Resultats de la cerca
Es mostren 3053 resultats
Castell de l’Aguda o de Valldàries (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Situació Vista del costat sud-oest del castell, que conserva una nau coberta amb volta de canó ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de l’Aguda —anomenat també de les Agudes— són situades a la part septentrional de la vall d’Ariga, coneguda també com a Valldària o Valldàries, en una de les carenes que limiten aquesta vall per la banda de tramuntana, situada parallela a la serra del Pubill, als límits amb la comarca de l’Alt Urgell Mapa 34-13329 Situació 31TCG566446 Per a accedir-hi cal seguir, en direcció nord, un camí carreter que s’inicia al vall del nucli habitat de Vilanova de l’Aguda i…
Castell i vilatge de Montaspre o d’Aspremont (Camarasa)
Art romànic
Situació Vista interior del mur nord d’aquest singular castell que defensava el vilatge de Montaspre ECSA - J Bolòs El castell de Montaspre és situat al cim d’un serrat rocós, als contraforts meridionals de la serra del Montsec Davant seu s’estén la plana de la vall d’Àger Aquest lloc rep popularment el nom dels Castellots o l’Església Vella Mapa 32-12289 Situació 31TCG182547 Des de la part alta del poble de l’Ametlla del Montsec surt una pista de terra en direcció a Àger A uns 2 km ja es pot veure el castell a mà dreta S’hi ha de pujar pel dret JBM-FFLl Història La primera referència sobre…
Castell de Prenafeta (Montblanc)
Art romànic
Situació Detall de les ruïnes més antigues d’aquest castell ECSA - JJ Menchón Les restes de les fortificacions del castell de Prenafeta són situades al cim d’un turó encinglerat que hi ha sobre el poble actual de Prenafeta Mapa 34-16418 Situació 31TCF523823 Des de Montblanc surt la carretera local TV-2421, que porta al poble actual de Prenafeta Des d’on hi ha la font d’aquest poble surt un caminet ben fressat i senyalitzat que mena fins a un pas engorjat En alguns trams s’ha conservat l’empedrat antic d’aquest camí Poc després d’aquest pas, cal girar cap a l’esquerra, travessar el poble rònec…
Castell de Carles (Alfara de Carles)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta fortalesa, situades dalt d’un turó a la vall del Toscar ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell de Carles coronen un turó de 520 m d’altitud situat a la vall del Toscar, la qual forma part dels contraforts orientals de la serra de Caro, als Ports de Beseit o de Tortosa Mapa 31-19 496 Situació 31TBF774258 Per a anar-hi des de Tortosa, cal agafar la carretera comarcal TV-3422 de Tortosa a Alfara de Carles i, uns 2,6 km abans d’arribar a aquesta població, seguir un desviament a mà esquerra que mena a les fonts del Toscar Uns 300 m abans de les fonts, s’arriba al peu del…
Sant Andreu de Barravés (Vilaller)
Art romànic
Antiga abadia benedictina de la vall de Barravés, més tard subjecta a Sant Vicenç de Roda El seu emplaçament exacte és encara avui una incògnita, fins que hom no el demostri amb l’estudi dels seus vestigis materials o arqueològics La desaparició de tot rastre del monestir es podria explicar per les riuades freqüents de la Noguera Ribagorçana en aquest sector El problema de la localització d’aquest cenobi no es pot resoldre fàcilment, perquè no ha pervingut pràcticament res del seu arxiu, de manera que la major part de les notícies són indirectes o extrapolades Fa uns quants anys l’historiador…
Obra completa de Miquel Batllori
Historiografia catalana
Obra publicada a València entre els anys 1993 i 2002 per l’editorial Tres i Quatre, a cura d’Eulàlia Duran i Josep Solervicens.
Editada en 20 volums, la monumental obra completa de l’historiador Miquel Batllori s’articula en cinc grans blocs temàtics —Edat Mitjana, Renaixement i Barroc, Illustració, Iberoamèrica i món contemporani— i aplega, en traducció catalana, tota la seva obra, sovint publicada en revistes especialitzades, en miscellànies d’homenatge a historiadors europeus o en actes de congressos internacionals és a dir, no publica volums anteriors, sinó que en crea de nous destinats a fer més accessibles un conjunt de publicacions fins aleshores molt disperses De l’edat mitjana vol I, 1993, Ramon Llull i el…
Sant Andreu de Catllà
Art romànic
Situació Angle sud-oest de l’església actual de Sant Andreu de Catllà, amb el portal barroc, i al fons el campanar romànic, amb els dos primers pisos decorats amb arcuacions llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Andreu presideix el poble de Catllà, a l’esquerra de la Castellana Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 7” N - Long 2° 25’ 27” E Per arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà des de mitjan segle X Per una carta del 13 de setembre de l’…
Eulàlia Duran i Grau
Historiografia
Historiadora.
Vida i obra Filla d’ Agustí Duran i Sanpere i d’Hermínia Grau i Aymà Llicenciada en filosofia i lletres 1962 i doctora en història moderna per la Universitat de Barcelona 1979, entre el 1962 i el 1978 tingué responsabilitats diverses en el món editorial català, especialment en la redacció de la Gran enciclopèdia catalana Entre el 1964 i el 1968, i a càrrec d’Edicions 62, treballà en la traducció catalana de La Catalogne dans l’Espagne moderne 1962 de Pierre Vilar, experiència que ella mateixa explicà en el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1995 Des del 1978…
, ,
Carme Elias i Boada
Teatre
Actriu de cinema, teatre i televisió.
Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona i en diverses escoles d’interpretació, entre les quals la de Lee Strasberg de Nova York Actuà al costat de Joan Capri i el 1981 protagonitzà amb Enric Majó Terra baixa , d’Àngel Guimerà, sota la direcció de Josep Maria Benet i Jornet, un èxit que la feu entrar a la companyia de Josep Maria Flotats, amb la qual representà El misantrop El dret d’escollir , premi Memorial Margarida Xirgu 1987-88, i Lorenzaccio , premi Penya Teatral Carlos Lemos 1987-88 També intervingué, entre d’altres, a Absalón 1983, José Luis Gómez, La gata sobre el tejado de zinc…
,
Mir Geribert
Història
Noble del comtat de Barcelona que es titulà príncep d’Olèrdola.
Era fill del vescomte Geribert i d’Ermengarda, filla del comte Borrell II Casat de primer amb Dispòsia de Sant Martí morta el 1030, de la qual tingué dos fills, Bernat, clergue, i Geribert, i després amb Guisla, filla de Gombau de Besora, de la qual n’hagué tres més Gombau, Arnau i Ramon Els seus lligams familiars expliquen els nombrosos feus que posseí i regentà arreu del comtat de Barcelona, sobretot al delta del Llobregat, al Vallès i a l’Alt Penedès i el Baix Penedès, amb territoris com el del castell del Port, la fortalesa de l’antiga ciutat d’Olèrdola, el castell de Sant…