Castell de Pradell de la Teixeta

Situació

Façana meridional, únic element conservat d’aquest castell situat al Carrer Major del poble.

ECSA - J. Bolòs

El castell era situat al Carrer Major, eix central de la població que, de fet, comunicava aquesta fortificació amb la plaça de l’Església. El poble és situat al fons de la vall, al sud-oest del coll de la Teixeta, pas important entre el Priorat i el Baix Camp.

Mapa: 33-18(472). Situació: 31TCF218585.

De la carretera que va de Falset a Reus surt, poc abans del coll de la Teixeta, una carretera que porta fins a Pradell de la Teixeta i que després continua fins a la Torre de Fontaubella. (JBM)

Història

El lloc figura per primera vegada en la delimitació del terme de Falset del 1168 i després és citat formant part de la baronia d’Escornalbou el 1170 i novament el 1173 en les afrontacions del territori de Siurana. Aquest darrer document demostra que Pradell aleshores ja tenia ben definit un terme propi. El 1179 el lloc, que consta que era “desert”, va ser donat a repoblar a favor de Pere de Déu i aleshores el monestir d’Escornalbou es reservà el dret de bastir una fortificació que tindria l’esmentat Pere de Déu. El castell, avui gairebé del tot desaparegut, va pertànyer a la baronia d’Escornalbou. (EGJ)

Castell

Actualment només es conserva la façana meridional d’aquesta construcció. Tot l’espai que ocupava el castell i una casa que hi havia al seu costat septentrional, els darrers anys ha estat anivellat i convertit en una esplanada on aparquen els automòbils. Pel que veiem a la paret sud, adossada a la casa que hi ha al costat i l’única que s’ha conservat, la fortificació tenia, en època moderna, una alçada de 6 m. Per les dues parets que arrenquen d’aquest mur sud, encara podem veure que al castell hi havia un espai principal que fa, a l’interior, 5,6 m d’ample i que devia tenir, d’acord amb el que diu la gent, una llargada propera a 12 m. El gruix de les parets és de 75 cm. Darrere l’espai central, sembla que hi havia un pati. El mur, adossat a la casa que hi ha a la banda meridional, seguia almenys uns 3 m més.

La paret és feta amb pedres lleugerament escairades, de mida no gaire gran (15 cm d’alt per 30 cm de llarg), arrenglerades i unides amb morter de calç que poca qualitat.

La datació d’aquest edifici és molt difícil tenint en compte que s’han conservat tan poques restes. Hem de pensar, però, que fou fet en un moment final dins l’època estudiada en aquesta obra. Devia ser la casa forta del senyor feudal local, tal com trobem que s’ha conservat poc o molt en alguns altres pobles d’aquesta mateixa comarca, com ara Cabassers, la Morera, etc. Podem assenyalar també la importància que tingueren els dos llocs centrals —el castell i l’església— en l’organització urbanística d’aquest poble (i en la de molts altres); al Carrer Major, que uneix aquestes dues construccions, s’hi afegiren el carrer de Baix i alguns altres carrerons. (JBM)

Bibliografia

  • Font i Rius, 1969-83, vol. I(I), doc. 133, pàgs. 189-190, doc. 138, pàgs. 196-198 i doc. 201, pàgs. 276-277.