Resultats de la cerca
Es mostren 4610 resultats
Marcial Ovide Marrón

Marcial Ovide Marrón
FEDERACIÓ CATALANA DE BITLLES I BOWLING
Bitlles
Jugador de bowling de deu.
Formà part dels equips Caja Madrid, Vaguada i Diagonal Fou set cops campió d’Espanya individual, i liderà el rànquing estatal durant dotze temporades, i fou el primer a fer una partida perfecta 300 punts en un torneig oficial del Campionat d’Espanya individual 1991, marca que obtingué en vuit ocasions més Es classificà en les primeres posicions al Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1993-2007 i al Torneig Internacional Catalonia Obert Galasa 2002-04 Amb la selecció espanyola, durant deu temporades, disputà el Campionat d’Europa 1991, 1997, 1998, 2002, 2003, la Copa del Món…
Camerun 2016
Estat
L’accident de tren de la ruta Yaoundé-Duala, prop de la localitat d’Eseka, va commocionar el país i va posar en evidència el Govern, criticat per l’oposició En l’accident, ocorregut el 21 d’octubre, van morir 79 persones, i centenars més van resultar ferides en descarrilar un tren de la companyia Camrail que transportava uns 1300 passatgers L’empresa propietària, la francesa Bolloré, va reconèixer que el tren circulava a una velocitat excessiva, i l’oposició va demanar la dimissió del ministre de Transports, al qual van responsabilitzar que el tren anés sobrecarregat, amb vuit…
Kirguizistan 2017
Estat
El 15 d’octubre de 2017 hi va haver eleccions presidencials al Kirguizistan El fins llavors primer ministre Soronbai Djenbèkov va ser elegit pel 55% dels vots, davant del milionari opositor Omurbek Babanov, que en va obtenir el 33,5% Les eleccions van anar precedides per l’habitual pressió damunt l’oposició, per la qual, entre altres, el líder opositor Omurbek Tekebàiev va ser detingut i condemnat a vuit anys de presó Malgrat tot, l’OSCE va remarcar que les eleccions van tenir lloc amb un funcionament generalment correcte Djenbèkov va haver de dimitir com a primer ministre en…
Pedro de Villacampa y Periel

Pedro de Villacampa y Periel
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar aragonès.
El 1793 ingressà en l’exèrcit, i lluità a la Guerra Gran 1793-95, a la guerra contra Portugal 1801 i a la guerra contra Napoleó, en la qual participà en la defensa de Saragossa fet presoner, assolí de fugir i, ascendit a mariscal de camp, operà per Aragó Daroca, 1810, el Principat i el País Valencià, on substituí Joaquín Blake y Joyes desembre del 1811 com a cap de les forces que lluitaven contra Napoleó Ascendit a tinent general 1814, es mostrà descontent del règim absolutista restaurat per Ferran VII pel fet d’haver assistit a un sopar considerat subversiu fou condemnat a vuit…
Thomas Gainsborough
Mrs Lownds Stone , del pintor Thomas Gainsborough
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor anglès, fortament influït per l’escola de retrat creada per A. Van Dyck.
Paisatgista per vocació, fou retratista com a única sortida pictòrica en la societat en la qual visqué Però adaptà el retrat al paisatge, que deixà d’ésser un simple fons i esdevingué una part important dins la pintura, en total compenetració amb el personatge retratat De les etapes de la seva producció —la de Bath 1759-74 i la de Londres 1774-88—, la segona presenta una pinzellada més solta, que és premonitora de l’impressionisme La seva obra comprèn vuit-cents retrats, més de dos-cents paisatges i unes vint fancy pictures , obres fetes per a ell, on el seu art s’expressa amb…
cant siríac
Música
Música litúrgica pròpia de les esglésies de tradició siríaca, tant la sirooriental (o assíria o caldea), com la sirooccidental o la maronita.
Va estretament unit a la tradició poeticolitúrgica Així, cal esmentar, ja als segles II-III, els himnes de Bardesanes, a Edessa, compostos per a ser cantats a l’església, i, posteriorment, i per a contrarestar la doctrina poc ortodoxa de Bardesanes, els himnes de sant Efrem de Nísibis segle IV, a la mateixa Edessa Les principals formes himnòdiques cantades en les esglésies de tradició siríaca són memra , madraixa , 'onita , soguita , 'enyana i tesbohta Com en la tradició bizantina, també la música litúrgica siríaca coneix el sistema de vuit tons o modes, l' okt´oekhos , del qual…
Ausiàs Izquierdo
Historiografia catalana
Teatre
Cristianisme
Literatura catalana
Historiador, autor dramàtic, poeta i llibreter d’ofici.
Vida i obra Sembla que en agraïment a un miracle que s’obrà en ell i en un germà seu per intercessió de la Mare de Déu del Puig, redactà i publicà la Historia de la fundación de Nuestra Señora del Puig de Valencia 1575 —obra, com totes les altres que escriví, avui perduda—, en què feia una compilació històrica des dels orígens del monestir valencià fins a la seva època, així com l’acte sacramental Representación o Acto sacramental de un milagro de la Virgen del Rosario 1859, un exemple de degeneració dels actes sacramentals a fets concrets i locals N’escrivi dos més Lucero de nuestra…
, ,
lirone
Música
Instrument d’arc de gran difusió a la Itàlia del Renaixement, membre greu de la família de la lira da braccio.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec Es desenvolupà al principi del segle XVI i desaparegué pels volts del 1650 El seu cos presentava escotadures pronunciades i la seva taula harmònica era molt bombada, amb dues oïdes en forma de ’f’ o ’s’ i una roseta central Les mides oscillaven entre els 90 i els 110 cm de llargada per uns 40 cm d’amplada En el batedor es trobaven trasts, normalment uns vuit, i el claviller era pla, en forma de fulla El nombre de cordes variava de nou a setze, les dues més greus de les quals eren bordons lliures A Itàlia…
cant georgià
Música
Cant propi de la litúrgia georgiana.
Aquesta litúrgia havia heretat, primitivament, la litúrgia pròpia de Jerusalem, testimoniada per molts documents Geòrgia fou bizantinitzada gradualment, fins a esdevenir, com a Església Ortodoxa, plenament de ritu bizantí Com a tal, adoptà també l' okt-ekhos o sistema de vuit tons o modes, però la música litúrgica rebé una forta influència de l’antiga música popular georgiana El llibre principal, que conté les peces del cant litúrgic, és el iadgari , una mena d’himnari equivalent a un hirmológion o tropológion grec, obra de Mikhael Modrekili segle X, en notació georgiana, que…
Els vivèrrids
Els vivèrrids són carnívors de petites i mitjanes dimensions, amb el cos allargat i les extremitats habitualment curtes Es tracta d’un grup molt heterogeni, que inclou les genetes, les civetes, els lingsangs i les mangostes Posseeixen glàndules a la regió genital productores de substàncies fortament odoríferes, com l’ algàlia de la civeta —que per això rep també el nom de gat d’algàlia—, producte emprat en perfumeria, o l’espècie de mesc de la geneta o gat mesquer el mesc veritable és segregat pel mesquer, un mòsquid asiàtic Viuen des dels deserts fins a les selves tropicals del vell…