Resultats de la cerca
Es mostren 6873 resultats
Rudolf Schindler
Arquitectura
Arquitecte nord-americà d’origen austríac.
Estudià a Viena amb Otto Wagner, que l’influí molt El 1913 anà a Chicago i freqüentà —entre el 1918 i el 1921— l’oficina de Frank Lloyd Wright, de qui mantingué la concepció general de l’espai Construí, sobretot, habitatges unifamiliars El 1926 s’establí a Los Angeles La seva casa de King's Road, Hollywood, és considerada com el primer prototip d’habitatge californià La Lowell Beach House, a New Port Beach 1926, transporta a Amèrica la teoria del buit-ple, vertical-horitzontal de les obres de De Stijl La seva tasca fou revalorada a partir del 1960
Léopold Survage
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i il·lustrador rus, naturalitzat francès.
A Moscou fundà, amb altres artistes, el grup de la Rosa Blava A París 1908 s’interessà pel fauvisme , i el 1911 exposà teles cubistes al Salon des Indépendants El 1919 reorganitzà la Section d’Or amb AGleizes i AArchipenko La seva pintura presenta una recerca de formes esquemàtiques, allò que ell mateix anomenà “síntesi plàstica de l’espai” Els seus temes són la natura, les ciutats, els animals i els homes Villefranche-sur-mer 1915 Musée National d’Art Moderne, París El 1939 abandonà la tècnica de l’oli i pintà a la caseïna grans composicions La caiguda d’Ícar 1940-41
Sam Francis
Pintura
Pintor nord-americà.
Rebé la influència de Clyfford Still Establert a París 1950 i influït per C Monet, creà una obra en què les zones d’interès s’estenen per tota la superfície de la tela a base d’una juxtaposició de taques molt semblants, monocromes de bon començament després cercà d’activar l’espai amb grans taques de color i amb buits intermedis, en els quals abocà un degoteig de pintura, de colorit més ric i més dinàmic, i en resultà una obra decorativa i d’una gran acceptació És considerat un dels principals representants de l’expressionisme abstracte
Lucio Fontana
Escultura
Pintura
Pintor i escultor italià d’origen argentí.
Es formà a Milà El 1934 participà a l’exposició Abstraction-Création de París Del 1939 al 1946 residí a l’Argentina, on féu escultura figurativa i expressionista i presentà el Manifiesto Blanco Buenos Aires, 1946 A partir d’aleshores, novament a Milà 1947, elaborà la doctrina de l' espacialisme , la qual consistia, tal com també expressà en la seva obra, a introduir l’espai a la tela, sovint monocroma, mitjançant petits relleus o els característics talls i perforacions en la tela, la qual cosa manifesta la seva actitud de ruptura amb l’art tradicional que influí sobre les noves generacions d’…
David Hilbert
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Estudià a Heidelberg, a Leipzig i a París, i fou catedràtic a Königsberg i a Göttingen Dedicat a la lògica matemàtica, aplicà a la geometria els nous instruments lògics introduïts per Peano Fou el cap de l’escola formalista i el creador de la metamatemàtica, s’esforçà per provar la consistència del sistema axiomàtic i inventà un simbolisme que, juntament amb els de Russell i Lukasiewicz, ha trobat una amplíssima audiència en el món científic Introduí el concepte d’espai que avui porta el seu nom, i fou l’autor de Grundlagen der Geometrie ‘Fonaments de geometria’, 1899
Castell de Pradell de la Teixeta
Art romànic
Situació Façana meridional, únic element conservat d’aquest castell situat al Carrer Major del poble ECSA - J Bolòs El castell era situat al Carrer Major, eix central de la població que, de fet, comunicava aquesta fortificació amb la plaça de l’Església El poble és situat al fons de la vall, al sud-oest del coll de la Teixeta, pas important entre el Priorat i el Baix Camp Mapa 33-18472 Situació 31TCF218585 De la carretera que va de Falset a Reus surt, poc abans del coll de la Teixeta, una carretera que porta fins a Pradell de la Teixeta i que després continua fins a la Torre de Fontaubella…
Sant Joan de la comanda de l’Hospital o de les Cases Antigues (Lleida)
Art romànic
La primitiva casa comanda de l’orde hospitaler a Lleida, amb la seva església de Sant Joan Baptista, era situada en una zona propera al mercadal de Vilanova o Vilanova de l’Hospital, al costat del camí de Corbins i del convent dels carmelites i dins la parròquia de Sant Pau Se sol identificar el seu espai físic amb l’actual carrer de la Democràcia Els horts, farraginals i altres dependències devien arribar fins a l’espai que avui ocupa la plaça de Ramon Berenguer IV Les primeres donacions a l’Hospital es documenten poc després de la reconquesta de la ciutat El 1165, un cavaller d’origen…
Diner del bisbat de Vic, atribuït al bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà (1079-99)
La seu episcopal de Vic, amb el permís dels comtes, aconseguí el dret d’encunyar moneda des de molt antic, probablement al final del segle IX D’entre les seves emissions, la realitzada en època del bisbe Berenguer Sunifred, de Lluçà s’ha considerat un dels exponents més bells de la numismàtica medieval catalana perquè, lluny de la immobilitat i de la verticalitat de les iconografies coetànies, mostra composicions complexes on les figuracions palesen una elevada habilitat tècnica A l’anvers de la moneda i amb un gravat detallat i acurat, es mostren les efígies de sant Pau i sant Pere…
Basílica, baptisteri i necròpoli del Bovalar (Seròs)
La basílica Aspecte del cor o presbiteri de la basílica P de Palol Al costat nord del poblat del Bovalar hi ha una basílica amb una estructura i una distribució d’espais litúrgics molt clàssiques dins de la tipologia dels nostres temples del Principat i les Balears És evident que s’hi endevinen algunes modificacions no sempre fàcils de definir que es van efectuar durant els llargs anys que van des del moment fundacional fins a la destrucció pel gran incendi, en una data posterior al regnat d’Àkhila, a partir dels anys 713-720 No és fàcil analitzar aquesta evolució, però hi ha elements…
La pintura dels pintors
El 20 de novembre de 1975 moria el general Franco La transició política cap a la democràcia era un fet, però els canvis ja s’havien anat preparant sense esperar aquesta mort Els artistes de la nova generació tenien al voltant de trenta anys i poc havien viscut de les clandestinitats i les lluites, dels mites artístics d’abans F Garcia Sevilla deia el 1994 referint-se a aquells anys « La realitat havia canviat, feliçment per a nosaltres En aquelles condicions, i encara que haguéssim estat alimentats abundantment de marxisme, de psicoanàlisi, d’estructuralisme, de Nietzsche, de neopositivisme…