Resultats de la cerca
Es mostren 8730 resultats
esperança de vida
Sociologia
Perspectiva mitjana de durada de la vida d’una persona.
És la mitjana aritmètica dels anys que teòricament, per a cada edat, poden arribar a viure els habitants d’una àrea determinada, tenint en compte la taula de mortalitat Per a poblacions actuals té sempre el caràcter d’estimació, car caldria preveure com evolucionaran en el futur les taxes de mortalitat per edats El seu coneixement és d’un gran interès, sobretot per a les companyies d’assegurances A nivell comparatiu, l’esperança de vida se sol utilitzar, en relació amb els nounats, com a índex socioeconòmic molt precís, puix que reflecteix el desenvolupament medicosanitari d’una població L’…
Ernest Guiraud
Música
Compositor francès.
Fill del compositor Jean-Baptiste-Louis Guiraud, estudià al Conservatori de París juntament amb G Bizet El 1859 guanyà el Premi de Roma Compongué òperes, música per al teatre i algunes obres per a orquestra, com l' Overture d’Arteveld , opus 10 1882 Fou professor d’harmonia i acompanyament al Conservatori de París des del 1876, i de composició des del 1880 fins a la seva mort És conegut per la seva relació amb altres músics, com Bizet feu la que, actualment, es coneix com a Suite núm 2 de L’Arlésienne i J Offenbach orquestrà els Les contes d’Hoffmann Fou professor de composició de C Debussy…
Graziella Sciutti
Música
Soprano italiana.
Estudià música i cant a Roma i debutà l’any 1951 amb El telèfon GC Menotti al Festival d’Ais de Provença Centrada en el repertori de soprano lleugera, s’especialitzà en els papers de soubrette mozartians, com ara el de Susanna Les noces de Fígaro , Zerlina Don Giovanni i Despina Così fan tutte El 1955 participà en l’obertura de la Piccola Scala amb unes memorables funcions d' Il matrimonio segreto , i un any més tard es presentà al Covent Garden de Londres El 1961 debutà a l’Òpera de San Francisco i inicià una llarga relació amb els teatres operístics nord-americans També aparegué…
Robin John Maconie
Música
Compositor i escriptor neozelandès.
Deixeble de F Page a la Universitat de Victoria, estudià amb O Messiaen al Conservatori de París 1963-64 i amb BA Zimmermann i H Eimert a la Hochschule für Musik de Colònia De nou a Nova Zelanda s’inicià com a compositor de bandes sonores, i posteriorment s’interessà per la música electrònica El 1969 es traslladà a Anglaterra, on s’ha especialitzat com a crític i estudiós de la relació entre música, tecnologia, filosofia i ciència Ha impartit classes a la Universitat de Surrey, i el 1997 fou nomenat professor del Savannah College of Art and Design de Geòrgia, als Estats Units En la seva obra…
Michael Jacobi
Música
Compositor alemany.
El 1641 estudià lleis a la Universitat d’Estrasburg Posteriorment viatjà per França, Itàlia, els Països Baixos, Àustria i Dinamarca La seva educació musical fou desenvolupada principalment a Itàlia El 1648 fou nomenat cantor a Kiel per recomanació de Johann Rist, famós poeta amb el qual collaborà fructíferament en la composició de lieder Des del 1651, i fins a la seva mort, fou cantant a Sant Joan, l’església principal de Lüneburg Jacobi donà un important impuls a la vida musical d’aquesta ciutat, tant en l’àmbit eclesiàstic com en el teatral En les seves obres tingué sempre molt present la…
Ignaz Umlauf
Música
Violista, compositor i director austríac.
Treballà com a viola tutti en l’orquestra de la cort a Viena, però ja el 1775 aconseguí la plaça de solista en l’orquestra del Teatre Alemany El 1788 fou nomenat kapellmeister assistent de la capella de la cort, on tingué ocasió de dirigir els cantaires en l’estrena de l’orquestració que WA Mozart realitzà del Messiah de GF Händel La seva relació amb la cort es perllongà ininterrompudament, essent màxim responsable de la formació musical dels infants Destacà com un dels compositors de singspiele més aclamats, amb títols com Die Berknappen 'El miner', 1778, Die Schöne Schusterinn 'La bella…
Francisco Soto de Langa
Música
Compositor, cantor i editor castellà, actiu principalment a Itàlia.
Es formà com a infant de cor a la catedral d’El Burgo de Osma, i fou membre de la capella papal a Roma entre el 1562 i el 1611 L’any 1566 començà a entrar en contacte amb l’Oratori de Felip Neri i hi mantingué una estreta relació almenys fins el 1575, any en què s’ordenà de sacerdot i s’installà a Santa Maria in Vallicella El 1590 exercí com a mestre de capella interí al cor papal Escriví un nombre important de laudes espirituals per a la congregació de l’Oratori, que edità, conjuntament amb les d’altres compositors, en cinc volums antològics en 1583-98 També s’encarregà de l’edició pòstuma…
Fernando Ferandiere
Música
Guitarrista, violinista i compositor hispànic, d’origen incert.
El seu lloc de naixement és poc clar i discutit, si bé s’ha esmentat Zamora, ja que, segons la documentació conservada a la catedral, es formà en aquesta ciutat castellana Però també s’ha suggerit que era d’origen lusità, atesa la gran relació que hi havia a l’època entre la catedral de Zamora i Portugal, i la gran diversitat de grafies ortogràfiques del nom del músic Fou un destacat compositor per a guitarra Escriví un tractat sobre el violí, Prontuario músico, para el instrumentista de violín, y cantor Màlaga 1771, i un altre sobre la guitarra, Arte de tocar la guitarra española por música…
caixa d’expressió
Música
En l’orgue, caixa acústicament estanca que amorteix el so dels tubs de tot el cos d’instrument situat en el seu interior.
Consta d’una obertura en la part frontal en la qual hi ha collocades unes persianes, gelosies o ventalles verticals que es tanquen o s’obren mitjançant un pedal basculant emplaçat en la consola, sobre el centre del pedaler La qualitat del seu efecte, de pianissimo a fortissimo i viceversa, és més gran com més petita és la relació entre la capacitat volumètrica de la caixa i la superfície de sortida del so Té el seu origen en l’arca d’ecos de l’orgue castellà El primer exemple conegut és el de l’orgue de Juan de Andueza, a Alcalá de Henares, el 1669 Aristides Cavaillé-Coll la perfeccionà i la…
música luterana
Música
Música pròpia de l’Església reformada fundada per Martí Luter (Reforma).
Tot i que la Reforma Protestant té un caràcter essencialment teològic, Luter no oblidà destacar la importància dels aspectes litúrgics i de la música en el nou culte reformat El mateix Luter formulà el cos teòric fonamental de la música luterana i fins i tot arribà a escriure alguns textos i, probablement, melodies Les seves aportacions més destacades es troben en els prefacis dels reculls musicals Geistliches Gesangbüchlein 'Petit cantoral religiós', 1524 i Symphoniae iucundae 'Simfonies agradables', 1538, de Georges Rhau Luter defensà el paper de la música en la comunicació íntima del fidel…