Resultats de la cerca

Les primeres notícies sobre música profana daten del segle XV, però els segles XVI i XVII foren una època d’esplendor, especialment el regnat de Cristià IV 1588-1648, en què foren convidats a la cort danesa un bon nombre de músics estrangers, entre els quals hi havia l’anglès J Dowland i l’alemany H Schütz Al segle XVIII començaren les representacions d’òpera i de ballet al palau reial En un principi, l’òpera no fou acollida amb gaire entusiasme i aquest fet, juntament amb l’onada pietista que dominà el país durant el regnat de Cristià VI 1730-46, provocà que aquests gèneres no prosperessin…

Germà consanguini d’ Emili Junoy i Gelabert De jove residí a París, on entrà en contacte amb els escriptors i pintors més significatius de l’avantguarda i feu de venedor de llibres i de marxant de pintura Entre altres revistes, dibuixà a Le Rire i a Papitu 1908-10, on publicà acudits de denúncia social i dels costums i altres d’anticlericals També collaborà a El Poble Català , Iberia , La Publicidad , La Veu de Catalunya  i Vell i Nou , entre altres publicacions Fou un dels introductors de l’avantguarda a Catalunya, amb el recull  Poemes i calligrames 1920, en què barrejà materials de…

El 1694 inicià els estudis musicals amb Wilhelm Zachow En 1702-03 estudià dret a Halle, on fou organista de la catedral El 1703 anà a Hamburg, on actuà com a violinista i clavecinista del teatre Hi estrenà les seves dues primeres òperes Almira i Nero 1705 Sobtadament es traslladà a Itàlia i visità Florència, on estrenà Rodrigo 1708, Roma, Nàpols i Venècia Es relacionà amb Lotti, els Scarlatti, Corelli i Pasquini El 1708 escriví els oratoris Resurrezione i Il trionfo del tempo i l’òpera Agrippina , estrenada a Venècia 1709 amb un gran èxit Gràcies a la protecció d’Agostino Steffani, director…

Començà al taller familiar com a pintor de parets Estudià a l’Escola de Mestres Pintors, a l’Escola d’Arts i Oficis i a les classes del FAD Es presentà individualment a les galeries Syra de Barcelona 1948 Aquells anys de renovació artística a Catalunya ja començà a tenir un prestigi sòlid participà en els salons d’Octubre, del Jazz i “de los Once” collaborà a Dau al Set i realitzà, entre altres obres, el mural de l’edifici de Coderch a la Barceloneta Els anys cinquanta visqué a París, on conegué a fons l’obra de Cézanne i Matisse, els quals, al costat de Miró i Gaudí, serien les seves…

Net de Santiago Gubern Llicenciat en dret i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1980, on del 1983 al 2004 exercí com a catedràtic de comunicació audiovisual a la Facultat de Ciències de la Informació, de la qual fou nomenat degà 1987 i posteriorment també catedràtic emèrit Ha estat també professor invitat al Massachusetts Institute of Technology 1971-72 i d’història del cinema a la University of Southern California Los Angeles, al California Institute of Technology Pasadena 1975-77, i a la Venice International University 1998 Membre fundador de l’escola de comunicació i…

Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, estudià a la Universitat de Cervera, on tingué com a mestre Josep Finestres i de Monsalvo i feu amistat amb els escriptors Josep de Rialp i de Solà i Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols El 1772, guanyà una càtedra de retòrica Fou també catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80 Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia, com De las ventajas del gobierno monárquico 1803, Verdadera idea de la…

Voluntari a la marina 1938 en el bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola, posteriorment cursà estudis de comerç, dret i belles arts El 1941 s’inicià com a periodista al diari El Norte de Castilla , on collaborà durant molts anys amb articles i, inicialment, també amb caricatures i del qual fou nomenat director l’any 1958 i destituït el 1963 pels seus enfronatments amb la censura, que afectà tant la seva obra literària com la seva activitat periodística El 1945 obtingué la càtedra de dret mercantil i compaginà la literatura i el periodisme amb la docència a l’Escola de Comerç de…

Se subtitula Revista de Historia Eclesiástica El CSIC, fundat el 1939, s’organitzà en patronats i instituts Francisco Suárez, de teologia i Sagrada Escriptura Sant Ramon de Penyafort, de dret canònic San Toribio de Mogrovejo, de missiologia Enrique Flórez, d’història eclesiàstica Aquest darrer es constituí l’any 1945 sota el guiatge de l’agustinià fra José López Ortiz La seva promoció al bisbat de Tuy deixà orfe de comandament el projecte de revista de la institució, fins que Josep Vives se’n feu càrrec El 1948 es publicà el primer número d’ Hispania Sacra La revista tingué diverses…

La ciutat es desenvolupà al voltant del monestir benedictí de San Vicente, del 761 Aquest monestir i els que es construïren més tard -San Pelayo i Santa María de la Vega- foren centres de música sacra i profana Alfons II d’Astúries 791-842 hi establí la cort i així passà a ser la capital del regne asturià Al segle XII, el bisbe Pelagi introduí a la ciutat l’ofici de Santa Eulàlia -d’orígens francesos-, que es mantingué fins el 1636 Durant els segles XVI i XVII, la catedral fou un centre important de música litúrgica El 1508 foren encarregats dos orgues que substituïren el del segle XIV, i…

Les membranes solen ser de pell o altres materials els tubs, metàllics, i les barres o plaques, de metall o bé de fusta Alguns, per tant, són de cos sòlid i altres de cos buit Aquesta classificació no sol incloure els instruments de corda percudida Segons la classificació Hornbostel-Sachs, pertanyen a les famílies dels idiòfons idiòfon i dels membranòfons membranòfon Sota aquest nom hi ha, per tant, una gran varietat d’instruments de formes i timbres molt diferents, que s’acostumen a dividir en dos grups El primer aplega els instruments de so determinat o afinats, que són aquells que…