Resultats de la cerca
Es mostren 15963 resultats
Sant Martí de Cavallera (Santa Liestra)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de l’absis de l’antiga església monacal ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’antic monestir canonical de Sant Martí de Cavallera es troben totalment abandonades i isolades al marge d’un prat, a la capçalera del barranc de Sant Martí, que desguassa al riu Éssera Mapa 31-11 250 Situació 31TBG815900 L’accés és difícil i perdedor, per l’emboscament de les ruïnes, que les fa quasi invisibles Cal sortir del poble abandonat de Cavallera, per una pista, en direcció nord, que neix a l’entrada del poble, i que cal seguir fins arribar al prat de la capçalera del barranc de Sant…
Sant Andreu d’Angostrina (Angostrina i Vilanova de les Escaldes)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església vista des del sector nord-est ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Andreu és situada al capdamunt del poble d’Angostrina Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 29’ 6 N - Long 1° 57’ 37” E Angostrina és a uns 7 km de la Guingueta d’Ix Bourg-Madame, al NE S’hi arriba per la carretera D-618 És recomanable deixar el cotxe a la carretera, a la vora de l’ajuntament de la localitat, i pujar a l’església a peu LICS-JCR-ERR Història El primer esment de la parròquia d’Angostrina es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document que…
El Congrés Eucarístic de Barcelona
Ordenació sacerdotal a Montjuïc, C Pérez de Rozas, Barcelona, 31-5-1952 AF/AHC El 1951, com a culminació de la Santa Missió celebrada a Barcelona, el bisbe Gregorio Modrego y Casaus anuncià la designació de la ciutat com a seu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional, el primer després de la Segona Guerra Mundial Fruit de les gestions directes de Gregorio Modrego amb Roma, aquesta designació no encisà en un primer moment el govern franquista, que l’hauria volgut celebrar a Madrid o Sevilla Tanmateix, aviat canvià la seva actitud en comprendre que el congrés era una basa propagandística…
Els regionalistes valencians durant el primer franquisme
En termes generals, la qüestió de la collaboració amb el règim del catolicisme polític valencià al llarg del decenni dels quaranta, protagonitzada en la dècada anterior quasi exclusivament per la Dreta Regional Valenciana DRV, queda palesa força clarament en l’evidència, no pas unívoca però sí majoritària, dels fets Tant per als “catòlics” valencians com per a la seua jerarquia i per a la major part del catolicisme polític espanyol, no actuar ni intervenir en tots els àmbits de la vida pública amb la finalitat d’aconseguir la màxima influència possible era, doctrinalment, una aberració total…
Metodologia per a l’estudi de la repressió
Exhumació del cadàver d’un dels 48 presoners polítics afusellats al gener del 1939 al santuari de Santa Maria del Collell, Sant Ferriol, 1939 AF/AHC La consulta dels registres civils secció de defuncions de totes les poblacions de Catalunya permet d’elaborar una primera relació de víctimes de repressió amb la data del traspàs, i també ens permet conèixer la identitat de la majoria de les víctimes, així com l’edat, el lloc d’origen i el de residència, la professió, l’estat civil, la causa de la mort i, sovint, el lloc i l’hora En el cas de persones assassinades, és a dir, que foren víctimes de…
La Universitat Autònoma de Barcelona
Inauguració del curs acadèmic 1931-32, JDomínguez, Barcelona, 1-10-1931 ANC-Fons Macià Amb l’adveniment de la República es va poder realitzar una de les màximes aspiracions del catalanisme que la Universitat de Barcelona estigués vinculada a la realitat del país, tal com ho havien reclamat el Primer i el Segon Congrés Universitari Català, celebrats els anys 1903 i 1918, respectivament Ja el mateix 14 d’abril de 1931, la Generalitat nomenà un Comissariat, integrat per prestigiosos professors Eduard Fontserè, August Pi i Sunyer, Jaume Serra i Húnter, Enric Soler i Batlle i Josep Xirau, amb la…
L’imparable ascens del marquès de Campo
Marquès de Campo, “La Ilustración Española y Americana”, Madrid, 1880 BC Josep Campo i Pérez representà l’ascens d’una classe dominant que arrelà al tombant del procés revolucionari burgès espanyol Capdavanter de la burgesia valenciana, tal com fou batejat, cal afegir-hi que també fou ariet del moderantisme polític Nascut a València el 1814, era el fill d’uns immigrants aragonesos que feren fortuna amb la venda de salses i la importació de productes ultramarins Va rebre educació mercantil i viatjà per França per tal d’adquirir experiència A la tornada, esposà Rosalia Rey i s’inicià en el món…
Antonín Rejcha
Música
Compositor txec naturalitzat francès.
Vida Orfe de pare abans de tenir un any, visqué amb l’avi, i a onze anys fou adoptat pels seus oncles Josef Reicha, expert director, compositor i virtuós violoncellista, li feu de mentor i de professor Antonín aprengué a tocar el violí, el piano i, sobretot, la flauta Quan la família es traslladà a Bonn el 1785, entrà a la Hofkapelle, sota la direcció del seu oncle, la qual cosa li permeté ser a prop de L van Beethoven i CG Neefe, que també li feren classes de composició Començà a compondre peces per a instruments de vent i escriví una primera simfonia, avui perduda El 1789 ingressà a la…
Karol Maciej Szymanowski
Música
Compositor i pianista polonès.
Vida Nascut en una família de terratinents, a casa seva eren habituals els concerts als salons i les representacions teatrals domèstiques Els seus pares, així com diersos familiars eren músics Les primeres nocions musicals les rebé del seu pare, i tot seguit ingressà a l’Escola de Música d’Elisavetgrad Kirovohrad L’òpera, descoberta en els seus viatges a Viena o Kíev, fou un dels primers estímuls per a dedicar-se a la composició El 1900 tenia enllestits els 9 Preludis per a piano, opus 1 i els 6 Cants , opus 2 Ja a Varsòvia, el 1902 començà a rebre classes de composició de Z Noskowski,…
Amadeu Vives i Roig
Música
Compositor, empresari i director català.
Vida Era el petit d’una família de catorze fills i inicià la seva formació musical a Esparreguera El 1881 la família es traslladà a Barcelona i Amadeu ingressà a la capella de música de Santa Anna, llavors sota el magisteri de J Ribera, amb qui estudià piano, harmonia i composició A més, cantava al cor infantil del Gran Teatre del Liceu Tocà al cafè Colom -on feu amistat amb F Cambó i amb P Coromines- i al Pelayo, on vers el 1889 conegué Ll Millet Exercí també com a mestre de capella de les religioses de Nostra Senyora de Loreto Vives i Millet fundaren l’Orfeó Català, entitat per a la qual el…