Resultats de la cerca
Es mostren 2306 resultats
Marina Geli i Fàbrega

Marina Geli i Fàbrega
© Arxiu M. Geli
Política
Metgessa i política.
Llicenciada en medicina per la Universitat de Barcelona i especialista en medicina interna, després de treballar com a metgessa adjunta a l’Hospital Josep Trueta de Girona 1981-89, s’especialitzà en malalties infeccioses, en la sida, en la prevenció comunitària i en la disminució psíquica Fou també responsable mèdica del Centre Joan Riu-Consorci Sant Gregori 1981-90, de l’Associació Pro Persones amb Disminució 1990-95 i de l’Associació Comunitària Antisida de Girona 1991-95 És membre del Collegi Oficial de Metges de Girona COMG i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques Entrà en política l’any 1984…
Mònica Terribas i Sala

Mònica Terribas i Sala
© Parlament de Catalunya
Periodisme
Periodista.
Llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona 1991, es doctorà el 1997 en filosofia per la Universitat de Stirling Escòcia Exerceix la docència a la Universitat Pompeu Fabra des del 1993, i com a professora titular del Departament de Comunicació des del 2003, d’on fou vicedegana en 2000-04 És també membre de la Junta d’Estudis de Periodisme d’aquesta universitat i fou membre de la Junta del Collegi de Periodistes de Catalunya nomenada el 2001 És autora de diverses publicacions sobre mitjans de comunicació de massa en relació amb el concepte d’identitat collectiva i l’esfera pública S’…
Ignasi Campcerver
Historiografia catalana
Escriptor i científic jesuïta.
Fou qualificat per Miquel Batllori d’helenista, cosmògraf i matemàtic d’alçada Després de prendre els hàbits el 1738, ensenyà retòrica i filosofia al collegi de Sant Martí de Girona i matemàtiques als collegis de nobles de Calatayud i Barcelona Es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres Durant la dècada del 1750, publicà a Girona algunes oracions retòriques en llatí i grec i una obra sobre filosofia jesuítica, però el seu interès principal foren les matemàtiques i les qüestions científiques en general Quan Carles III decretà l’expulsió dels jesuïtes el 1767, es trobava a Barcelona…
Gordià Ribera i Marqués
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou ordenat de prevere a vint-i-quatre anys i beneficiat degà del clergat suecà D’una banda, destacà per la intensa activitat mantinguda per a ajudar els sectors socials més desfavorits, com els xiquets i els ancians, i de l’altra, per la seva contribució a la historiografia de Sueca i Benassal Alt Maestrat, lloc on residí algunes temporades per prescripció facultativa, a causa d’una cistitis crònica De les seves llargues estades a la població, on anava a prendre les aigües medicinals, sorgiren els fullets Iglesia parroquial de Benasal , Gozos lemosines de San Cristóval Mártir y…
Josep Sol i Padrís

Josep Sol i Padrís
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Periodisme
Literatura catalana
Política
Economia
Advocat, industrial, periodista, poeta i polític.
Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona, economia i idiomes a la Junta de Comerç, i dret a les universitats de Cervera i Barcelona Directiu del sector tèxtil i amic i soci de Joan Güell i Ferrer Des del 1849 prengué part en distintes comissions d’industrials i de forces vives catalanes que es traslladaven a Madrid per defensar les posicions proteccionistes, enfront de les pretensions de les forces polítiques lliurecanvistes Fou diputat a corts per Granollers el 1851 i el 1853 Els seus discursos parlamentaris més notables versaren sobre el deute flotant i sobre el…
,
Àngel Sánchez i Gozalbo
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Erudit i escriptor.
Vida i obra Fou metge de professió Durant els seus anys d’estudiant universitari a València, entrà en contacte amb Lo Rat-Penat i el Centre de Cultura Valenciana, d’on fou president 1920 Collaborador de publicacions valencianistes de preguerra – El Crit de la Muntanya i El Camí –, l’any 1922 participà en l’assemblea de Nostra Parla celebrada a València, i en la I Setmana Cultural Valenciana organitzada pel Centre d’Actuació Valencianista 1932 Fou mantenidor dels Jocs Florals de la societat Lo Rat Penat, amb el discurs “El paisatge en la literatura valenciana” 1934 Destacà per les seves…
, ,
Francesc Salvà i Campillo
Francesc Salvà i Campillo
© Fototeca.cat
Metge, professor i investigador.
La guia del seu oncle, Antoni Campillo, i del bisbe Climent expliquen la seva formació al collegi episcopal de Barcelona, a la Universitat de València, on fou deixeble d’Andreu Piquer, i a Tolosa Llenguadoc, i la seva afiliació al grup dels illustrats catalans, dins el qual collaborà més precisament amb Antoni Jutglà, F Carbonell i Bravo, F Santponts, A Martí i Franquès i Fèlix Amat, en l’afany de progrés tècnic i social i amb uns estrets lligams amb l’evolució europea En medicina destacaren les seves lluites contra rutines i superstició Carta a un amigo sobre el éxtasis de la decantada…
Guillem Roca i Seguí
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra El 1761 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Literària de Mallorca fou un advocat de prestigi i participà en la fundació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i en la del Collegi d’Advocats de Palma i fou bibliotecari episcopal És el pare del també escriptor Guillem Roca i Reus En la seva literatura predomina el vessant burlesc de la literatura barroca A part d’algunes allegacions jurídiques, en vida només publicà uns pocs poemes al Diari de Buja 1812 Ja mort ell, el 1851, aparegué impresa com a anònima la Comèdia del misser miserable , també…
,
Guillem Roca i Reus
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Com el seu pare, Guillem Roca i Seguí , fou doctor en dret civil i canònic i pertanyé al Collegi d’Advocats de Palma i a la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País De tendència liberal, per bé que titllat d’haver estat reialista, fou nomenat fiscal del partit d’Inca el 1820 Home d’idees liberals, adreçà la seva sàtira contra el sector absolutista del país Poeta satíric, fou especialment popular a Palma, on alguna sàtira seva ha arribat a formar part de la literatura popular Duu la sàtira a un punt de burla, d’acusació i d’insult més extremat que el seu pare i substitueix…
,
Ramon Turró i Darder
Ramon Turró i Darder
© Fototeca.cat
Biologia
Filosofia
Veterinari i filòsof.
Fill d’una família de Malgrat de Mar, de molt jove s’allistà voluntari per lluitar contra els carlins L’any 1871 inicià a Barcelona els estudis de medicina, que abandonà al cap de tres anys, tot i que els reprengué de nou en 1890-91 i els torna a abandonar Es traslladà a Madrid 1875 i exercí el periodisme Publicà 1880 un treball intuïtiu sobre el mecanisme de la circulació i sostingué una lluita periodística amb Letamendi, les teories vitalistes del qual atacà Per insistència de Jaume Pi i Sunyer retornà a Barcelona 1884 i disposà d’un laboratori a la facultat L’any 1887 ingressà al…