Resultats de la cerca
Es mostren 64169 resultats
Mata
Veïnat
Antic veïnat i lloc del municipi de Mataró (Maresme), situat al vessant S de la serra de can Bruguera.
Hi ha les esglésies de Sant Martí de Mata, refeta al s XVI, i de Sant Miquel de Mata, restaurada al s XIV, que donà nom a l’antiga població Més prop del mar hi ha, aturonat, el castell de Mata , dit també castell d'Onofre Arnau o de Mataró Entre les masies destaca can Tries de Mata, amb una notable torre renaixentista
Marchena
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, al S de la plana del Guadalquivir, drenat pel Corbones.
És un centre agrícola cereals, oliveres, cotó, i produeix vi i oli Té l’església de San Juan s XV, d’estil mudèjar
infecció
Patologia humana
Introducció en l’organisme d’elements patògens capaços de desenvolupar-s’hi i de produir-hi substàncies tòxiques.
Els agents patògens, transportats pels aliments o per l’aire i procedents dels focus infecciosos, com són les aigües contaminades o les persones malaltes —o bé les sanes però portadores dels gèrmens—, entren a l’organisme a través de la boca o del nas i també de les ferides Els agents patògens que s’han introduït per una ferida s’estableixen normalment en una zona determinada o bé, transportats pel torrent circulatori o limfàtic, s’implanten en l’òrgan pel qual tenen afinitat particular Comença aleshores a l’organisme una sèrie de fenòmens d’atac i de…
hemitònic/anhemitònic
Música
Adjectius que s’apliquen a escales o sistemes musicals amb semitons o sense respectivament.
Aquesta denominació s’utilitza habitualment per a establir una doble categorització en la formació de les escales pentatòniques, sobretot en els corrents anglosaxons que entenen la definició de l’escala de manera quantitativa, és a dir, com a sumatori de les altures diferents presents en la línia melòdica Els corrents europeus no consideren tan vàlida aquesta divisió, atesa la seva concepció clàssica Riemann del pentatonisme definit sense semitons, la qual cosa els porta a interpretar les escales pentatòniques hemitòniques com a tipus d’un pentatonisme complex C Brailoiu en el…
Llombardia
El llac Como, alimentat per les aigües de l’Adda
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional, que s’estén des de la serralada dels Alps, al N, fins al Po, al S, i entre el Piemont, a l’W, i el Trentino-Alto Adige i el Vèneto, a l’W.
La geografia La capital és Milà Comprèn les províncies de Bèrgam, Brescia, Como, Cremona, Lecco, Lodi, Màntua, Milà, Pavia, Sondrio i Varese Presenta tres grans unitats de relleu la plana, al S, una zona muntanyosa, al N, i, entre totes dues, una faixa de transició La zona muntanyosa és formada pels Alps pròpiament dits i els Prealps Els primers són constituïts pel sector oriental dels Alps Lepontins i pels Alps Rètics, amb nombrosos cims de 3000 a 4000 m d’altitud Bernina, 4050 m Al S de la Valtellina, vall de l’alt curs de l’Adda, s’aixequen els Alps d’Orobia, que formen la transició a la…
Seguer
Llogaret
Llogaret del municipi de Pontils (Conca de Barberà), al S del terme, a l’esquerra del Gaià.
La seva església, arruïnada, era dedicada a sant Blai i fou bastida al peu del turó on s’alcen les restes de l’antic castell de Seguer
arboricultura
Agronomia
Branca de l’agricultura que s’ocupa del conreu, la multiplicació i l’aprofitament dels vegetals llenyosos.
Hom considera l' arboricultura fruitera o fructicultura, l' arboricultura forestal o silvicultura, i l' arboricultura ornamental , que s’ocupa dels arbres i dels arbusts utilitzats en jardineria
rasos de Peguera
rasos de Peguera Paisatge del roc de Peguera al terme de Fígols Vell
© Fototeca.cat
Plec anticlinal de les serres prepirinenques exteriors, que s’eleva al NE de Berga.
Consta d’unes quantes ondulacions de formes pesades, perquè les calcàries i margues del Cretaci que li donen vigoria apareixen parcialment empastades de pudingues montserratines que els lleven l’agudesa En general els relleus més baixos estan formats per materials liàsics o del cretaci inferior margues i gresos de colors roigs i bigarrats Formen els relleus alts calcàries i margues grises del Cretaci superior, datables per les fines calcàries blanques garumniades El relleu forma una graderia anticlinal, ascendent de S a N, i descendent cap a les valls del Llobregat E 1 500 m en 7-8 km i l’…
piràmide de Maslow
Psicologia
Teoria psicològica formulada per Abraham Maslow que afirma que les necessitats humanes s’ordenen jeràrquicament i que fins que no s’ha satisfet una necessitat d’ordre inferior no se’n manifesta una d’ordre superior.
Les necessitats s’ordenen en cinc nivells jeràrquics necessitats fisiològiques aire, aigua, aliment, sexe, etc, necessitats de seguretat protecció, estabilitat, ordre, etc, necessitats de pertinença afecte, amistat, integració social, etc, necessitats d’estima prestigi, reconeixement, èxit, etc i necessitats d’autorealització La teoria aparegué formulada en l’article “A Theory of Human Motivation”, publicat l’any 1943 a la revista Psychological Review
Orquestra Filharmònica de Berlín
Música
Orquestra fundada el 1882 per cinquanta-quatre músics que s’escindiren de l’orquestra que dirigia a Berlín Benjamin Bilse.
Després d’uns primers anys d’incertesa, el 1887 H Wolff es convertí en mànager de l’orquestra i contractà H von Bülow, considerat el millor director del moment i també el més modern, per tal que es posés al capdavant de la formació Bülow establí les bases d’un estil en la interpretació que ha caracteritzat la Filharmònica de Berlín al llarg de la seva història En aquesta època, H Levi, H Richter, F Mottl, J Brahms, E Grieg, G Mahler o R Strauss, entre d’altres, actuaren com a directors convidats El 1895 A Nikisch succeí von Bülow i es mantingué en el càrrec durant vint-i-set anys En aquesta…