Resultats de la cerca
Es mostren 16669 resultats
Sant Ponç d’Aulina (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est a dalt, i aspecte que ofereix l’interior, amb la nau i la capçalera al fons F Tur L’església de Sant Ponç és la de l’antic poble de Sant Ponç d’Aulina, situat als vessants meridionals de la serra del Capsacosta, a la capçalera de la riera de Sant Ponç d’Aulina, un dels brancs que forma la Vall de Bianya És al cantó occidental de la comarca, a la zona central, vora el seu límit amb el Ripollès Mapa 256M781 Situació 31TDG470765 Hom hi pot arribar per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Del punt quilomètric 75,6 surt, a mà…
Les restauracions i els estudis de l’arquitectura romànica catalana
Les campanyes d’estudi, salvaguarda i recuperació dels grans monuments romànics endegades al segle passat, d’entre les quals la restauració del monestir de Santa Maria de Ripoll resulta indiscutiblement la més significativa, no poden deixar de ser considerades a l’hora d’estudiar l’arquitectura romànica catalana D’una banda, la valoració que d’aquest període històric es va fer en un moment determinat i per unes raons potser més nacionalistes que científiques explica que es conservessin i es recuperessin moltes restes que estaven en perill de desaparició D’altra banda, aquest interès pel…
Joan Cortada i Sala

Joan Cortada i Sala
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Historiografia catalana
Dret
Lingüística i sociolingüística
Historiador, advocat, traductor, novel·lista, periodista i professor
Vida i obra Orfe des de molt petit, quedà sota la tutela del seu oncle, Domènec Sala, canonge de Tarragona Estudià llatí i humanitats al collegi dels pares escolapis d’Alcanyís Terol i els dos primers cursos de filosofia al Reial Estudi Literari de Tarragona 1818-19 El 1820 es traslladà a Barcelona, on realitzà el tercer curs de filosofia amb el prevere Francesc Garrós, i el 1821 s’incorporà a la restaurada universitat barcelonina, en la qual cursà els dos primers anys de dret El 1823 es traslladà a Saragossa, on acabà tercer de lleis i cànons, i dos anys després, finalitzats els estudis,…
, ,
Aloi de Montbrai
Art gòtic
Una figura singular El mestre Aloi resulta una personalitat singular És una de les figures millor i més documentades del seu temps, amb una activitat extensa que, a més, s’encavalca en les dues meitats del segle XIV, a banda i banda de la frontera que suposa el 1348, l’any de la Pesta Negra, en una continuïtat que no es detecta gaire en figures de primera fila I malgrat l’amplitud de les referències, que enclouen fins i tot més d’una obra vinculada documentalment al seu nom, encara no ha estat possible fixar-ne la imatge artística amb un mínim de coherència Tot i ser invocat sovint en…
Sant Pere de la Portella (la Quar)
Art romànic
Situació El monestir de Sant Pere de la Portella és situat a la part més alta de la conca de la riera de la Portella, afluent per l’esquerra del Llobregat els edificis foren construïts damunt l’aiguabarreig d’aquesta riera o torrent de Solís amb el torrent de Cal Moliner, a l’extrem de ponent de la muntanya de la Quar l’indret resta, però, enclotat entre la Serra de Picancel i la Serra de Campdeparets Aquest monestir figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 13, 4 — y 62, 0 31 TDG 134620 El costat sud-est del monestir, amb…
La catedral de Girona
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt catedralici des de la part nord TAVISA La catedral de Girona o Santa Maria de Girona es troba a la part alta de la ciutat, a l’extrem NE, a tocar de l’antiga muralla, al vessant esquerre de l’antiga vall Umbrosa o de Galligants Mapa L39-13334 Situació 31TDG857487 Història Primeres notícies històriques Es creu, per raó de la continuïtat històrica i per la seva situació excellent, que la catedral primitiva, erigida en el moment en què es va consolidar la diòcesi de Girona, es devia trobar situada al mateix lloc que l’actual, bé que cap vestigi ni troballa…
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…
L’ocupació andalusina de la Noguera
Art romànic
Precedents Vista aèria del sector sud del jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, lloc on s’assentà el nucli fundacional de la ciutat andalusina de Balaguer, amb el santuari del Sant Crist al fons, aixecat en l’indret on hi hagué la mesquita major ECSA - M Catalán El final de l’època visigòtica és marcat per una clara dualitat política que enfronta el regne de Toledo i el que seria la zona nordoriental de la península Una guerra civil que esclatà a la meitat del 710 entre les diferents faccions nobiliàries visigodes, al capdavant…
L’abast internacional del conflicte

Visita del cònsol de Mèxic a la secció de Biblioteques del Front de la fira del llibre, Barcelona, s.d.
ANC-Fons Comissariat de Propaganda
Els generals que al juliol del 1936 es van revoltar contra la República no havien previst una guerra llarga, o ni tan sols una guerra Segons la tradició vuitcentista dels pronunciamientos hispànics, pensaven que el cop militar s’hauria de resoldre en unes quantes hores, o a tot estirar en uns pocs dies La militarada va degenerar en guerra civil perquè va fracassar a la gran majoria de les ciutats de la Península però va triomfar al Marroc, on hi havia l’exèrcit professional, i en aquella part del nord sobretot Navarra i part del País Basc on des de les carlinades del segle passat hi havia una…
Les víctimes: persecució i repressió
El 6 de novembre de 1934, un mes després de la revolta del Sis d’Octubre, quan en un moment d’aldarull el president de les Corts intentava restablir la calma, José Antonio Primo de Rivera va cridar “Lo que tiene que hacer el señor presidente es dejar que nos peguemos alguna vez” Julián Besteiro, l’equànime president, no va pas donar permís per a fer-ho, però ni ell ni les poques persones serenes que hi havia aleshores a Espanya no van poder impedir que esclatés una guerra civil ferotge, molt més plena d’odis, venjances i violències que qualsevol guerra internacional Aquesta dolorosa realitat…