sols ells…
cap magnètic
Electroacústica
Transductor electromagnètic reversible que permet de transformar els senyals elèctrics en magnètics o viceversa.
El procés és un o altre segons que la funció del cap sigui d’esborrar, o bé d’enregistrar o reproduir els senyals elèctrics El medi magnètic, on és enregistrada la informació o el senyal, és una cinta magnètica, i l’element elèctric, una bobina El circuit magnètic, que és fet amb un material d’una gran permeabilitat magnètica làmines de permalloy o d’altres aliatges de ferroníquel i, modernament, també amb ferrites, conté dues interrupcions de material no magnètic, anomenades entreferros Un d’ells, en contacte amb la cinta, té per missió de desviar el flux d’inducció magnètica a fi que…
tantrisme
Hinduisme
Jainisme
Budisme
Forma esotèrica d’espiritualitat establerta a l’Índia entre els s. III i V, des d’on es difongué cap al Nepal, el Tibet, Mongòlia, la Xina i el Japó.
Cal distingir dues formes de tantrisme la hinduista i la budista, que presenten molts punts en comú no és ben definit quina d’elles dues és la més antiga El tantrisme hinduista procedeix en part de les doctrines del xivaisme i recull elements ja presents en la tradició vèdica El tantrisme budista, assentat en els fonaments metafísics del mahāyāna , és la darrera fase en el desenvolupament del budisme —després del hīnayāna o vajrayāna ‘el mitjà del Vajra '—, ceptre litúrgic, símbol de la suprema realització Per al tantrisme, que és essencialment empíric i cerca una explicació…
pantalla

A dalt, estructura d’una pantalla de plasma de gas neó, alimentada amb corrent altern; a baix, pantalla alfanumèrica de cristall líquid de set segments
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu que permet de visualitzar les imatges o les dades de sortida que subministra un sistema informàtic.
La pantalla més utilitzada en tots els sistemes de generació d’imatges és el tub de raigs catòdics, tot i que presenta certs inconvenients excessiva grossària i pes, fatiga visual, emissió radioactiva i estàtica, etc Un sistema alternatiu, és el de les pantalles planes o d' accés matricial , constituïdes bàsicament per una placa de base aïllant vidre, ceràmica, etc damunt la qual hi ha disposada una xarxa d’elèctrodes parallels files que travessen tota la placa, una superfície electroòptica on es forma la imatge i que canvia d’aspecte quan és sotmesa a un senyal elèctric apropiat i, finalment…
sentència
Dret processal
Decisió d’un òrgan judicial (jutge o tribunal) que dóna acabament al procés o judici.
D’acord amb l’ordre jurisdiccional dels tribunals, n'hi ha de civils, de penals, del contenciós administratiu, de jurisdicció eclesiàstica, militar, etc La sentència de la jurisdicció ordinària consta primerament d’un encapçalament amb indicació del lloc, de la data, del jutge o del tribunal que la dicta, del nom i les circumstàncies dels contendents, dels noms dels advocats i dels procuradors i, en cas d’un tribunal collegiat, del nom del magistrat ponent Segueix, després, la part dels resultants amb la relació de les pretensions de les parts i la pràctica de la prova en les sentències…