Resultats de la cerca
Es mostren 2306 resultats
El moviment novator
Al món hispànic, les primeres temptatives de trencament amb la tradició i d’introducció de les novetats que venien produint-se a l’Europa de la revolució científica començaren a partir de mitjan segle XVII Tanmateix, cal esperar les dues dècades finals d’aquest segle perquè el procés d’aculturació iniciat prenguera força i es constituirà com a base del període illustrat Els protagonistes d’aquest procés foren titllats despectivament de novatores per la major part del professorat universitari i dels garants de l’ortodòxia dels valors del catolicisme Això no fou obstacle, però, perquè,…
De Malta a Lima: Manuel d’Amat. 1760
Alguns membres de la noblesa catalana que feren carrera militar en temps de la Illustració van realitzar una obra de govern important El cas de l’actuació als “regnes de Xile i del Perú” de Manuel d’Amat i de Junyent Vacarisses, 1707 – Barcelona, 1782 presenta un interès objectiu i ha originat un bon nombre de llegendes populars, sainets, operetes i cinema Aprenentatge mediterrani Manuel d’Amat estudià al Collegi de Sant Pau, que la Companyia de Jesús tenia a València, i al Collegi de Cordelles o Seminari de Nobles de Barcelona El 1721 ingressà a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i marxà a…
Bibliografia general referent al romànic del Bages
Art romànic
Bibliografia general Ramon d’Abadal i de Vinyals Com Catalunya s’obrí al món mil anys enrera , Barcelona 1960 Ramon d'Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans 2 a edició, Barcelona 1965 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia , Barcelona 1969 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als catalans La formació de la Catalunya independent , Barcelona 1970 Anselm M Albareda Història de Montserrat 5 a edició, Montserrat 1972 Pedro de Argaiz La Perla de Cataluña Historia de Nuestra Señora de Montserrate , Madrid 1677 J Ballaró…
Ricard Torrents i Bertrana

Ricard Torrents i Bertrana
© Universitat de Vic
Literatura
Escriptor i estudiós de la literatura catalana.
Estudià humanitats i magisteri al seminari de Vic 1937, teologia i ciències bíbliques a Roma 1959-64, filosofia a la Universitat de Tübingen Alemanya i filologia catalana a la Universitat de Barcelona Mestre de literatura i filosofia al Collegi de Sant Miquel dels Sants de Vic, institució de la qual fou director 1970, fou impulsor i professor des dels seus inicis de l’Escola de Mestres de Vic 1977 i dels Estudis Universitaris de Vic 1987, que culminaren en la creació de la Universitat de Vic 1997, de la qual fou fundador, a més de professor titular es jubilà el 2017 i el primer rector 1997-…
,
Michelle Bachelet Jería

Michelle Bachelet Jería
© Presidencia de la República de Chile
Política
Política xilena.
Filla d’un militar que morí torturat sota la dictadura d’ Augusto Pinochet , estudià medicina i exercí com a cirurgiana, pediatra i epidemiòloga El 1970 ingressà al Partit Socialista Dos anys després del cop d’estat militar 1973, fou detinguda per agents de la policia política de la dictadura DINA i torturada Un cop alliberada, s’exilià primer a Austràlia i després a la República Democràtica Alemanya fins el 1979, que tornà a Xile i hi reprengué els estudis de medicina Assessora del Ministeri de Salut des del 1994, el 1997 fou becada per a realitzar el curs de defensa continental al Collegi…
Antoni Josep Cabanilles i Palop
Antoni Josep Cabanilles i Palop Gravat del llibre Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia (1795-1797)
© Fototeca.cat
Botànica
Botànic.
Cursà estudis de filosofia a la Universitat de València i de teologia al collegi de la Companyia de Jesús de València i al de Gandia en aquest darrer es doctorà el 1766 S'establí de primer a Madrid, on, dissolta la Companyia de Jesús per Carles III, féu oposicions a càtedres tres vegades, sense èxit Anà després a Oviedo com a preceptor del fill de Teodomiro Caro de Briones, i en aquesta ciutat fou ordenat de sacerdot el 1772 El 1776 el duc de l’Infantado el trià com a preceptor dels seus fills, i un any després, quan el duc fou designat ambaixador a França, se n'anà amb ells a París, on restà…
Gabriel Blancafort i París
Gabriel Blancafort i París
© Michael Reckling
Música
Orguener i musicòleg.
Fill del compositor Manuel Blancafort , rebé els primers coneixements musicals al collegi de Sant Ignasi de Sarrià A tretze anys ingressà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on conegué la literatura organística, que li despertà un gran interès tant per la música d’orgue com per l’orgueneria L’amistat amb els organistes Amadeu Roca, Paul Franck i el pare Gregori Estrada el decantà vers aquesta professió Començà la seva tasca d’orgueneria com a aprenent amb Joan Rogent casa Rogent, Collbató, l’any 1954, i amplià coneixements a París casa González, 1956 i Ludwigsburg casa Walker, 1959 De…
,
Miquel Duran i Pastor
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Estudià batxillerat al collegi Sant Alfons, de Palma, filosofia i lletres a l’Estudi General Lullià i s’especialitzà en història a la Universitat de València, on es llicencià el 1957 Doctorat per la Universitat de Barcelona 1972, exercí l’ensenyament en diversos centres de Palma i de la Part Forana de Mallorca Entre el 1973 i el 1978 fou professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB, a Palma Membre del Patronat d’Estudis Universitaris per a la creació d’una universitat en aquesta ciutat, des del 1978 és professor de la Universitat de les Illes Balears El 1984 assolí la categoria de…
Antoni Bosch i Cardellach
Historiografia catalana
Historiador i metge il·lustrat.
Vida i obra Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona 1774-76, on fou deixeble del clergue, polític i convilatà seu Fèlix Amat de Palou, amb el qual tingué una llarga relació Cursà el batxillerat a Cervera 1776-78 i medicina a València 1778-81 i Osca 1781-83 feu les pràctiques a l’Hospital General de Barcelona i obtingué el títol a Cervera el 1783 Exercí de metge a Bràfim –Alt Camp– 1783-87, Sabadell 1787-1804 i, de nou, a Bràfim 1804-20, fins que deixà l’exercici de la medicina per motius de salut Prengué part en els Rebomboris del Pa i en la protecció d’eclesiàstics francesos…
Roc d’Olzinelles i de Miquel
Arxivística i biblioteconomia
Història
Cristianisme
Erudit i historiador.
Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de Ripoll a…
, ,