Resultats de la cerca
Es mostren 3639 resultats
El gas Arbós: Jaume Arbós i Tor
La família Arbós era de Sant Hipòlit de Voltregà Osona Allí nasqué el 1824 Jaume Arbós i Tor, que aviat es convertí en barceloní, ja que la seva família s’installà a la capital catalana el 1830 Jaume Arbós La Ilustració Catalana , 1904 El Dr Jaume Arbós perfeccionà el sistema de l’enllumenat per gas assajat per primera vegada a Catalunya pel Dr Josep Roura Jaume, un dels fills del matrimoni Arbós, entrà a l’escola de química que tenia a la Llotja la Junta de Comerç de Catalunya el 1843 Estudià a les ordres de Josep Roura, el segon catedràtic de l’assignatura a l’escola i la persona que el…
Proves diagnòstiques de les malalties de l’aparell visual
Patologia humana
Les malalties que afecten l’aparell visual i els seus annexos de vegades poden ésser diagnosticades simplement a partir dels símptomes que refereix el pacient i la inspecció de les estructures oculars És així, per exemple, quan es tracta d’un mussol, és a dir, la inflamació d’una glàndula sebàcia de la parpella Aquest cas, però, constitueix de fet una excepció, perquè en general cal efectuar alguna prova o exploració complementària que permeti al metge de comprovar la capacitat visual o bé observar directament les estructures internes de l’ull Hi ha nombroses proves, algunes de les quals…
Pluges i xafogor
Un clima hiperhumit Distribució dels tipus climàtics de selva plujosa tropical, segons la relació entre els àmbits de variació de temperatura anual i diari, els límits tèrmics i les temperatures mitjanes del mes més fred L’esquema ha estat adequat als tipus de selva plujosa que es tracten en aquesta obra Jordi Corbera, a partir de fonts diverses El clima de l’espai geogràfic que ocupen les selves plujoses intertropicals es caracteritza, en primer lloc, per unes temperatures altes i relativament constants i per unes pluges també considerables i distribuïdes força regularment al llarg de tot l’…
ona
Física
Forma de manifestar-se un fenomen periòdic en l’espai, en el temps o en tots dos alhora.
El concepte d’ona és utilitzat molt sovint per tal d’estudiar la propagació de l’energia per l’espai moviment ondulatori L’estudi de les ones forma part de diverses branques de la física així, hom parla d’ones sonores acústica, electromagnètiques electromagnetisme, associades mecànica quàntica, elàstiques elasticitat, etc, car la natura és plena de fenòmens periòdics rotació dels planetes, oscillacions de partícules materials, batecs del cor, etc que poden ésser expressats formalment mitjançant l’equació d’una ona Per això, en física hom ha recorregut, des del principi del seu formalisme, al…
objectiu

Com més gran és la distància focal d’un objectiu fotogràfic, més petit és el camp corresponent (a dalt); secció d’un autofocus (a baix): es tracta d’un objectiu de distància focal variable regulada autòmaticament per un microprossador; el circuit de l’autoregulació comprèn tambè un captador i un nmmicroprocessador principal, situats tots dos al buc de la càmera
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic (microscopi, telescopi, càmera fotogràfica, etc), de la banda de l’objecte, i que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.
L’objectiu és constituït per un mirall, una lent o bé un sistema de lents, i les seves característiques depenen del tipus d’instrument del qual forma part Així, en el cas d’objectius per a telescopi interessa que les aberracions sobre l’eix òptic siguin mínimes, és a dir, interessa que la imatge d’un objecte puntual situat sobre l’eix sigui un punt, qualsevol que sigui el tipus de llum emès per l’objecte per a produir aquest efecte hom utilitza els objectius anomenats doblets sistema de dues lents doblet acromàtic Els objectius dels microscopis han de donar imatges notablement…
perspectiva cònica

Representació d’una taula en perspectiva cònica obliqua (dos punts de fuga)
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Perspectiva central el centre de projecció o pol de la qual és l’ull de l’observador.
Per al traçat d’aquesta perspectiva, hom admet que la llum que arriba a l’ull procedent de qualsevol punt d’un objecte és una línia recta, que rep el nom de raig visual Els principals elements per al seu traçat són la posició de l’ull o punt de vista , de la qual depèn l’efecte de la perspectiva l' horitzó o la línia horitzontal traçada en el pla del quadre, a l’alçada del punt de vista, que ocupa en el quadre la mateixa posició que la perspectiva de l’horitzó natural el pla geometral , que és el pla perpendicular al pla del quadre i on hom suposa que són situats l’observador i…
col·lagen
Bioquímica
Escleroproteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d’estructures (fibres col·làgenes) i substància amorfa (substància col·làgena).
També és a la part orgànica del teixit ossi i a la pell Químicament el collagen és constituït per proteïnes fibroses constituïdes per glicina, prolina i oxiprolina i mucopolisacàrids mucoproteïnes Les fibres collàgenes integren la massa principal de les substàncies intercellulars modelades localitzades generalment als teixits resistents a la pressió, a la tracció o al fregament Les fibres collàgenes són constituïdes per feixos de fibretes collàgenes, de gruix entre 0,2 i 0,5 μm Amb la dessecació les fibres collàgenes sofreixen un escurçament i es caracteritzen per llur flexibilitat i notable…
àcid nítric
Química
Oxiàcid del nitrogen, el més estable i el més important.
Fou utilitzat ja pels alquimistes el s XIII per a refinar els metalls preciosos Geber l’esmentà per primera vegada al s VIII, i fou el primer a obtenir-lo També fou conegut amb els noms d' esperit de nitre i d' aiguafort El 1776 ALLavoisier en féu l’anàlisi, i el 1784 HCavendish el sintetitzà per l’acció de la guspira elèctrica És un líquid incolor, d’una densitat d’1,504 g/cm 3 a 25°C, d’un punt d’ebullició de 82,6°C i d’un punt de fusió de -41,6°C És miscible amb aigua en totes proporcions L’anomenat àcid nítric concentrat és una solució aquosa de concentració pròxima al 65% L’àcid nítric…
transitori coronal
Astronomia
Nom genèric usat per a descriure els canvis ràpids que es produeixen a la corona solar, encara que més especialment utilitzat per a descriure els moviments cap a l’exterior dels núvols de plasma coronal quan són ejectats al medi interplanetari.
Un dels més espectaculars fou detectat per el coronògraf LASCO, embarcat a SOHO, el 15 de gener de 1996 Les ejeccions de núvols coronals de plasma són el resultat d’una expansió dels camps magnètics coronals tancats en forma d’erupcions transitòries de massa són coneguts també com a CME Coronal Mass Ejections Són els agents conductors dels xocs magnetohidrodinàmics que es propaguen pel medi interplanetari, la segona forma d’expulsar material coronal a l’espai la primera són els dolls de vent solar d’alta velocitat d’un forat coronal Les observacions dels CME es realitzen…
Claudio Magris

Claudio Magris
© Daniel Mordzinski
Literatura italiana
Escriptor italià.
Es graduà en filologia a la Universitat de Torí el 1962, i els anys següents amplià estudis en diverses universitats alemanyes Posteriorment ha estat professor de la Universitat de Torí 1970 i de la de Trieste, on des del 1978 ensenya literatura alemanya Entre els anys 1994-96 fou senador i el 2001 ocupà una càtedra del Collège de France La seva obra, reveladora d’uns amplis coneixements històrics, filosòfics i literaris especialment de l’àmbit germànic, és formada sobretot per novelles i assaigs, en els quals reflexiona sobre la idea d’identitat i tolerància i també sobre les ideologies del…