Resultats de la cerca
Es mostren 22402 resultats
Saportella
Llinatge vicarial i de magnats que prengué el nom del castell de la Portella, dit també fins al s XI de Frontanyà, al comtat de Berga, eixit del de Cerdanya.
El genearca conegut fins al moment és Bernat I La seva vídua, Doda, amb llur fill Guifred I , vicari del castell de la Portella on morí l’any 1059 pel comte cerdà, fundaren el 1003 el monestir de Sant Pere de la Portella Posseïen també dominis als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló i no seria rar que llur origen fos vescomtal Guifred I fou testimoni al testament del comte Bernat I de Besalú, fou pare del clergue Arnau i es casà amb Ermetruda, amb la qual tingué per fill Bernat II mort després del 1085, que també fou vicari de la Portella i es casà amb Migdònia i foren pares de Pere I de…
Santapau

Quadre genealògic dels Santapau
© Fototeca.cat
Llinatge noble del comtat de Besalú, on posseí la castlania de Finestres i prengué el nom del castell del qual tingué la senyoria, i els seus membres n’esdevingueren barons.
La filiació segura arrenca de Pere I de Santapau mort després del 1196, castlà de Finestres, que potser seria fill del castlà Arnau I de Santapau , i aquest potser d’un altre castlà, Ponç I de Santapau , que es trobà a la batalla de Las Navas de Tolosa Pere I tingué dos fills, el castlà Hug I de Santapau , que morí al setge de Montesa contra els sarraïns el 1277, sense deixar fills sembla que s’havia casat amb Beatriu de Porqueres, i Ponç III de Santapau , que és el primer del llinatge que consta com a senyor de Santapau i de Finestres Anà a l’expedició a Barbaria i a Sicília 1282, el 1300…
Octateuc
En l’Església grega, nom amb què hom sol designar el conjunt de vuit llibres format pels cinc llibres del Pentateuc i pels llibres de Josuè, els Jutges i Rut.
Uc Faidit
Lingüística i sociolingüística
Tractadista de la llengua provençal que vers el 1243 escriví a Itàlia el Donatz proensals (basat en el nom de Donat, el gramàtic llatí), per a ús dels trobadors italians.
Consta d’una gramàtica i un diccionari de les rimes, que inclou la traducció llatina dels mots
empfindsamkeit
Música
Nom d’un corrent estètic (traduïble per ’sensibilitat') sorgit al nord d’Alemanya durant els inicis del Classicisme, i que és considerat com un precursor de l'Sturm und Drang.
El seu objectiu era la manifestació directa i subjectiva de les emocions, expressades musicalment mitjançant textures homofòniques senzilles, melodies de periodicitat simple, abundància de cromatismes i ornaments especialment appoggiature i un ús generós de les possibilitats dinàmiques També anomenat empfindsamer stil 'estil sentimental', tingué en la figura de CPE Bach un dels seus màxims exponents
¿Qué Hacer?
Partit polític
Organització política obrera de militants procedents del Front Obrer de Catalunya i agrupats al voltant de la revista del mateix nom apareguda entre el març i el novembre de 1969.
A finals d’aquest any constituí les Plataformes de Comissions Obreres i alguns dels seus dirigents impulsarenels Círculos de Formación de Cuadros
mètode d’Ogino-Knaus
Medicina
Mètode de control de la natalitat, proposat gairebé simultàniament per dos ginecòlegs, el japonès K. Ogino i l’austríac H. Knaus, basat en la llei que duu el mateix nom.
Consisteix a evitar les relacions sexuals durant els períodes fèrtils de la dona, que són els dies compresos entre el dinovè i el dotzè, ambdós inclosos, abans de la regla en una dona amb menstruacions normals, de 28 dies, per exemple, són els dies compresos entre el desè i el dissetè, ambdós inclosos, que segueixen l’aparició de la regla Atesa, però, la irregularitat que sovint presenta el cicle de moltes dones, resulta un mètode força atzarós, i hom en discuteix l’eficàcia fins i tot en el cas que sigui meticulosament dut a la pràctica, puix que hi ha sempre l’eventualitat d’una ovulació…
Escola de Frankfurt
Nom amb el qual és coneguda la tendència filosòfica representada per un conjunt de pensadors alemanys agrupats a l’entorn de l’Institut für Sozialforschung de Frankfurt, creat el 1922.
El seu tret més representatiu, si més no a les primeres etapes, és l’adscripció al marxisme com a base de les seves reflexions No obstant això, es tracta en tots els casos d’un marxisme heterodox, que absorbeix elements i influències de corrents diversos, especialment de la psicoanàlisi, per tal de bastir una crítica de la societat postindustrial que abasta temes tan diversos com el qüestionament del valor de la tecnologia, la societat de consum, l’alienació o l’autoritarisme El pressupòsit d’aquesta crítica el constitueix la transformació de l’ordre establert, tant en l’àmbit individual com…
varà
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil saure de la família dels varànids, integrats en el gènere Varanus, en especial a V.niloticus (varà del Nil), V.griseus (varà del desert), V.salvator (varà cabaragoia), V.dumerili (varà de Borneo i Java) i les diferents espècies de varans australians, com V.brevicauda, V.varius i V.giganteus, i polinèsics, com V.indicus, puix que l’espècie V.komodoensis és més coneguda amb el nom de dragó de Komodo
.
El varà del Nil pot assolir prop de 2 m de llargària, i té el dors de color grisós amb taques grogues, mentre que a les parts inferiors és groc amb bandes fosques Habita als illots sorrencs, baixos i sense vegetació i a les riberes desertes dels rius de l’Àfrica tropical, i descansa sobre les branques dels arbres que s’estenen sobre l’aigua Neda molt bé, i es nodreix d’ocells, rèptils, mamífers, peixos i insectes Quan hom l’acosa, mossega i dóna cops amb la cua El varà del desert , molt més petit, habita a les zones àrides i desèrtiques de l’Àfrica, Aràbia i l’Àsia oriental El varà cabaragoia…
la Secuita
la Secuita
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a l’interfluvi del Francolí i del Gaià, al N de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Nulles, Vallmoll de l’Alt Camp, a l’W amb els Garidells de l’Alt Camp, Perafort i una part de Vallmoll, al S amb els Pallaresos, al SE amb el Catllar i a l’E amb Renau Els límits del terme no segueixen cap accident geogràfic a excepció de la ratlla divisòria amb Vallmoll i part de la de Nulles, establerta pel torrent de Bogatell i la que, en l’angle entre els termes de la Secuita, Renau i el Catllar, constitueix el torrent de Renau Una sèrie de turons accidenten la part septentrional del terme, que és el tercer lloc de la comarca pel que…