Resultats de la cerca
Es mostren 2641 resultats
Alejandro Toledo
Política
Polític peruà.
Fill de camperols molt pobres, hagué de treballar durant la infantesa en oficis diversos Després de completar els estudis secundaris gràcies a la institució nord-americana del Peace Corps, l’any 1966 anà a estudiar a la universitat de San Francisco, on es graduà en economia l’any 1971 Posteriorment, passà a la universitat de Stanford, on es graduà en economia i obtingué un doctorat en economia dels recursos humans 1993 Posteriorment treballà com a consultor en diverses organitzacions internacional L’any 1995 inicià una carrera política com a líder de Perú Posible i candidat a les eleccions…
Arcadi Miquel Blasco i Pastor

Arcadi Miquel Blasco i Pastor
© VEU. Revista Cultural de la Universitat d’Alacant
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Escultura
Ceramista, escultor i vitraller.
Cursà estudis a l’Escuela Superior de San Fernando de Madrid, on es llicencià l’any 1953 Interessat per la ceràmica, n'aprengué la tècnica en tallers artesans de Conca, Triana i Agost, prop de la seva localitat natal, on al principi dels anys seixanta establí el seu taller Aquests anys formà part també del Grup Parpalló, el grup d’artistes renovadors del País Valencià S'especialitzà en la realització de vidrieres, mosaics, pirogravats, baixos relleus i vitralls catedral de Tànger, seminari diocesà de Castelló, i també en ceràmica Són molt característics els seus plafons a base de…
pau de Barcelona
Història
Tractat de reconciliació signat el 29 de juny de 1529 a la catedral de Barcelona per l’emperador Carles V i pel bisbe de Vaison, Girolamo Bencucci, en nom del papa Climent VII.
Juntament amb la posterior pau de Cambrai 1529, posà fi al conflicte originat el 1526 per la formació de la Lliga de Cognac contra l’emperador, que culminà el 1527 amb el saqueig de Roma La difícil situació de Climent VII després dels triomfs imperials a Itàlia, l’inclinà a iniciar negociacions amb Carles V a través del cardenal Francisco Quiñones, general dels franciscans, i de l’ambaixador prop de la cort romana Miquel Mai afavorí aquesta actitud la necessitat d’una acció contra els turcs sollicitada per Ferran I d’Hongria, la pèrdua del temor a la convocació d’un concili per part del papa…
Alfredo Landa Areta
Cinematografia
Teatre
Actor de cinema castellà.
Començà a estudiar dret a Sant Sebastià, on participà en la fundació del Teatro Español Universitario TEU Abandonà la carrera i es traslladà a Madrid per dedicar-se a la interpretació i debutà en el cinema el 1962 Molt popular gràcies als papers còmics que interpretà en nombroses comèdies cinematogràfiques, donà lloc a un estil humorístic propi batejat com a landisme Des del final dels anys setanta, però, li fou reconegut el seu gran talent gràcies a la seva participació en films de més entitat Hom pot destacar de la seva filmografia en total més de 140 pellícules, El verdugo 1963 de LG…
Benet Messeguer
Pintura
Pintor.
Molt jove, acabada la Guerra Civil Espanyola, el 1939, passà amb la seva família a França, on restà alguns mesos, i des d’on es traslladà el mateix any a Mèxic En aquest país, després d’acabar els estudis de primària, inicià la seva formació artística en dibuix i pintura a l’Instituto Nacional de Bellas Artes INBA i a l’Escuela de Cursos Temporales de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM Després de certa experiència en pintura, exposà algunes obres en la II Biennal Interamericana de Mèxic 1960 Més tard, intervingué en exposicions a Los Angeles i San Antonio, als EUA, i també a…
Alonso de Mudarra
Música
Compositor i violista de mà d’origen castellà actiu a Andalusia.
Vida Serví a la cort dels ducs d’El Infantado, Diego Hurtado de Mendoza i Íñigo López de Mendoza, a Guadalajara Possiblement acompanyà aquest darrer a Itàlia en el viatge que feu amb Carles V el 1529 Des del 1546, gràcies a la intervenció del seu germà Francisco, llavors procurador de la catedral sevillana davant el papat, estigué vinculat a la catedral de Sevilla, on obtingué una canongia Allà agafà diverses responsabilitats en matèria musical i arribà a ser majordom l’any 1568 La seva contribució més important fou el tractat Tres libros de música en cifras para vihuela Sevilla…
descolonització
Història
Política
Procés que tendeix a la independència o a l’autodeterminació política dels països colonitzats.
El colonialisme europeu, obligat pels moviments d’alliberament nacional i per la nova correlació de forces, amb el sorgiment dels estats socialistes, ha hagut de donar la independència política a la gran majoria de les seves colònies El corrent descolonitzador, iniciat al començament del s XX i avivat en el període d’entreguerres, adquirí una gran força d’ençà de la Segona Guerra Mundial, amb la creació de l’ONU i l’extensió dels moviments d’alliberament nacional al decenni dels seixanta L’impuls donat per la Carta de San Francisco 1945 a favor de l’autodeterminació i l’interès de les…
Canelobre
Historiografia catalana
Revista quadrimestral fundada el 1984 i publicada per l’Institut de Cultura Joan Gil-Albert, dependent de la Diputació Provincial d’Alacant.
El director n’és Jorge Soler Publicada majoritàriament en castellà, però amb articles i algun número en català, la revista abraça un ampli i divers camp temàtic, des de la història i la literatura, a l’economia, l’ecologia, l’urbanisme, l’art i la cultura en general Ha publicat diversos números monogràfics, entre els quals destaquen els consagrats a la guerra civil 1986, l’arqueologia industrial 1989, Joan Valls 1990, l’exili 1991, Joan Fuster 1992, les avantguardes 1993, el teatre a Alacant 1994, el franquisme 1995, Juan Gil-Albert 1996, el centenari del cine a Alacant 1997, Enric Valor 1997…
Francesc del Vayo
Historiografia catalana
Prevere, teòleg i humanista.
Vida i obra Racioner de l’església de Xèrica, s’ocupà de diversos afers jurídics de la seva vila natal i es mostrà sobretot interessat en el passat remot de les terres valencianes i, en especial, de Xèrica Escriví una Grammaticae linguae institutiones 1569 A partir de les troballes arqueològiques i bibliogràfiques que reuní, elaborà un manuscrit intitulat Historia de la leal, real, coronada villa de Xérica y su antigüedad, dirigida a los ilustres y magníficos justicia, jurados, síndico, mayordomo, escrivano y consejo general de dicha villa , l’original del qual fou dipositat a l’arxiu d’…
Juan José Porter Casanate
Historiografia catalana
Cronista aragonès.
Fill de Juan Porter, fiscal de l’Audiència de Saragossa, i germà de Pedro Porter, almirall explorador de la costa de Califòrnia, cursà jurisprudència a Salamanca i continuà els estudis a Saragossa, on tardanament obtingué la llicenciatura el 1657 i el doctorat l’any següent Fou juez de encuestas i mestre racional de Saragossa Posseïdor de l’hàbit de l’orde d’Alcántara, romangué vinculat al cercle d’erudits aragonesos reunits a Osca al voltant de l’humanista i mecenes Lastanosa El 1669, en jubilar-se el cronista del regne Francisco Diego de Sayas, Porter sollicità el càrrec a la Diputació Fou…