Resultats de la cerca

Catedràtic de la Universitat de Madrid i director del Museo del Prado 1968 i de l’Instituto Diego Velázquez S'especialitzà en la pintura castellana, particularment dels s XVI i XVII sobre aquest tema sobresurten la seva obra Pintura del siglo XVI collecció “Ars Hispaniae”, Madrid 1955 i diverses monografies També dirigí l’obra Historia del Arte Hispanoamericano Barcelona 1945-56 Interessat per la cultura catalana, fou autor d’importants treballs a la revista Archivo Español de Arte , de la qual fou director El pintor gerundense Porta 1954, Durero y los pintores catalanes del siglo XVI 1944 L’…

Vida i obra Llicenciat 1881 en dret per la Universitat de Barcelona i doctorat 1882 a Madrid amb una tesi sobre els Usatges Feu nombrosos viatges que contribuïren notablement a la seva formació i que li permeteren tenir un coneixement directe de molts indrets d’Europa, del Pròxim Orient i del nord d’Àfrica La visita a Egipte, a Palestina i a Mesopotàmia estimulà el seu interès per l’arqueologia i per les civilitzacions antigues Les seves investigacions s’iniciaren el 1892 als arxius catalans, i tot seguit a la Bibliothèque Nationale de París, a la de l’Academia de la Historia de Madrid i als…

Desenvolupament enciclopèdic La voluntat que esdevingués «centre de recepció i intercanvi del pensament i la ciència» dugué a l’adopció del nom d’Institut Menorquí d’Estudis, i no d’Institut d’Estudis Menorquins, per tal com es defugí qualsevol connotació localista, i s’establiren distàncies amb els vagues projectes sorgits durant el franquisme En aquest sentit, la seva creació culminà un procés gestat durant els anys de recuperació i de configuració democràtiques de l’illa Els primers membres de l’IME foren nomenats pel Consell Insular de Menorca, com a organisme públic fundador Aquest fet…

Vida Després de realitzar els primers estudis a Ciudad Real, localitat on residia des que tenia tres anys per raons familiars, el 1896 anà a Madrid per estudiar, simultàniament, piano, harmonia i composició al Conservatorio de María Cristina i dret a la universitat Tot i que es llicencià en dret 1904 i es doctorà 1923, no exercí mai la jurisprudència Durant els anys 1906-08 collaborà amb la Universidad Popular de Madrid impartint conferències per als treballadors Del 1908 al 1910 fou secretari al consolat de l’Argentina a Anvers, on continuà estudiant estètica i història de la música De jove…

Escriví Itinerarium , Historia Hierosolymitana i nombrosos poemes

Vida i obra Net de l’escriptor renaixentista Josep Lluís Pons i Gallarza El 1911 acabà el batxillerat a l’Institut Balear, on posteriorment fou professor d’història, i inicià la carrera d’arquitectura 1912-14, que abandonà El 1922 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Amb Joan Estelrich dirigí La Veu de Mallorca 1917-19, on publicà un nombre considerable de traduccions —en vers i en prosa— i gran part de la seva poesia, amb el pseudònim de Fergus També collaborà en diverses revistes, com  Ofrena  1916-18, La Revista ,  Correu de les Lletres  1922-23…

Vida i obra Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics installats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia protonotari i predicador apostòlic—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València Fou beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam València 1527 i un Iudicium in confessiones sacerdotum 1532  Des…

Grup de dones, retaule de Sant Joan Baptista , PGarcia de Benavarri, c1470 MNAC / JCal-JS © MNAC, Barcelona La marginació històrica de les dones a les societats patriarcals —com la catalana o les de la resta de l’Europa cristiana— és de caràcter estructural És a dir, resulta necessària per a la reproducció de la societat i, al mateix temps, travessa barreres i desigualtats de classe, tot i que no té el mateix caràcter ni la mateixa intensitat en totes les classes socials o èpoques històriques Indicadors significatius de la mesura de la marginació de les dones dins d’una formació social i…

Vida i obra Fill de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró , estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià en dret civil als Estudis Generals de Barcelona 1838 El 1830 ingressà com a oficial quart a l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i l’any 1849 hi obtingué la plaça d’arxiver, en substitució del seu pare En el conflictiu període 1842-43 tingué un paper destacat en la preservació de la documentació de l’ACA Com a responsable de l’arxiu prosseguí la publicació de la important Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón , iniciada pel seu…

És catedràtica d’història moderna de la Universitat de València, des del 1979, i especialista en la València foral moderna Inicià els estudis d’història a la Universitat de Valladolid 1955-57 i els acabà a la UV 1957-60, on rebé les ensenyances d’Antonio López Gómez, Antonio Ubieto i Joan Reglà, i on ha desenvolupat la seva carrera docent des del 1960 És directora de la revista Estudis des de la seva fundació 1971, acadèmica corresponent de la Real Academia de la Historia des del 1994, acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana des del 1998 i…