Resultats de la cerca
Es mostren 4168 resultats
Walvis Bay
Ciutat
Districte i ciutat de Namíbia, situat a la badia homònima, que forma part de la regió d’Erongo.
El 1878, el territori fou annexat per la Gran Bretanya, interessada en les reserves de guano a les illes adjacents, i el 1884 fou incorporada a la colònia del Cap Annexada el 1910 com a enclavament del nou estat independent de la Unió Sud-africana del 1922 al 1977 formà part de l’Àfrica del Sud-oest nom de Namíbia fins el 1968 El 1978, any que l’ONU retirà el mandat sud-africà sobre aquest territori, Walvis Bay passà a dependre de facto i directament de Sud-àfrica Malgrat que el 1990 Namíbia assolí la condició d’estat sobirà, no fou fins el 1994 que Walvis Bay passà a integrar-s’…
Vancouver
Illa
Illa del Canadà, a la Colúmbia Britànica.
Situada a l’oceà Pacífic, al S de l’arxipèlag de la Reina Carlota, és parallela a la costa, de la qual la separen les nombroses illes dels estrets de la Reina Carlota, de Geòrgia i de Juan de Fuca aquest la separa dels EUA L’interior és muntanyós ateny 2200 m al Golden Hinde i cobert de bosc La costa és molt retallada, sobretot a ponent, on presenta nombrosos fiords A la banda oriental i sud-oriental s’obre una plana litoral, on es concentren els nuclis urbans principals Duncan, Nanaimo, Port Alberni, Courtenay, Campbell i, sobretot, Victoria, capital de la Colúmbia Britànica Els recursos…
Aunis
Província
Antiga província de França que forma actualment la part nord-est del departament de la Charenta Marítima i una petita part del departament de Deux Sèvres.
Comprèn les illes de Ré i Oléron És una plana desboscada, en els prats de la qual pasturen vaques lleteres La costa és sorrenca, i en alguns llocs, amb aiguamolls les poblacions viuen de la pesca i de les installacions balneàries Antic pagus Alienensis , després de formar part de l’Aquitània romana Aquitania Secunda, durant el Baix Imperi, Aunis caigué en poder dels visigots al segle V, i dels francs l’any 507 Posteriorment 1152 fou adquirida pels Plantagenet Conquerida per Lluís VIII de França el 1224, romangué en poder francès fins que pel tractat de Brétigny 1360 fou reincorporada a…
pronòstic
Literatura
Gènere literari popular consistent en un calendari o almanac en què hom pronostica el temps que farà en les diverses èpoques de l’any i que inclou a vegades prediccions polítiques o sociològiques, en vers o en prosa, de tipus propagandístic.
Entre els precedents, cal esmentar les profecies polítiques, que arribaren fins al s XVII profecia, sovint amb el nom ja de pronòstic A Barcelonaper exemple, foren publicats, fulls volants contraris a Felip V, en vers i en català, com a auguris, donats per un ermità 1706 o per una gitana 1707 A Castella foren cèlebres els de Diego de Torres y Villarroel Durant el s XVIII el gènere adquirí especial popularitat a les Illes Balears amb el Pronòstic diari , publicat a Maó anualment del 1776 al 1837, que a partir del 1791 contenia un pròleg, en vers, a manera de judici de l’any, i…
col·legi
Dret administratiu
Corporació de dret públic integrada per persones pertanyents a una mateixa professió liberal.
A l’Estat espanyol, els collegis són integrats per titulars universitaris advocats, metges, farmacèutics, arquitectes, enginyers, etc, alguns amb precedents medievals, però regulats al segle XIX n'hi ha també d’altres de simplement professionals agents de duanes, de canvi i borsa, etc La inscripció al collegi és obligatòria per a l’exercici de la professió, però el seu àmbit territorial és variable pot abastar un districte universitari o només un partit judicial, com és el cas de molts collegis d’advocats Aquests darrers tenen una activitat destacada en el conjunt de collegis professionals al…
japonès
Lingüística i sociolingüística
Llengua de difícil filiació, relacionada per molts amb el coreà i el manxú i amb les llengües altaiques.
És parlat al Japó per uns 120 milions de persones, a les illes Hawaii més de 250 000, el 30% de la població, a Califòrnia EUA uns 300 000 i al Brasil 150 000 Té una gran varietat dialectal, i el dialecte de Tòquio és considerat l’idioma oficial La documentació més antiga en japonès són unes inscripcions fetes en caràcters xinesos al segle V És una llengua d’estructura aglutinant que combina diversos elements lingüístics en mots simples, cadascun d’aquests elements tenint una significació fixa i apta a existir separadament Té poques vocals i consonants, i la major part de les…
espinós
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels gasterostèids.
D’uns 7 cm de longitud, cos fusiforme, peduncle caudal curt, aleta dorsal precedida de 3 espines dures, altes i distanciades entre elles, i costats del cos recoberts per una armadura formada per plaques allargades transversalment Habiten a la part dels rius contigua a la mar, on de vegades penetren Es nodreixen de partícules orgàniques, ous i larves i petits crustacis De vegades s’ajunten en bancs integrats per un gran nombre d’individus El mascle, que adquireix una vistosa lliurea nupcial a l’època de zel, fabrica el niu amb algues i una substància aglutinant A causa de llur gran nombre i…
llengües etiòpiques
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup de llengües pertanyents a la branca meridional de les llengües semítiques occidentals.
Són parlades en una part de l’estat d’Etiòpia Tenen l’origen en diversos dialectes del sud d’Aràbia, portats per colons procedents d’aquella zona a territori etiòpic, on, en contacte amb les parles cuixítiques, han evolucionat parallelament De les llengües etiòpiques, la més antiga és el gueez, o etiòpic antic, el tigrinya , parlat a la zona d’Axum per uns 500 000 individus cristians, i el tigre , no escrit, llengua única d’algunes tribus musulmanes de la regió costanera de Mesewa, de les illes Dahlak Kebir i de Sawākin Sudan Altres llengües etiòpiques són l'amhàric, que és la…
Víctor Navarro i Capell
Dansa i ball
Coreògraf.
Fou membre de l’Esbart de Sarrià on aprengué danses de Catalunya, València i les Illes Balears Estudià dansa clàssica i espanyola a l’Institut del Teatre i s’integrà al Ballet del Gran Teatre del Liceu Marxà a Madrid, on treballà al Teatro de la Zarzuela Posteriorment, formà part del Ballet Gulbenkian de Lisboa, i féu viatges per França, Bèlgica i Holanda, on s’estrenà com a coreògraf A mitjan dècada dels setanta emigrà al Brasil, convidat pel Ballet Municipal de Sâo Paulo s’hi establí i amb el temps esdevingué director d’aquesta institució Artista emprenedor, pocs anys més tard…
Joan Ramon i Torres
Arqueologia
Arqueòleg.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1990 La seva tasca investigadora és una aportació fonamental al coneixement de les àmfores fenícies i púniques, en especial les ebusitanes, de les quals és el sistematitzador Des del 1984 és cap del servei tècnic del Consell Insular d’Eivissa Entre els nombrosos jaciments excavats a Eivissa sota la seva direcció destaquen l’assentament fenici de sa Caleta, ses Païsses de Cala d’Hort i el santuari púnic del Cap des Llibrell Ha publicat Las ánforas púnicas de Ibiza 1981, Els monuments antics de les illes Pitiüses 1985, Las ánforas fenicio-púnicas del…