Resultats de la cerca
Es mostren 5771 resultats
Territori Antàrtic Xilè
Territori no independent
Sector de l’Antàrtida entre els meridians 53° W i 90° W reclamat per Xile com a part integrant del seu territori.
Aquest territori se solapa parcialment amb les àrees reclamades per l’Argentina Antàrtida Argentina, entre els meridians 53° W i 74° W alS del parallel 60° S i pel Regne Unit Territori Antàrtic Britànic, entre els meridians 53° W i 80° W alS del mateix parallel
República Democràtica del Congo

Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita al N amb la República Centreafricana, al NE amb el Sudan del Sud, a l’E amb Uganda, Ruanda, Burundi i Tanzània, al S amb Zàmbia i Angola i a l’W amb una estreta franja atlàntica i amb la república del Congo; la capital és Kinshasa.
La geografia física El territori és el més extens de l’Àfrica subsahariana, i ocupa la major part 2/3 de la depressió tectònica de la cubeta del Congo El centre és constituït per una plana de més de 700000 km 2 , d’una altitud mitjana de 400 m a 600 m, el punt més baix de la qual correspon al llac Tumba 350 m Circumden la depressió una sèrie d’altiplans i de dorsals perifèriques constituïts formats per roques cristallines i esquistoses de l’antic sòcol, cobertes de gres i argiles secundaris a les zones d’altiplans, que són afectats per cicles d’erosió i per moviments tectònics, lligats amb…
pergamí
Tecnologia
Document escrit sobre pergamí.
El nom prové de la ciutat de Pèrgam, a l’Àsia Menor Segons l’animal del qual prové, la manera de preparar-lo i la qualitat, el pergamí rebia diversos noms vitulí vitella, caprí, oví, etc Els llibres de pergamí més antics coneguts són del s I dC, però no esdevingué d’ús comú fins als IV Per als documents, escrits primer en papir, el pergamí comença a usar-se cap als VII entre els merovingis, visigots i anglosaxons a Itàlia i als països germànics, als VIII Els còdexs de pergamí més antics de Catalunya…
ciutadella

Ciutadella de Copenhaguen
© VisitDenmark
Militar
Fortalesa amb baluards bastida a l’interior o pels voltants d’una plaça i en lloc estratègic per a dominar-la o defensar-la, o com a darrer refugi de la guarnició.
La seva construcció apareix als XVI com a conseqüència de l’enfortiment del poder reial i del perfeccionament de l’artilleria, i als XVII s’estén d’acord amb les teories de l’enginyer militar francès Vauban Així, es construïren les de Metz, Estrasburg, Jaca i Pamplona, i, a Amèrica, la de Ciutat de Mèxic Als Països Catalans foren construïdes la de Roses iniciada el 1543, la de Perpinyà castell de Perpinyà, la de Prats de Molló, la Ciutadella de València, la Ciutadella de Barcelona, la de Figueres castell de Sant Ferran i la…
rec Monar

Vista de Santa Eugènia de Ter (Girona), amb el rec Monar a primer terme
© Fototeca.cat
Séquia del Gironès que deriva l’aigua del Ter per la dreta; té la presa al límit dels termes de Bescanó i Salt, rega els termes de Salt i el pla de Girona i desguassa a l’Onyar dins la ciutat.
Esmentat als XI, sembla que fou construït pels comtes de Girona Passà a ésser propietat de la ciutat Aprofitat per a l’agricultura i per a la indústria, tingué un paper important en la industrialització del barri del Mercadal de Girona, on als XIX s’installaren les empreses fabrils més importants
Busca
Ciutat
Ciutat del Piemont, Itàlia, a la província de Cuneo.
El marquesat de Busca fou posseït per una línia dels Aleramici iniciada per Guglielmo mort després del 1125 i coneguda amb el nom de Lancia o Llança quan una branca passà a Sicília als XIII Els marquesos de Busca es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó als XII
Vallbona
Parròquia
Antiga quadra del municipi de Barcelona, que pertanyia a l’antiga parròquia de Sant Andreu de Palomar, a l’extrem septentrional del territori de Barcelona, a la dreta del Besòs, al límit amb el terme de Montcada i Reixac (el puig de Sant Joan, el torrent de Tapioles i el turó de les Roquetes).
És travessada per les principals comunicacions de Barcelona amb el Vallès Possessió del baró de Pinós, al s XVI hi fou construïda la important torre del Baró, refeta al s XVIII A la segona meitat del s XX hi han sorgit els barris de la Ciutat Meridiana, de la Torre del Baró i de Vallbona
Xina
Territori de l’Àsia oriental, habitat pels xinesos o han.
Actualment, hom indica amb aquest nom el territori de l’estat oficialment xinès linguísticament i cultural, comprès en els límits de la República Popular de la Xina Però l’àrea on es desenvolupà la civilització xinesa comprenia aproximadament la meitat oriental d’aquest estat Limitava a l’E amb l’oceà Pacífic i, a grans trets, s’estenia al N fins a Manxúria i Mongòlia fins al Turquestan oriental i el Tibet per l’W i, alS, per molts territoris alS del Iang-Tsé, gairebé fins a Indoxina A partir del…
Cantacuzè
Història
Família distingida de l’Imperi Bizantí, enllaçada des del s XII, per matrimonis, als emperadors.
D’origen grec, als XI era una de les famílies feudals més poderoses de Tràcia Joan Cantacuzè fou coronat emperador de Bizanci conjuntament amb Joan V, casat amb la seva filla Helena Associà a l’imperi el seu fill Mateu Cantacuzè 1354-57 i concedí el despotat de Mistra a un altre fill, Manuel Cantacuzè , al qual succeí l’esmentat Mateu, pare de Demetri Cantacuzè , desposseït el 1384 del despotat, i de Joan Cantacuzè , titulat dèspota de Mistra la filla d’aquest, Helena Cantacuzè , es casà amb Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona Caiguda Constantinoble…
mar Mediterrània
Mar
Mar continental i gairebé tancada situada entre Europa, al N, Àfrica, al S, i Àsia, a l’E; comunica, a l’W, amb l’oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar —14 km d’amplada— i, a l’E, amb la mar Roja, i en conseqüència amb l’oceà Índic, pel canal de Suez.
La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…