Resultats de la cerca

Es fundà l’any 1988 per iniciativa de Josep Cruells amb la finalitat de recuperar obres totalment abandonades i que procedien d’editorials desaparegudes, entre les quals hi ha nombrosos títols de la música tradicional catalana com Llevantina , Torroella Vila-vella , les sardanes d’E Morera, les havaneres El meu avi , La Gavina i Mare, vull ser pescador , etc L’encert en la gestió feu ampliar el camp d’activitat vers la música simfònica Amb aquest objectiu es creà, dins la mateixa editorial, Catalana d’Edicions Musicals, que publicà inicialment obres d’E Morera, A…

Fundat el 1940 com a Quartet del Conservatori txec, el 1945 canvià el seu nom pel de Quartet Smetana En foren primers violins Václav Neumann 1940-43, Jaroslav Rybensky 1943-47 i Jiri Novak 1947 Joseph Vlach 1940-43 i Lubomir Kostecky 1943 ocuparen successivament el lloc de segon violí, i Jiri Neumann 1943-46, Jaroslav Rybensky 1946-55 i Milan Skampa des del 1956, el de viola Antonín Kohout fou el violoncel des del principi Fou nomenat Conjunt de Cambra de la Filharmonia Txeca el 1951, any en què guanyà el primer premi del Concurs de Praga Des del 1967 els seus membres són professors a l’…

L’Escola de Berlín designa aquells compositors que, en algun moment, es vincularen musicalment a la figura de Frederic II de Prússia, sense que aquesta vinculació, però, impliqui necessàriament el fet d’haver de compartir característiques comunes Entre els seus integrants hi hagué JJ Quantz, F Benda, JG Graun i CPE Bach Tots ells compongueren moltes obres per a flauta travessera, sovint interpretades pel mateix monarca Algunes d’aquestes obres, sorgides en la cort berlinesa, avui dia formen part del repertori canònic dels flautistes, com ara el Solfeggi , recull d’…

El 23 d’abril de 1723 succeí Isidre Escorihuela com a mestre de capella al capdavant de la capella musical de la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant, magisteri que durà quaranta anys Mossèn Gabriel Aznar ocupà el seu lloc interinament durant l’atac d’apoplexia que patí el 1762, i l’any següent Comeres renuncià definitivament a la plaça a causa de la seva malaltia La seva producció musical se circumscriu a l’àmbit religiós, i moltes de les seves obres estan basades en el cant pla i l’ús de la tècnica contrapuntística També escriví villancets i salms per a les principals festes…

Incitat pel seu pare, violinista, s’inicià de ben petit en la música, en primer lloc com a concertista de piano A vuit anys dirigí la Vuitena simfonia de L van Beethoven a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i quan en tenia onze fou convidat a dirigir a Londres, on debutà a la Harringay Arena amb obres d’A Dvorák i L van Beethoven En anys successius actuà de nou a la capital anglesa especialment en 1959-63, a més de ser convidat arreu del món Del 1970 al 1980 dirigí l’Orquestra Simfònica de Winnipeg Canadà, i entre el 1982 i el 1988, la d’Adelaida Austràlia Estrenà obres…

Estudià simultàniament a la Universitat i al Conservatori de París, combinant estudis de lletres amb els de piano, harmonia, fuga, contrapunt i direcció d’orquestra El 1954 guanyà el primer premi de direcció al conservatori d’aquesta ciutat i inicià la seva trajectòria professional, tant a França com a l’estranger Molt aviat es mostrà obert a tot tipus de repertori, amb la direcció d’obres d’autors diversos, des de H Purcell fins a A Webern, passant per CW Gluck, WA Mozart, G Rossini o C Debussy, a més de Claude Prey, de qui el 1966 estrenà l’òpera Jonàs Collaborà amb J Vilar en…

Deixeble de la Juilliard School, on estudià amb Josef i Rhosina Lhévinne, formà duo amb el també pianista Robert Fizdale Debutaren a la New School for Social Research el 1944 amb un programa de música contemporània El duo Fizdale-Gold començà, així, una carrera internacional que els feu cèlebres Nombrosos compositors d’aquells anys els dedicaren obres, entre ells S Barber, N Dello Joio, D Milhaud Carnaval à la Nouvelle Orléans , 1947 Suite , opus 300, 1950 Concertino d’automne , 1951, G Auric Partita , 1953-55, F Poulenc Sonata per a dos pianos , 1952-53, G Tailleferre, H…

Estudià amb Theodor Leschetizky i Joseph Labor i debutà a Viena el 1913 En començar la Primera Guerra Mundial, fou enviat al front rus i perdé el braç dret Tanmateix, es negà a abandonar el piano Desenvolupà un mètode especial per a la mà esquerra i n’encoratjà la composició d’obres específiques M Ravel escriví per a ell el Concert per a la mà esquerra , i R Strauss, Parergon zur Symphonia domestica i Panathenëuzug F Schmitt li dedicà les Variacions per a piano i orquestra sobre un tema de Beethoven i B Britten les Diversions and Theme , opus 21 També P Hindemith i EW Korngold…

D’una gran producció, incloïa nombroses colleccions de temes molt variats —literatura clàssica i moderna, aventures, llibres per a la dona—, però cal destacar la de sociologia i filosofia Proudhon, Schopenhauer, la de grans obres entre altres, la Novísima geografía universal ,de Reclus, i Historia social de la revolución francesa , de Jean Jaurès i les Obras completas del mateix Blasco, en edició econòmica i de luxe Féu uns tiratges molt grans i a preus populars —amb aquest fi recorregué a la impressió per estereotípia— A la mort de Blasco 1928, l’empresa continuà funcionant,…

Actiu a Barcelona i Girona El 1712 féu les fortificacions de Puigcerdà El 1720 dirigí les obres de la Universitat de Cervera, segons projecte de Montaigu, i treballà a Girona 1731-98 Efectuà reformes al convent de Sant Domènec 1731, al del Carme Descalç 1735, on edificà una segona capella i reformà el jardí, i rectificà el curs del Ter a la zona de sota el castell de Montjuïc 1743 Urbanitzà el carrer de les Sabateries Velles 1758 i el 1796 efectuà les obres de la galeria del convent de Sant Francesc i la reforma de la plaça del mateix nom La seva obra més important…